dimecres, 26 de desembre del 2007

La presència als Diaris Oficials del 2007

El dinamisme d'una població es pot mesurar amb molts indicadors, però un d'ells és, sens dubte, la seva presència en la documentació oficial i, especialment, en aquella que recull la via executiva. En els darrers exercicis, Camporrells ha tingut una presència notable que ha incidit en diferents àmbits:
a. Concursos d'obres públiques
b. Licitació d'obres públiques
c. Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU)
d. Sol·licituds de llicències
e. Subhastes de propietats rústiques
f. Política local
g. Regulació dels dies festius
... i d'altres que afecten només a particulars i que solen tenir relació amb els tributs locals o amb incidències de trànsit, per exemple.

Dels primers grans blocs, i en ordre cronològic, el recull de l'exercici 2007 és el següent:

BOPHU núm. 83 (1 de maig de 2007)
Anunci
Candidatures municipals

BOPHU núm. 92 (14 de maig de 2007)
Anunci
Sol·licitud de llicència ambiental per a instal·lar una Explotació de bestiar porcí per a 1999 places
Polígon 4, parcel·la 29 del TM de Camporrells

BOA núm. 59 (18 de maig de 2007)
"ACUERDOS de la Comisión Provincial de Ordenación del Territorio de Huesca, adoptados en Sesión de 30 de marzo de 2007."
"9. Camporells (sic). Plan General de Ordenación Urbana (PGOU). (...)"
"3. Requerir al Ayuntamiento la presentación de un texto refundido."

BOPHU núm. 129 (4 de juliol de 2007)Edicte
Concurs del projecte de l’obra: urbanització dels carrers
- Carrer del forn (2a fase)
- Carrer de la costera (1a fase)
Pressupost 54187,46 euros

BOPHU núm. 146 (27 de juliol de 2007)
Subhasta del Ministeri d’economia i hisenda
Finques rústiques
7. Camporrells, polígon 4, parcel·les 64 i 206
3,8857 hectàrees
2230 euros
Espècie forestal de creixement lent

BOPHU núm. 147 (30 de juliol de 2007)
Anunci de licitació
Xarxa d’abastiment i sanejament
Pressupost 120.121,34 €

BOA núm. 146 (12 de desembre de 2007)
Resolució
Relació de dies festius de caràcter local
Camporrells
- 24 de març, dilluns de Pasqua
- 30 de juliol, Sant Abdó i Sant Senén, dia de la Festa
Llegenda
BOPHU Boletín Oficial de la Provincia de Huesca
BOA Boletín Oficial de Aragón

dimarts, 25 de desembre del 2007

Tronca de Nadal ...

Si aquesta canalla del segle XIX -en imatge extreta de La Llumanera de Nova York (1874-1881)- foten aquestes batzagades a la tronca, com no donaran uns bons patacs els nostres.
La nit de Nadal, a Camporrells i a força llocs de la Llitera i la Ribagorça, es fa cagar la tronca. Una bona soca, d'oliver, si pot ser. Amb forats ben grossos per encabir-hi ampolles i torrons, i una bona bona cova a sota per amagar-hi un bon sarpat de llaminadures, endergues i regalets de tota mena. I tot, fins que la tronca ja només caga el carbó. Ohhhh!!!
Tronca de Nadal,
caga torrons
i pixa vi blanc.
Així ho diu ben fort la canalla mentre pataqueja la pobra tronca que jau a la vora del foc. Un cop acabada la cançó se'n van cap a un racó a mullar les tenalles del foc i quan tornen aixequen el sac o la manta i veuen sorpresos tot el que ha cagat la tronca. No són llaminadures, ni torrons, ni cap altra cosa. En els seus ulls la veureu.
És la il·lusió.
Així ha acabat la seva vida un dels nostres arbres emblemàtics, la tronca de Nadal. Haurem d'esperar fins al mes de maig per trobar com comença el cicle, serà el naixement del maig.
Bones festes!!!

dissabte, 22 de desembre del 2007

E. C. Ricart, el xilògraf, i els nostres Goigs

Aquesta setmana surten a la premsa del nostre país referències d'una nova publicació sobre la vida i obra de l'il·lustre artista Enric Cristòfol Ricart, que va néixer a Vilanova i la Geltrú la diada de Tots els difunts de l'any 1893 i va morir l'onze de març de 1960, amb només 67 anys.
Va ser un home inquiet i amb relacions molt diverses, ja que va conèixer i va tenir tractes o amistat amb personatges com ara Joan Miró -amb qui va compartir taller l'hivern de 1917-18- Picasso, Josep M. Junoy, Manolo Hugué, Llorenç Artigas, els pintors Torres-Garcia i Joaquim Mir, l'arquitecte i historiador Josep F. Ràfols...
A París, va coincidir amb Josep Pla, que li va dedicar unes paraules l'any 1960 a manera d'homenatge -havia mort feia poc-, en un dels seus "Retrats de passaport":

"Ricart fou un tècnic prodigiós del gravat al boix ... Portà la nostra vella tradició del gravat a extrems d’alta qualitat, d’insuperable domini. En la seva persona es fongueren un virtuós de l’ofici i un artista de gran sensibilitat. Els gravats de Ricart són inconfusibles, són elegants, vius,nets, desproveïts de trucs literaris (que és la trampa d’aquest ofici), admirablement dibuixats, d’un gust perfecte, sense falles, precís."

Va ser un artista total, però atenent a produccions relacionades amb Camporrells, de la seva obra ens hem de fixar en el gravat i, específicament, en el gravat fet amb fusta de boix. Va començar a fer-lo molt aviat i se sentia fascinat per aquesta tècnica que havia conegut a la ciutat toscana de Florència l'any 1915:

"Amb Rafael Sala ens estàvem al cafè Giubbe Rosse, a Florència, quan un amic italià va mostrar-nos una planxa de fusta de boix gravada i abans d’imprimir. El dibuix va esborrar-se’m completament de la memòria: el que, però, va restarme’n era la riquesa d’aquesta, la qualitat de la planxa groc-daurada, amb unes línies de relleu. Això no va esborrar-se’m i sovint recordava la bellesa d’aquell bloc, les aigües sedoses i daurades de la fusta de boix, i el pes d’aquella rajoleta tan ben escairada."

Els anys de després de l'acabament de la guerra no van ser pas fàcils i és llavors quan en Josep Sistac i Zanuy li fa l'encàrrec de fer uns goigs, una estampa i una auca dels Sants Abdó i Senén i del seu poble, de Camporrells, per a la seva obra "Vida, culto y folclore de los Santos Abdón y Senén". El llibre es va publicar l'any 1948 i, per tant, és de pensar que Ricart ja es va posar a treballar, com a mínim, un any abans en aquest encàrrec. Com a homenatge i mostra de la qualitat de l'obra deixem aquí una imatge de l'estampeta:

Podríem ben bé dir per acabar:
"Quin goig
els goigs que ens va deixar,
per sort,
el Sr. Enric Cristòfol Ricart".
PS. Si voleu més informació sobre aquest artista, visiteu ...

dimecres, 19 de desembre del 2007

De visita a Santes Creus

Ahir, 18 de desembre, vaig anar de visita al Monestir de Santes Creus, a la comarca de l'Alt Camp, fundat l'any 1150 en unes terres cedides per la família dels Montcada. Feia un dia d'aquells que paga la pena, humit i amb un fred més que considerable. La visita va ésser guiada de manera magistral, per Josep Baluja, mestre del camp d'aprenentatge dels monestirs del Císter. Allà vàrem aprendre amb la pràctica com aconseguien els nostres avantpassats aixecar els arcs de mig punt i les voltes de canó amb uns mitjans rudimentaris, però enginyosos. Sens dubte, és difícil d'imaginar com ho van fer els habitants de Miravet i de Camporrells en els segles XI i XII, quan van aixecar les ermites de Sant Jaume i de Sant Miquel, respectivament.
D'aquestes dues construccions, la Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya, ens diu el següent:

Sant Jaume, Miravet (segle XI)

"A llevant del Molar, en un repeu del puig (730 m) que es dreça a l'altra banda del barranc de la Fontcoberta, entre aquest i el de Miravet, al qual conflueix, hi ha el despoblat de Miravet. S'hi conserva, arruïnada, l'antiga església parroquial de Sant Jaume, romànica, del segle XI, modificada amb absis semicircular i la nau de volta de canó; el portal adovellat i de mig punt és a migdia.El lloc, que esdevingué quadra de Miravet, fou conquerit pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona, que el 1066 el cedí en alou a Miró Isarn, amb la condició que aquest hi bastís una torre. El 1495 el lloc consta com a despoblat, però posteriorment sembla que es repoblà un altre cop, ja que a l'edat moderna era una castlania del comtat de Ribagorça. Es conserva també la torre primitiva amb dues sageteres."

Sant Miquel, al fossar (segle XII)

"Al fossar es conserva l'antiga església parroquial de Sant Miquel, petita construcció romànica del segle XII, amb absis semicircular i volta apuntada."

Deixem una galeria d'imatges d'aquesta joia romànica tal i com és en l'actualitat després de la restauració feta fa pocs anys.










Ah! Cal recordar que l'any de la fundació del monestir de Santes Creus va ser el del casament a Lleida de Ramon Berenguer IV amb la filla del rei d'Aragó, i que en el convit es van ballar moltes danses, entre elles, el ball dels totxets.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Lo farrero d'Estadilla

Lo farrero d'Estadilla -com l'anomenava mon pare, nascut l'any 1898 a la Llitera, molt a prop d'aquesta població- va ser Cleto Torrodellas (1868-1939), un escriptor que escrivia en la llengua que es parlava a l'Estadilla del segle XIX i fins al darrer terç del segle XX, coneguda per alguns com a ribagorçà. Un autèntic "homenot", agafant les paraules i el concepte de Josep Pla.

Vaig conèixer la seva obra l'any 1979, quan el Consello d'a Fabla Aragonesa va publicar un excel·lent llibre amb part de la seva obra titulat "Versos y romances en ribagorzano" i que va arribar a les meves mans en un moment en què tenia un gran interès per tot el que es produïa sobre aquest tema i en què m'iniciava en el coneixement de les llengües del país. Tot llegint-lo dins d'un sis-cents en un viatge cap al poble, vaig descobrir sorprès en aquelles pàgines que lo farrero feia referència a la famosa banda de músics de Camporrells, coneguda com La Principal de Camporrells (1916-1920). Hauria de buscar-lo i fer-ne una ressenya. De moment, deixem la fotografia d'un dels components de la banda:

Mentrestant busco el llibre de lo farrero , recomano anar a la web http://www.elenachazal.com/ i veure un fantàstic vídeo que recull lectures de l'autor fetes per persones de la redolada, amb un tancament genial d'un xiquet que després de llegir diu: "lo he feito ben?". És aquest ...

http://www.youtube.com/watch?v=ncj8XG8eUtw

Aquest any, no fa pas massa, vaig fer una visita a la població d'Estadilla a la recerca del senyor Fernando Badia, excel·lent músic, reconegut director de la famosa orquestra "Columbia" i persona polifacètica. El vaig trobar a casa seva. L'havia conegut feia uns mesos i m'havia donat una fotografia molt important per a mi. Era com un deute fer-li una visita, ens coneixíem poc, però li vaig agafar afecte. Per sort, també vaig coincidir amb el seu fill, Mariano Badia, autor d'un llibre d'imatges històriques relacionades amb Estadilla titulat "Así fuimos, así vivimos". Una delícia, més ben dit, un luxe. La diada de Sant Llorenç d'enguany va escriure un article al Diario del Altoaragón sobre Cleto Torrodellas que es digne de lectura, pel contingut, i per la forma. Aquí el trobareu:

dimecres, 5 de desembre del 2007

Perquè s'escriuen coses amb el cor!

De cada lloc d'on ha sortit algú o d'allà on és, o d'allà on hi torna, els sentiments van més enllà del pensament i es poden arribar a expressar en paraules. És ben cert, però encara ho és més el fet de que aquestes paraules esdevenen imatges quan molta gent es pot sentir identificada amb totes i cada una d'elles.

I és que els sentiments van lligats directament a vivències que s'han tingut o, fins i tot, a aquelles que s'haurien pogut tenir. Més encara quan un lloc pot arribar a ser tant important per moments de la teva vida que fins i tot t'atregui i en molts moments el tinguis al pensament i et recordi i et produeixi sentiments clau de la vida: amor o desamor, proximitat o llunyania, tendresa o aspror, claredat o foscor, alegria o tristesa, esperança o desesperació, aire o ofec, aigua o sequedat, desig o rebuig ... Això és el que tenen aquestes arcàdies que tots en algun moment hem pogut arribar a a crear i a creure en un rampell romàntic que voldríem que durés sempre.

Sens dubte, els escriptors han copsat aquests sentiments, aquestes imatges. Cap dels nostres grans escriptors ha sabut recollir tants sentiments i tant bé com Joan Salvat- Papasseit. Per això, perquè s'escriuen coses amb el cor, sempre he trobat genial i insuperable la seva poesia del Poema de la rosa als llavis (1923). És de lectura obligada tot sencer, però dediquem uns moments a aquesta que diu:


PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

Post escriptum.
Dedicada a tots els que des de qualsevol mitjà, fins i tot internet, s'estimen el seu poble -i hi han estimat algú- i ho escriuen, perquè s'escriuen coses amb el cor.


dilluns, 3 de desembre del 2007

La nissaga dels apotecaris (I)

El senyor Francesc Fontseré i Casals forma part d'una destacada nissaga d'apotecaris establerts a la població de Camporrells, com a mínim, des dels inicis del segle XIX. La nota publicada en el "Boletín de medicina, cirugía y farmacia", publicat a Madrid, en el número del 20 de maig de 1842, recull l'admissió d'aquest il·lustre personatge en la "Sociedad Médica General de Socorros Mutuos" com soci dins de la Comissió Provincial de Saragossa. Un germà seu, Tomàs Fontseré i Casals, apareix en aquest mateix número com a apotecari de Sanui.

Aquesta és la informació que ens dóna la Biblioteca Nacional d'Espanya sobre el "Boletín":

Primer periódico médico, nacido en el marco de libertad de prensa que se instaura tras la muerte de Fernando VII. Siendo ministro de Fomento Javier de Burgos, se dicta un decreto de 1 de enero (completado por el posterior reglamento de 10 de junio) de 1834, para regular la prensa, y en el que se legisla que no necesitan licencia ni censura previas los periódicos que traten de materias literarias y científicas, y sí las que traten de política o religión. Fundado en junio de 1834 por Mariano Delgrás, Ortiz, Traspeña y Codorníu, tuvo como colaborador destacado a Francisco Méndez Álvaro, que llega a ser director y propietario, y que tras fundarse la Asociación de la Prensa Médico-Farmacéutica, en 1875, se convierte en su primer presidente. En 1853 se funde con la “Gaceta médica” y de esta fusión nace el “Siglo médico” En la polémica existente pos esos años en el ámbito médico, esta revista se manifestó defensora de la separación entre la medicina y la cirugía.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Una postal a internet

Tot sovint podem trobar coses del lloc amb els diferents cercadors d'internet. Fins i tot, com és el cas, objectes que es posen a la venda.
Aquesta postal és de La Creu, possiblement cap als anys 50, ja que hi surten arbres avui desapareguts i, si ens hi fixem bé, la Vespa aparcada al costat de cas de Cortés, el barber.
El plataner davant de cas d'Amorós i el del davant que cobria el banc del sinofós, i a dalt el noguer de Santamaria ens recorden un paisatge avui en dia totalment transformat.
Actualment, uns arbres encara esquifits fan ben poca ombra als vilatans que passegen per La Creu. De fet, són de la darrera reforma de la la plaça, l'any 1995.
Per cert, la postal es ven per 15 euros i amb una referència que diu: Postal de Camporrells (Lleida).

dijous, 22 de novembre del 2007

Els arbres de la tardor

És novembre, diada de Tots Sants. Els xops ja mostren les fulles groguenques i a punt de caure al terra i fer una catifa de natura. Aquest, a tocar del pantà del Molar, és digne de veure.
Ara, després de la canalització de les aigües s'ha quedat fora d'un dels antics canals de rec. Sobreviurà?

Els arbres són testimoni del passat i són monuments del present que hem de conservar. Estem preparats per a una conciència del medi ambient a Camporrells? Ens adonem de la riquesa que suposa?