Camporrells

Vols ser soci de "Els Totxets" de Camporrells ?

2011-04-26T15:04:00.000-07:00

2a Diada del soci totxetaire

Més informació a ....

http://balldelstotxets.blogspot.com/2011/04/vols-ser-soci-de-els-totxets-de.html

Bones notícies de primavera

2011-04-12T15:06:00.000-07:00

Avui, vigília de Sant Martí, ha obert la nova botiga de Camporrells. Li desitgem molta sort.

Pots llegir un article sobre un excel·lent pintor de Camporrells, Manuel Macias.

"Diálogos con la esencia"

El trobareu a ... http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=682657

Ara fa ja un temps, li vam dedicar un article en aquest mateix bloc.

Si tu tens alguna altra bona notícia, ens la pots comentar i la penjarem.

Article sobre què signifiquen els Totxets per a un totxetaire

2010-09-20T16:15:00.000-07:00

Qué significa el Ball dels Totxets para un totxetaire ?

A Revista Somoslitera núm. 23, de setembre de 2010.

Trobaràs l'enllaç a: http://balldelstotxets.blogspot.com/

La plantada del mai de 2010

2010-05-14T14:31:00.000-07:00

Només dir-vos que va ser un èxit i que vam comptar amb l'assistència de molts amics d'arreu del país i moltes altres persones que volien conéixer de primera mà la nostra diada.

Voldríem destacar Manel Carrera, que va seguir tota la jornada i després ens ha deixat un article deliciós que és d'obligada lectura. El trobareu a...

http://www.festes.org/articles.php?id=992

Amb el títol:

Plantada del mai.
De ritus de galanteig a festa popular.
Camporrells (la Llitera), nit del 30 d'abril a l'1 de maig
De ben segur que us agradarà.
.

Cobles del primer de maig a Camporrells

2010-04-28T11:27:00.000-07:00

En un bar de Barcelona
allà pel carrer Pelai
li diu Jep a la xicota:
que no véns a plantar el maig ?

Aniré, si molt m’apures
el divendres a la nit
a veure com l’arrosseguen
colles de grans i petits.

I Jep ara li contesta:

Eixo dia a mitjanit
veuràs la força i l’estima
que tots els de Camporrells
li donen a la diada
de tallar, portar i plantar
un xop que li diuen maig
que va del barranc a dalt
de la plaça de l’església
pujat des del campanar.

I quan l’arbre hauran plantat
sentiràs tothom que crida:
visca l’arbre,
visca el maig !

.

Crònica totxetaire

2010-04-18T15:32:00.000-07:00

Els totxets a Gurrea de Gállego (dissabte, 17 d'abril de 2010).

Si voleu conèixer detalls de l'actuació, haureu d'anar a ...

http://balldelstotxets.blogspot.com/2010/04/els-totxets-gurrea-de-gallego.html

Vols ser soci de "Els Totxets" de Camporrells ?

2010-04-11T15:03:00.000-07:00

Una associació que vetlla per la cultura i les tradicions de Camporrells amb una visió oberta i una clar desig de recuperar el llegat dels nostres avantpassats per crear il·lusions de present i esperances de futur.

Més informació a...

http://balldelstotxets.blogspot.com/

L'obra "Totxets i totxetaires" premiada al 1r Concurs de Narració...

2010-01-31T15:02:00.000-08:00

La totxetaire Clara Vidal Bosch obté el segon premi del 1r Concurs de Narració Curta sobre el Ball de Bastons amb l'obra "Totxets i totxetaires".

Més informació a...

http://balldelstotxets.blogspot.com/

Una totxetaire ha estat nominada finalista del 1r Concurs de Narració Curta del Ball de Bastons

2010-01-23T14:31:00.000-08:00

L'acte de lliurament de premis del 1r Concurs de Narració Curta del Ball de Bastons es farà el proper dissabte 30 de gener de 2010, a les 12 del migdia a Can Galtacremat (C/ Arquímedes 30, de Barcelona).

Més informació a http://balldelstotxets.blogspot.com/

Hem passat de les 1300 visites !!!

2009-07-23T15:38:00.000-07:00

Aquest any 2009, hem passat de les 1300 visites i encara no hem arribat al 30 de juliol. Només durant el que portem de mes, han entrat més de 80 visitants diferents i de llocs que van des de Barcelona als Estats Units, de Tolosa de Llenguadoc a Suïssa, de Bèlgica a Holanda, de Saragossa a València, de Madrid a Sevilla, de Graus a Lleida, o de Castigaleu a Camporrells.

Ens veurem a la Festa de Camporrells, que comença el dia dels patrons, el 30 de juliol. El bloc comença vacances.

- Bones Festes de Camporrells!!!

Camporrells per sempre !!!

.

Els totxets a Personatges de la Llitera 2009

2009-05-10T07:50:00.000-07:00

Recull de novetats a la xarxa:

Facebook:

Del dia en què els totxets van ser admirats per tota la Llitera... (bé, quasi tota)

Totxetaires,
Apunteu al vostre diari que ahir, 8 de maig de l'any 2009, diada de Sant Eladi, el col·lectiu totxetaire va eixir victoriós del repte que tenia davant de tota la Llitera.
I així ha de constar a les cròniques per a més honra de tots. Ningú dubta que vam fer honor a Pepe de Serafina quan ens va deixar escrit:
"Cofois ballen els totxets,
el jovent, els vells i els néts"
Mireu ja les primeres fotografies i, si en teniu d'altres, compartiu-les amb el grup. També els vídeos o qualsevol altre material.
Penseu que...
Devots i apassionats,
els totxetaires,
per tots van ser admirats.
http://www.facebook.com/home.php?#/group.php?gid=45421792986

....

Bloc del ball dels totxets: http://balldelstotxets.blogspot.com/

Notícies a la premsa sobre l'acte
Text del parlament totxetaire. http://docs.google.com/Doc?id=ddpb86j4_12hsssgxcm
Cap al 30 aniversari !!!

Ja podeu consultar els resultats del ...

2009-04-29T15:37:00.000-07:00

Camporrells, vigília de la plantada del mai

Qüestionari sobre el ball dels totxets. 30 aniversari (1979-2009).

2009-04-08T01:35:00.000-07:00

S'està carregant...

Per Sant Sebastià, hem arribat a les 3000 visites!

2009-01-20T04:32:00.001-08:00

No volem pas donar-li gaire volada, però és just i cal que celebrem les 3000 visites amb una breu nota que ens recordi que això ha passat la diada de Sant Sebastià de 2009 i, això ha estat, gràcies a tots vosaltres: amables lectors i lectores, amants de Camporrells.

Per cert, aprofitem per recomanar-vos una visita al bloc del ball dels totxets (1), ja que s'hi anuncia que la festa d'enguany se celebrarà el 30 aniversari (1979-2009) de la recuperació del ball dels totxets i, amb aquest motiu, s'ha obert un grup a Facebook. Apunteu-vos-hi!

http://www.facebook.com/group.php?gid=45421792986

- Camporrells per sempre!!! També a la xarxa.

(1) http://balldelstotxets.blogspot.com/

Ha mort Paco Oliva

2009-01-13T10:48:00.000-08:00

Amics i amigues de Camporrells,

Només una breu nota per recordar aquest gran metge que Camporrells va tenir la sort d'acollir i conèixer, com a gran professional i com a excel·lent persona. Els que el vau tractar, no cal que us expliqui res de la seva excepcionalitat en tots els sentits, però aquells que no el vau conèixer, només sentireu que bons records i sinceres paraules si pregunteu qui era i com era.

Per desgràcia, com tantes vegades ja ens ha passat en els darrers temps, Paco Oliva també ens ha deixat molt d'hora. Massa. Només tenia 60 anys.

Probablement, els arbres i el paisatge de la Serra i de Volterol encara recorden la passió que possava quan anava a la cacera del porc senglar i, dins dels carrers del lloc, molts encara recordaran les animades converses que sempre estava disposat a mantenir i d'on traspuaven clars apunts de progressia i d'obertura de pensament tan necessaris en aquells temps en què encara resistien tics del passat. El carrer Nou també se'n recorda.

L'edició d'avui del Diario del Altoaragón recull la notícia i fa un resum de la seva biografia i dels llocs on va estudiar i exercir, però sense esmentar Camporrells -ai!-. Ell, un home a cavall entre Aragó i Catalunya, entre Catalunya i Aragó, va caure al bell mig de la franja, a Camporrells a exercir de metge de família. En la seva estada a Catalunya havia exercit a l'Hospital de Sant Joan de Déu, però la vida el va dur cap a Osca, i cap a Almudévar.

Passats uns anys de la seva marxa, encara va fer alguna escapadeta cap a Camporrells. Tothom el recordava i, és que va deixar molts i bons amics. Per això, és de justícia dedicar-li aquestes línies a una gran persona que en el trànsit de la seva vida fa fer una parada a Camporrells, i hi va deixar petjada.

Com a il·lustració, hem posat una imatge de Paco al Paquistan cantant i picant de mans voltat de canalla. Aquesta imatge val més que mil paraules. Era un encant de persona.

Bé, Paco, hem d'acabar. No sé si quan vas estar a Catalunya vas llegir Josep Pla, però de ben segur que si ell t'hagués conegut, t'hauria posat dins de la seva galeria dels "Homenots". No s'hauria pas equivocat. I t'hauria escrit el nom com tothom et coneixia, Pacoliva, amb dues os que es fonien en una.

Nosaltres, a Camporrells, vam tenir la sort de tenir-te i de gaudir de tot el que ens vas donar, que va ser molt... i bo. Ja saps que per nosaltres sempre seràs qui tothom tractava i ara recorda, senzillament, com Paco Oliva, "un do(c)tor excepcional, una gran persona".

Descansa en pau.

Per a més informació:

http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=272701

... i una mica de reflexió:

http://sergidassis.blogspot.com/2008/12/la-mort-forma-part-de-la-vida.html

De Terrassa a Camporrells, tot passant per Biosca

2009-01-08T11:30:00.000-08:00

Certament, jo crec que aquest any 2009 alguna cosa té relacionada amb Camporrells. L'última sorpresa -o casualitat, o potser no tanta- ha estat la polida targeta de felicitació dels Nadals que he rebut de part de l'Il·lustríssim Senyor Pere Navarro i Morera, Alcalde de la molt il·lustre ciutat de Terrassa i que al darrera conté la imatge de l'escut de la ciutat amb aquest text al peu:

ESCUT DE TERRASSA

GUARDAPOLS DEL RETAULE

DELS SANTS ABDÓ I SENÉN

JAUME HUGUET, SEGLE XV

ESGLÉSIES DE SANT PERE

Com ja s'havia dit allà en temps en aquest bloc, aquest és el retaule més important dedicat als nostres patrons, que en altres èpoques ho havien estat de manera prou estesa de gran part de la pagesia del país, com molt bé explica Josep Sistac en el seu llibre. No és pas un retaule petit, ja que ocupa una part considerable d'un dels laterals de l'església de Santa Maria, del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Si no el podeu anar a veure -la qual cosa és totalment recomanable-, el trobareu en aquesta adreça:

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:RetauleSantsAdboSenen.jpg

Anar-hi, no seria pas una mala idea. Ara que hi penso, recordo una conversa molt interessant que vaig mantenir no fa gaires anys amb l'anterior alcalde de Biosca (La Segarra), on també tenen Sant Nin i Sant Non com a patrons, en què em va explicar que van organitzar una excursió de tot el poble cap a Arles a veure l'origen del culte dels sants. Em va explicar emocionadament que havia estat fantàstic, que havien vist la font d'on sempre raja l'aigua miraculosa i moltes altres coses interessants, i que se'n feia creus de com havien arribat els sants fins allà. (1)

Bé, de fet, encara es va sorprendre més quan li vaig dir que coneixia perfectament la història dels sants i moltes altres coses que vam comentar en una xerrada inesperada... Al final, com a mostra d'agraïment em va prometre un exemplar dels goigs de Biosca que ben aviat em va fer arribar. Era un autèntic devot. Pareixia de Camporrells.

Probablement no ho era, però vull deixar escrit que el 1363 un noble anomenat Bernat de Camporrells era senyor de la vila de Biosca i, encara segles més tard, Magdalena -vídua de Miquel de Camporrells, n'era senyora (1633). Probablement, l'últim personatge de la important nissaga dels Camporrells va ser Antoni de Camporrells, el 1690. Molt a prop, a Vallferosa s'hi troba el Castell de Vallferosa -o la Torre-, que havia estat dels comtes d'Urgell i de la qual n'havia estat feudatari l'any 1166 Ramon de Camporrells. S'hi podria establir alguna relació? (2)

Algú hauria d'estudiar aquesta gran família, però ara no és ben bé el moment de parlar-ne i no anem més enllà. Només volíem dir que la felicitació ens desitja...

...que el nou any ens porti pau, felicitat i benestar.

Mira que... posats a fer bé les coses, ja hauria pogut parlar dels totxets!, però crec que era demanar massa.

(1) http://devocioteca.blogspot.com/2008/06/laigua-miraculosa-de-la-santa-tomba.html

(2) Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida a l'alba del segle XIII. Edició a cura d'Isidro Bango i Joan J. Busqueta. Lleida: Amics de la Seu Vella, 1996.

Any de nevades a La Llitera

2008-12-29T15:08:00.000-08:00

El dia 13, diada de Santa Llúcia, la neu i el cel ens van deixar aquesta imatge tan corprenedora: del blanc de la neu a la negror del cel, del blanc de la teulada de Ca's de Perijoan al blanc-i-negre de la Tartera dels Màrtirs. Només la natura ens pot regalar aquesta bellesa. I només allà on el territori manté la puresa com la que per sort tenim a Camporrells.

Amables lectors -i lectores- només aquesta imatge i poques lletres com a desig de que tingueu un Feliç Any Nou 9 i, si penseu en Camporrells, recordeu que serà l'any del 30 aniversari de la recuperació del ball dels totxets. Si teniu imatges de les ballades de 1979 i anteriors (1930, 1952, 1970) estem fent una recollida ja des d'ara per preparar materials. Us podeu posar en contacte a través del bloc del ball dels totxets i fer-nos-les arribar:

http://balldelstotxets.blogspot.com/

Ahir es va tornar a enfarinar Volterol. Ai, ai, ai... a veure si s'acomplirà el refrany i podrem ventar amb la forca pallera. I és que, no sé si ho havia dit, però Any de neu, any de Déu.

Canalla, vigileu i no us escaneu amb lo raïm!!!

Fins a l'any que ve.

Que passeu uns bons Nadals!

2008-12-22T14:36:00.000-08:00

La personalitat d'una cultura moltes vegades es concentra en una paraula, o en una frase com ara la del títol d'avui. De fet, no volem incidir en aquest aspecte, ni fer un article sobre el Nadal -ja en vam fer un l'any passat sobre la Tronca-, sinó convidar-vos a mirar el bloc des d'altres òptiques i comentar alguna anècdota de la seva expansió, tot i aprofitant els Nadals.

La primera, és que he tingut l'agradable sorpresa de trobar el bloc dins de la llista dels que presenta el bloc del Monestir de les Avellanes, a la Noguera. De fet, la Noguera és el territori propi on pertany Camporrells, des dels temps de l'arquebisbat d'Àger, tot sigui dit, però els temps han anat per camins que de vegades pareix més a prop Nova York que Balaguer, o Saragossa que Àger.

http://monestiravellanes.wordpress.com/

És un monestir que l'havia visitat fa molts anys en una sortida amb l'escola de Lleida on estudiava i on van estudiar molts camporrellans, però el que m'ha vingut a la memòria és el record de Felip Gallifa, que va ser director dels Maristes de Sabadell i que ens va deixar no fa pas gaires anys quan encara era molt jove. Ell estava il·lusionat amb les estades amb alumnes i les excursions que feia i un dia m'explicava amb passió la bellesa del Congost de Mont-Rebei i les cases i masos perduts, vistos de de la banda de l'altra franja, la que avui ens és tan desconeguda per als que som de la que es coneix com "la franja". Evidentment, en Felip sabia on era Camporrells, i Casserres, i els estanys... Coneixia ben bé el país. I és que allà també diuen: Què passeu uns bons Nadals!

També us volia parlar de dues novetats. La primera és la incorporació d'un traductor al bloc que us permetrà explorar camins sorprenents -recordem que Els camins del senyor són inescrutables, i els del bloc també-. Així, el títol de l'últim article, en la versió alemanya és

Sonntag, 23 / Nov / 2008
Es hat sich ein Block von totxets Tanz!´

és a dir, Ha nascut un bloc del ball dels totxets! I el rodolí...

Piquem a terra, piquem...
quan La cardelina ballem!

resulta...

Senken auf den Boden, Senken ...
Die cardelina, wenn wir tanzen!

Suposo que s'ha entès.

Bé, hem agafat un altre fragment, ara de la Crònica de l'acte del 60 aniversari en diferents llengües, i haureu d'endevinar quines paraules no aconsegueix traduir el traductor -redundància evident- o que són pròpies de Camporrells o, com deia Sistac en el llibre dels Sants són "giros y vocablos propios, de uso exclusivo en esta localidad, algunos de los cuales no tienen parecido en el mundo entero -dixit-" (pàg. 160) Som-hi!

"Ramon de Serafina acaba la xerrada dient que tots hauran de fer els deures. Cares de pòquer. Collons (bé, ací hi podríem dir cordills, coi, ep!...), ara què ens farà fer? Una entrevista col·lectiva? Unes preguntes d’examen? Nooo! Cantarem plegats els goigs."

Bé, aquesta era en català. Suposo que cap problema, encara que he sentit dir que han eixit alguns que diuen que no parlem català. Fins i tot han fet una associació de "asosiasions". Es diu: No hablamos catalán. Aquesta frase, serà una figura literària nova? Una contradictio in terminis, probablement? O bé, un "retruécano"(1) inacabat? Intueixo que la filologia no és el seu punt fort.

"Ramon Serafina Ende des Vortrags sagen, dass jeder tun sollte ihre Hausaufgaben machen. Poker Gesichter. Collons (gut, hier könnte man sagen String, IOC, die jetzt !...), ep wird uns tun? Ein Interview mit Tarifverhandlungen? Einige Prüfungsfragen? Nooo! Kiereee! Sing die Freuden zusammen."

Aquesta ja heu vist que no estava en català. Heu trobat les paraules?

رامون Serafina نهاية الحديث بقوله ان الجميع ينبغي أن تفعله واجباتهم المدرسية. pòquer. لعبة البوكر التي تواجهها. Collons (جيد ، وهنا يمكن القول سلسلة ، اللجنة الاولمبية الدولية ، التي!...)، الجيش الشعبي الآن سوف يجعلنا نفعل؟
مقابلة مع المساومة؟ بعض أسئلة الامتحان؟ els goigs. أفراح فإن الغناء معا.

Aquesta tampoc està en català, encara que pel fet d'haver estat Camporrells molt de temps habitat pels sarraïns abans de que arribés Arnau Mir de Tost (?- 1071?) i la seva tropa a esfuriar-los des de Sant Jaume, presenta una curiosa combinació que deixa remarques com ara Serafina, pòquer, c.... i els goigs. Aquests últims -els goigs, vull dir- suposo que en honor a l'origen persa del sants, que de ben segur coneixien l'alfabet àrab, malgrat que, com tothom sap, eren del Kurdistan.

Fa estona he parlat de dues novetats. La segona és la possibilitat que tenim de crear coneixement dins de la xarxa, o com deia en un altre article, en el món de la blogosfera. En aquest sentit, una de les eines més potents és la Viquipèdia. Us en deixo l'enllaç amb l'article de Camporrells, creat recentment per l'esperit d'un personatge que ha sortit en aquest bloc.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Camporrells

Que passeu uns bons Nadals!!!

(1) Figura literària intraduible que deixem aquí per a goig i llaor dels filòlegs de l'asosiasió.

Ha nascut un bloc del ball dels totxets!

2008-11-23T07:21:00.000-08:00

Ahir diada de Santa Cecília -patrona dels músics-, va néixer un bloc dedicat al ball dels totxets de Camporrells (La Llitera). Tot just té un dia de vida.

És fill d'aquest bloc i vol créixer dins de l'immens món de la blogosfera com a referent de la tradició més important del lloc.

Ara fa trenta anys que un grup de joves van decidir que ja era hora de recuperar el ball dels totxets i que ho farien la propera festa. Aquell primer de maig de 1978 ja havien plantat en solitari un mai a la plaça que no devia fer més enllà de tres metres d'alçada com a manifestació de que s'havien de recuperar les tradicions. I fins i tot, hi van enganxar una mena de manifest reclamant que es fes alguna cosa, en una època en què a tot arreu es vivia una revifalla de les tradicions. A Camporrells, un grup de nois i noies d'entre 12 i 16 anys d'edat van decidir que era el moment de fer-ho, tot sols, asseguts a la porta d'una penya al carrer del Forn. La Casa del Notari n'és testimoni.

Avui, cada 30 de juliol, com va recordar fa pocs dies Manel Campo Vidal - del Molí- a Osca en un sopar davant d'empresaris, periodistes i banquers de la província, ballen els totxets unes cent persones, en un lloc que no arriba als tres-cents habitants. Qualsevol persona que s'estimi el lloc ho recordaria.

- I a compàs, hauríem de dir!

Si no, mireu la fotografia que il·lustra el naixement del bloc del ball dels totxets. Al cant de la síl·laba "mo" de La cardelina, tots els totxetaires s'han ajocat i han picat a terra alhora. Quina imatge més autèntica!

Ho hem volgut destacar amb un rodolí que surt de la pròpia imatge:

Piquem a terra, piquem...

quan La cardelina ballem!

Per anar al bloc: http://balldelstotxets.blogspot.com/

PS. L'autor de la fantàstica fotografia de la picada a terra de La Cardelina és Maties Barrabés Cosialls, el 30 de juliol de 2003 a la plaça de dalt, de Camporrells. Gràcies Maties!

El primer vídeo del bloc, sobre l'acte del 60 aniversari

2008-11-15T15:05:00.000-08:00

Benvolguts lectors d'aquest bloc,

Només un breu escrit per a fer-vos notar que avui hem incorporat un vídeo al bloc. Es tracta d'un fragment de la presentació de l'acte que es va fer a Camporrells el passat 30 d'agost en commemoració del 60 aniversari de la publicació del llibre dels Sants, de J. Sistac Zanuy. Més endavant intentarem afegir-ne algun altre.

Aquest vídeo el podreu trobar a You Tube buscant les paraules Camporrells o Sistac.

Ben cordialment,

L'editor.

1r aniversari del blog

2008-11-01T12:23:00.000-07:00

Avui, diada de Tots Sants de 2008 fa tot just un any que aquest bloc dedicat a Camporrells i a tot de coses relacionades, es va crear. És cert que fins al dia 22 de novembre no va sortir publicat el primer article, però només va ser per problemes tècnics, ja que la fotografia que l'il·lustra havia estat feta el dia 1 de novembre.

En aquest any de vida, el blog ha publicat 34 articles, que han anat des de temes de natura, d'arquitectura, de literatura, de música... fins als que s'han dedicat a personatges. D'aquests, cal destacar els creats amb motiu del que el bloc anomena l'Any Sistac.

El bloc ha rebut la visita de 355 internautes diferents, que han sol·licitat 1821 pàgines. El nombre de visitants s'ha anat incrementat cada mes i a l'octubre ja han estat 69, després del màxim de 62 que havien estat al setembre. L'origen és majoritàriament de llocs de l'estat espanyol (98,4 %), amb un 1 % de visitants dels Estats Units i alguns de Portugal, Regne Unit, Alemanya, Argentina, Noruega i Colòmbia. Per ciutats, la majoria són de Barcelona, seguida de Lleida, Tàrrega, Madrid...

De la informació que s'ha presentat en els diferents articles, us en facilitem el recull de la dels llocs geogràfics que han sortit fins ara, amb un número entre parèntesis si apareixen més d'una vegada:

Camporrells: Ajuntament de Camporrells, banc del sinofós, barranc de la Fontcoberta; ca’s d’Amorós, ca’s de Cambrai, ca’s de Cortés, ca’s de la Fausta, ca’s de Manxor, ca’s de Menal, ca’s de Serafina; el cafè, cal Susano; carrer de la Costera, carrer de la Sèquia, carrer del Forn (2), carrer Major, carrer Nou, Casa de la Vila, Casa social (2), casal de Cambrai, el Barranc fondo, el Congost, el Molar, el Reguer, el Salt de la Tosca, els Màrtirs, els Picons, l'ermita de Sant Miquel, l'ermita de sant Jaume, l'ermita dels Màrtirs (2), l'església de Sant Pere (4), La Creu (2), la Guitarreta, La Roda, la Tartera, les Llanceres, les tres alzines, Miravet, el Molí de Baix, el noguer de Santamaria, el pantà o bassa del Molar (2), la plaça de dalt, la placeta de baix, rellotge del campanar, el Salt de la Tolla, Volterol (2)

Altres llocs: Abiego, Àger, Alt Camp, Andalusia, Anvers (Flandes), Aragó (2), Arezzo (la Toscana), Arguis, Arles (Catalunya Nord, 2), Barcelona (5), Biosca (la Segarra), Califòrnia, carrers de Madrid (Arenal, Bordadores, Òpera...), Catalunya, comtat de Ribagorça,
Cullera (País Valencià), embassament de Canelles, Espanya, Estadilla, Estats Units, Europa,
Florència (la Toscana), Gibraltar, Gràcia, Graus, Illa de Pasqua, La Llitera (2), Lleida (2), Madrid, Monestir de Santes Creus, Monestirs del Císter, Osca (3), Osca, província, París, Ribagorça, Santiago de Compostel·la, Saragossa, sud de França, València, Vilanova i la Geltrú.

Amb això, esperem que continueu fidels al bloc i que el recomaneu a tots aquells que poden estar interessats per Camporrells i les seves coses, d'avui i de sempre.

Per una altra banda, recordeu que la festa de l'any 2009 se celebrarà el 30è aniversari de la recuperació del ball dels totxets. Passeu la informació!

Per molts anys!!!

El renaixement del Balneari de Camporrells

2008-10-15T13:58:00.001-07:00

Despús-ahir, dilluns 13 d'octubre de l'any 2008 és una data que hauria de quedar gravada en la memòria dels camporrellans. Després de quasi 25 llargs anys de parlar i parlar, d'especular, d'imaginar, de creure, de desesperar-se, de desencís, d'il·lusions, de mitges mentides, de mitges veritats... sobre la reobertura del balneari, s'han sentit aquestes esperades paraules pels carrers del lloc:

- Ja hi treballen!

Encara alguna ànima càndida podria haver dit:

- Vols dir?

Però no ha estat així. Ningú hauria fet aquesta broma.

Vint-i-quatre anys són molts anys per ara caure en dubtes o en notícies poc fonamentades. Aquell grup de metges de Lleida que tantes vegades s'havia invocat com a possibles motors del renaixement, haurà d'esperar. No sabem si entre ells hi havia algun ginecòleg, però el part ja feia anys que durava.

Aquelles esperances que venien dels països del nord on no campen les mosques pel carrer i que tenen moltes més aigües sulfuroses-calcàries-nitrogenades que les que puguin rajar de les fonts del balneari i de vint balnearis com el nostre, definitivament s'han fos. Massa lluny.

La iniciativa pública empeltada d'una mentalitat i empenta més pròpies d'una empresa privada, aquesta sí, era la bona. Camporrells no ha estat un lloc amb sort, sempre l'ha buscat. I, com no podia ésser d'una altra manera, l'ha trobat. No era una notícia sorpresa. Fa molts anys que s'hi treballa des de diferents fronts que qualsevol observador mitjanament despert ha pogut constatar. Ara, probablement serà el part, el renaixement, però ja fa molt i molt de temps que el bres està preparat.

Ara si que caldrà un bon ginecòleg. De Lleida? Bé, millor que vingui un pediatre, per si de cas.

És una molt bona notícia aquesta, que caldrà incorporar com a part de l'Any Sistac, que clourem des d'aquest bloc per la festa de l'any 2009. La dediquem a tots els que tants i tants anys han esperat que passés alguna cosa i, que en molts casos, ja no hi són. Tots podríem recordar uns quants noms de persones que s'estimaven Camporrells amb deliri i que sempre tenien i mantenien l'esperança del balneari.

I és que la paraula balneari, si féssim un rànquing de les més pronunciades i sentides a Camporrells, probablement quedaria en un primer lloc destacadíssim. No és estrany, si pensem que és una paraula que té el mateix significat per a la gent de Camporrells que altres com ara: il·lusió, esperança, salvació, recuperació...

Com ja hem dit, han passat pràcticament 25 anys des que aquell any 1984 el Balneari de Camporrells -ara en majúscules- va deixar de funcionar definitivament. Era una notícia que no per esperada va causar una profunda commoció a tot el lloc.

Feia quasi cent anys des que Sebastià Cosialls Fontseré, fill de Sebastià Cosialls Escolà -propietari d'una casa forta, l'actual Cas de l'Aineta- i de Manela Fontseré Casals -germana de Francesc Fontseré i Casals, l'apotecari de Camporrells- havia obert les primeres instal·lacions del Balneari de Camporrells. [1]

Així ens ho explicava el gran viatger i escriptor Aymard d’Arlot de Saint-Saud (1853-1951) en la crònica de l'estada que va fer a Camporrells l'any 1890, acompanyat de Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona 1842 – 1922), enginyer de mines i geòleg (vegeu fotografia al costat), que fou president del Centre Excursionista de Catalunya (1896-1900) i que coneixia les nostres muntanyes com pocs.

En aquella visita va fer de guia Bartolomé Zanuy Miranda (Camporrells, 1849-?), metge cirurgià resident a Camporrells al carrer de la Frigola i casat amb Serafina Cambray Betesa, tots dos padrins de Josep Sistac i Zanuy, "Pepe de Serafina". La seva insistència va aconseguir que el viatger Aymard i Sebastià Cosialls l'acompanyessin al cap de Volterol (899 m.) com a darrera etapa del viatge des d'on van gaudir de la imatge de la Llitera i de la vall de Camporrells. Allà, l'incansable Aymard es va acomiadar amb pena i enyorança de l'entranyable Sebastià i li va dir: Algun dia ens hem de tornar a veure!

I és que la dona de Sebastià Cosialls era francesa!

Bé, amables lectors, hem volgut acabar aquest esperat article amb aquestes referències de personatges i cases de Camporrells que ens ajuden a situar el lloc com a destacat des de ja fa molts anys. Van dedicades aquestes referències a tot els que a l'acte del 60è aniversari es van interessar per saber més coses del nostre lloc i, especialment, al senyor Molino, que davant de l'ermita dels Màrtirs em va interpel·lar a explicar més coses de les cases -vés quin joc de paraules-.

Com sempre, amables lectors, esperem que us hagi agradat l'article. Aquest tema ben bé mereixeria algun comentari. S'ho val.

Any Sistac 2008-2009

Camporrells per sempre!!!!

[1] Vegeu l’article La nissaga dels apotecaris (I) http://camporrells.blogspot.com/2007/12/la-nissaga-dels-apotecaris-i.html, que es va publicar en aquest bloc el 3 de desembre de 2007.

Diada dels Màrtirs i alguna proposta... honesta.

2008-09-07T11:02:00.000-07:00

Avui, diada dels Màrtirs, com mana la tradició, hem pujat caminant a l’ermita dels sants Màrtirs. Hem arribat molt d’hora i hem aprofitat per anar d’excursió als Picons per la clenxa i tornar per les Llanceres fins al cim un altre cop. Un amable senyor de Camporrells, Felipe de la Nica, ens ha comentat quan ens ha vist arribar que allà en temps sí que es podia arribar fins al Congost, però que ara estava tot molt boscut (dixit).

No és pas una frase sense importància, ja que recull un fet molt real: allà on abans hi havia pas, ara no hi és. No analitzarem les causes (que no hi passa ningú, la desaparició dels ramats...), però sí que ens interessa per un dels temes recurrents en els caminants que arribem als Màrtirs, el del tram final.

Ara fa un temps, es va traçar un camí diferent del tradicional i es va assenyalar amb uns cartells que indicaven textualment “Ermita de los Mártires” i un número de codificació internacional, suposo. El cas és que aquell traçat aboca directament a un tram asfaltat per on arriben els cotxes i els tractors. No cal dir que la sensació del caminant que ve des del Molí de baix i que ha passat per la Guitarreta i per un trosset de la Tartera no és la més agradable.

Des d’aquest bloc, centrat en la informació sobre Camporrells i, en alguns casos, en la crítica sabem d’iniciatives de recuperació arreu del país que demanen la col·laboració d’aquells que coneixen i s’estimen el territori. L’any passat, una d’aquestes persones em va comentar que era una pena que no es pogués arribar als Màrtirs per les tres alzines, com sempre s’havia fet, que el camí s’havia perdut, però que era fàcil –i fins i tot lògic- saber per on anava.

Podríem recuperar-lo? Som pocs, molts, alguns... els interessats?

Des d’aquest bloc fem una crida a tots aquells que estiguin interessats i que tinguin propostes, idees de com fer-ho, voluntat de col·laboració... en definitiva, il·lusió i una mica de fe en Camporrells (i si cal, també en els nostres sants).

Esperem les vostres respostes, amb un correu electrònic de contacte i la proposta o la disponibilitat per si la iniciativa avança, que podeu fer arribar a ...

alsmartirsperlestresalzines@gmail.com

Escampeu la crida, amables lectors!

PS. La imatge inicial és la diapositiva final de la xerrada que es va fer dins dels actes del 60è aniversari i que conté el lema bàsic de l'any Sistac 2008: Camporrells per sempre!!!

La imatge final no cal comentar-la, són les tres alzines que el caminant assedegat veu quan arriba a l'ermita per l'antic camí i que majestuoses el reben. Allà el cor batega, pel cansament i per l'emoció.

Crònica de l'acte del 60 aniversari

2008-08-31T13:41:00.000-07:00

Són dos quarts de vuit. Diada de Sant Fèlix. 30 d’agost de l’any 2008. Som al primer pis de la casa social de Camporrells, tot just al damunt del cafè. Podríem estar sols, però molta gent ja estan asseguts a les cadires. No queden pràcticament forats i passa poca estona i la sala està plena de gom a gom. Molta gent dreta. Han desfilat padrines i padrins, joves, nens i nenes de moltes cases del lloc. La sala fa goig. Tots estan esperant a veure què diran aquell xicot de Serafina i aquell nen del Secretari. Una reproducció del cartell anunciador de l’acte projectat en una pantalla presideix l’escenari. A dins, la gent fan petar la xerrada, això per si sol ja és un èxit. A fora se sent el tremit de les incansables jotes del pregó de l’acte, que ara –després del d’ahir- malauradament ja ha tornat a la anormalitat de cada dia –bé, de fet de cada dècada-, només en castellà. Serà que el català no entra pel micro? Tot podria ser.

Ramon i jo havíem fet una juguesca sobre si passaríem o no de cinquanta-un assistents. Una ullada a la sala i no cal pensar-hi gaire. Hem passat de cent. Això ben bé es mereix un sopar. El farem.

Josep Guillen (Pepito de la Justa), l’il·lustre alcalde en funcions engega la presentació. Propera. Viscuda. Emotiva. Documentada. Impecable. Comença amb una reflexió de com va passar de pensar que el llibre era només patrimoni dels rics –és una manera de dir- a adonar-se que era una riquesa del lloc. De com es va emocionar quan va veure els sants a l’Església del Pi de Barcelona, dels seus coneixements dels llocs on els tenen com a patrons, de la magnífica auca en català que acompanya el llibre.... i, finalment, fa una pinzellada biogràfica dels dos ponents que parlarem. En aquell moment ja ens fa una remarca molt important del continut de la xerrada: som una mica hereus de l’obra d’en Josep Sistac? Només dir la darrera paraula, la gent ja fa un sentit aplaudiment. Coi, comencem bé.

Després parlem els ponents, com a professionals amb el rigor que pretenem i que se suposa que hem de tenir i, d'una altra banda, com a personatges locals “de guerra” amb l’emotivitat que comporta parlar d’un tema teu, bé, nostre, en justícia, de tot el lloc. Passem 67 imatges que van des de les familiars a les pròpies del llibre i també a d’altres que conviden a la reflexió. I sobre elles parlem i parlem, fins a una mica més d’una hora i un quart. El públic de Camporrells, com sempre, ha seguit la conferència amb un silenci que és mostra de la seva formació i educació, com quan el polit director de l’orquestra Marina el va felicitar en una festa major dels anys vuitanta després d’un concert a l’església que ens va commoure quan un abrandat violí va interpretar magistralment les "Csárdás”, de Monti. Això no ha canviat. És el Camporrells de sempre.

Ramon de Serafina acaba la xerrada dient que tots hauran de fer els deures. Cares de pòquer. Collons (bé, ací hi podríem dir cordills, coi, ep!...), ara què ens farà fer? Una entrevista col·lectiva? Unes preguntes d’examen? Nooo! Cantarem plegats els goigs.

- Vinga, Gemma, dóna l’entrada! Des del públic, com era just i necessari –agafant paraules religioses i certes-, la Gemma entra amb veu clara en la primer estrofa dels goigs: “Pues que sois....”. Tothom s’hi enganxa. La música acaba d’unir la gent i en un cant impecable amb passatges a doble veu que fan posar la pell de gallina, Camporrells està cantant els goigs. Fem tres estrofes. La darrera és la que no pot faltar: “Los de Camporrells con celo...”. Ara sí que es pot dir: això ha anat bé!

En acabat, les felicitacions són incomptables i no es poden esmentar personalment perquè l’emotivitat de cada una d’elles les fa irrepetibles. Uns han plorat, uns altres s’han emocionat, alguns ens diuen que han sentit coses que els han descobert que tenim molt i que s’ha de conservar, molts expressen sincerament que els ha agradat molt. Els conferenciats ens quedem parats, és molt més del que podíem esperar. Hem donat una mica i hem rebut molt. Us estem molt agraïts, Camporrells.

Toca el ponxo. Fresquet. Boníssim. I la coca. Toveta. Boníssima. La beguda nacional de Camporrells ha eixit dels límits estrictes de la festa i s’ha presentat com a part imprescindible de l’acte. Valia la pena. A tots els que l’heu fet, gràcies. Allà, també hi havia el rigor i l’emotivitat... i el desig de que sortís ben bo.

Bé, acabem. Avui és diada de Sant Ramon. S’ha acabat l’estiu. La festa de l’any que ve serà el 30è aniversari de la recuperació del ball dels totxets (1979-2009). Aquest acte dedicat al llibre dels sants i a Josep Sistac també podria ser un bon punt de sortida per a preparar alguns actuacions que puguin bastir aquesta commemoració. Comptem amb tots vosaltres, amables lectors d’aquest bloc.

PS. Si voleu, aquí podreu sentir les "Csárdás" de Monti, que des de sempre la gent de Camporrells -amb molt bon criteri musical i una llarga tradició d'excel·lents músics- han conegut, reconegut i valorat quan algun gran violinista gosava tocar-les en el concert de la festa. Un visca final per a les "Csárdás" de Monti!

http://www.youtube.com/watch?v=BF9uQI-SRv4&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=qeNKiilwpdk&feature=related

PS. Avui, primer de setembre, hem trobat una versió pura de l'obra interpretada per un famós i virtuós coreà, Danny Takagi. Hauria estat poc elegant no facilitar-vos l'enllaç. Que passeu una bona estona!

http://www.youtube.com/watch?v=Op7GsUAiRnM&feature=related//

Acte a Camporrells en commemoració dels 60 anys de la publicació del llibre dels Sants

2008-08-24T14:44:00.000-07:00

Com podeu veure, finalment es farà un acte de commemoració de la publicació del llibre dels Sants. Serà a Camporrells, dissabte 30 d'agost a dos quarts de vuit.

Vol ser un acte popular, digne i festiu alhora. Tots hi sou convidats.

Us hi esperem!!!

Josep Sistac i Zanuy, vida, culte i folklore (i V)

2008-07-29T07:00:00.000-07:00

Benvolgut lector,

Abans de començar el capítol V, un breu apunt.

Amb aquest capítol s'acaba l'article dedicat al 60è aniversari de la publicació del llibre "Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón y Senén", d'en Josep Sistac i Zanuy. Hem seguit el guió d'aquests punts en el seu desenvolupament i ara volem acabar fent esment de la part que dedica a les tradicions populars de Camporrells, de les quals en destaca el ball dels totxets. Ara fa seixanta anys, el mateix dia de la festa, l'autor data l'edició del llibre com a element simbòlic i, probablement, com una picada d'ullet als seus lectors.

Us deixem com a darrera il·lustració la imatge 46 de l'auca que acompanya el llibre, dels totxetaires dansant a la plaça de dalt, davant de l'església de Sant Pere i de les imatges dels sants.

Si en alguns moments, l'article ha estat una mica feixuc, ja ens perdonareu. La intenció era bona.

Que passeu un bon estiu ! [7]

“.... y folclore”: el ball dels totxets

Una altra de les fonts van ésser els estudis ja realitzats per estudiosos del folclore de finals de segle XIX i inicis del segle XX com va ser el gran Joan Amades, que esmenta dades de Camporrells de costums perduts feia anys, però encara en el record dels més grans, com era la pastorada, o d’altres que ja no estaven en el record dels vius com era el ball dels palitrocs o de les cintes, i que havien estat recollits en les expedicions que van donar informació per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

No es pot parlar del llibre sense fer esment al capítol dedicat al ball dels totxets on amb tot detall els explica. Ara bé, un tema com aquest no el podem explicar en unes poques línies i de ben segur que ens demanaria un altre article monogràfic.

Per acabar, només dir que aquests articles han estat redactats amb l’ànim de deixar constància del seixantè aniversari de la publicació del llibre dels sants, en un any en què el ball dels totxets tot just fa vint-i-nou que es va recuperar i que, per tant, s’ha ballat sense interrupcions trenta festes seguides. De ben segur que això no hauria estat pas possible sense l’obra d’en Josep Sistac i Zanuy.

Bones festes a tothom!!!

[7]

Autor dels articles del 60è aniversari: Josep Ramon Vidal i Cosialls. Estudiós afeccionat -gratis et amore- sobre temes relacionats amb Camporrells (La Llitera), d’abans i d’ara. Amb paraules de qualsevol vocalista d’una bona orquestra de la festa: d’ahir, d’avui i... de sempre, com les bones cançons.

Voleu dir que havia d'acabar així?

2008-07-28T08:07:00.000-07:00

La diada de Tots Sants de l'any passat vaig tenir la bona pensada de fer unes quantes fotografies de llocs de Camporrells que vaig creure que calia com ara la primera foto publicada en aquest bloc, d'un arbre d'un dels canals de rec de la bassa del Molar (del pantà) que té el perill de morir pels efectes de la canalització de l'aigua de reg.

Després de voltar pel pantà, vaig recórrer alguns carrers i, per sort, vaig fer algunes fotografies de portalades que ja tenia, però en un estat que no permetia veure massa bé les inscripcions i els dibuixos. Un dels carrers va ser el Major, el principal de l'antic nucli medieval de Camporrells, castigat com cap altre pel pas del temps i la degradació arquitectònica. En aquest recorregut, per sort, vaig fotografiar la portalada de cas de Manxor (Malxor o Melcior, segons la pronúncia). Era obligat, ja que de les poques cases que no han anat a terra, era la que presentava més perill i, a més, conservava una portalada que era -malauradament, ja no ho és- digna de conservació.

He afegit com a primera imatge la portalada sencera, amb la indicació de les parts per la riquesa que presentava i per les diferències notables amb les que hi ha a d'altres cases, la immensa majoria, d'arcada de mig punt. Els elements destacats, de dalt a baix, són els següents:

Sobreclau. Pedra a sobre de la clau, de forma rectangular amb els cantons arrodonits, amb inscripció del nom del propietari i, sobre bloc en relleu, de l'any de creació de l'edifici (1788). Després la comentarem més detalladament.
Clau de l'arc. Composada per dues dovelles, quan el més habitual és que en sigui una que tanqui l'arc i que rebi la força del pes.
Dovelles de contraclau de dimensions notables i que tanquen l'arc.
Salmer o dovelles de coixí. El salmer és una pedra picada amb el llit horitzontal i un costat tallat en pla inclinat col·locada a la part superior d'un pilar per rebre el pes de la primera dovella. És l'única portalada de Camporrells que en tenia.
Base o peu del lateral, amb motllures escòcia (còncaves) i un plint que el tanca per sota. Només es conservava a la dreta de la portalada.
Llindar de tres pedres desgastades.
Branquil, que anava des de la portalada fins a la cantonada amb la paret esquerra de l'edifici.

L'arc d'aquesta portalada és un arc escarser, més evolucionat que el de mig punt, que té el centre situat per sota de la línia d'arrencada. Veureu que no acaba verticalment i que fa una empenta horitzontal que resol amb els salmers.

També presentem el detall de la pedra sobreclau amb una remarca de la inscripció, que deia:

....... ONIO A G

A 1788 ÑO

MATEU BENABARE

D'aquest any 1788 -com a curiositat- es pot dir que un brau mariner de nom Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 1717-1797), feia pocs anys que havia comandat una esquadra de trenta vaixells que va bloquejar Gibraltar. Si recordeu la lletra de la cançó de Barceló del ball dels totxets, hi trobareu probablement alguna relació.

Bé, amable lector, no volem anar més enllà. Només deixem dues imatges del procés final de la casa. La primera, de l'esvoranc de la paret del 21 de maig; la segona, dels efectes de la diada de Sant Jaume i l'estat actual després de fer-la caure.

- Voleu dir que la portalada havia d'acabar així?

Dos cases a terra

2008-07-25T12:16:00.000-07:00

Avui és diada de Sant Jaume, sant prou conegut a Camporrells.

Només una nota, com a mínim, decebedora. Dos cases han anat a terra pel perill que tenien de caure. La primera, cas de Menal, al carrer de la Sèquia; feia anys que no hi vivia ningú. L'altra, cas de Manxor (Melcior), al carrer Major, que fa poc es va obrir per la paret que donava a l'antic casal de Cambrai. No és una bona notícia. Un altre dia, parlarem amb deteniment. Per cert, recordeu la portalada d'aquesta darrera?

- Mira que n'era de maca, recoi! Tot just enguany fa dos-cents vint anys que es va fer.

... i folklore (IV)

2008-07-23T12:17:00.000-07:00

En aquell moment, en Josep Sistac tenia 41 anys i tota una sèrie de projectes pel davant de reconstrucció del patrimoni religiós local centrat en l’església de Sant Pere i l’ermita dels Sants Màrtirs, que van patir la destrucció dels altars i les imatges en el període de la guerra.

El llibre se’n pot considerar la certificació de l‘inici, ja que els diners de la seva venda anaven destinats a la reconstrucció dels altars i, a més, contenia un full de capta per als fidels devots dels sants i per a tots aquells que s’estimaven Camporrells. De fet, és un compendi que recull amb detall la vida i el culte als Sants Abdon i Senén arreu, principalment a poblacions de parla catalana de punta a punta del país. Des d’Arles al Vallespir, fins a Cullera al País Valencià, passant per Biosca a la Segarra o arribant al seu poble, Camporrells, a la Llitera va repassant formes i maneres de culte que en molts casos avui encara es mantenen.

Una part molt important els dedica als goigs. Els goigs, com a expressió popular nascuda al voltant dels segles XVII i XVIII ....recull en vers els fets miraculosos que se suposa van patir els dos sants. Aquests es continuen cantant el dia de la festa –el 30 de juliol- i el dia que es va a l’ermita dels Màrtirs, el primer diumenge de setembre, de manera que es mantenen força vius en la tradició popular actual.

Una edició nova acompanya el llibre, a més a més d’una estampa –publicada a l’article del dimecres anterior- que esmenta una dada curiosa: que els sants són copatrons de Barcelona i “protectors d’agricultors i hortolans, i advocats contra les pedregades, els llamps i la pesta” i que recull un antic gravat molt interessant pels seus detalls dels sants i de la simbologia que els caracteritzava i distingia.[6]

A més a més, conté una auca editada en català, amb la història dels sants i un final que detalla la seva relació com a patrons de Camporrells. Aquesta auca va ésser realitzada expressament per al llibre amb versos escrits per l’industrial Joaquim Clavell Borràs i amb gravats sobre boix del ja esmentat Enric C. Ricart. D’aquesta auca se’n conserven dues edicions, una amb errades ortogràfiques i l’altra impecablement corregida i editada. Us en posem una mostra de la segona, concretament de la imatge 46, i del peu d’autoria.

El llibre va ser imprès en els tallers de les Gràfiques Ramon Sopena, de Barcelona, i acabat el 30 de juliol de 1948, diada dels sants, com així ens recorda l’autor en el seu tancament.

[6] Fixem-nos en la corona i el ceptre reials, com a símbol del seu orígen noble –eren prínceps perses-, la corona de llorer i la palma, com a distintiu dels màrtirs; les espigues de blat, els raïms i altres fruits de la terra per a expressar la protecció que exercien sobre la pagesia...

(aquest article s'acabarà de publicar el dia 30 de juliol de 2008, 60è aniversari del llibre dels Sants)

... i folklore (III)

2008-07-16T07:13:00.000-07:00

“Vida, culto ...... de los Santos Abdón y Senén”

Una de les característiques més destacades de Josep Sistac era la seva profunda religiositat, que en tot moment reivindica com quan fa la dedicatòria del llibre al seu pare, Francisco Sistac Aguilaniedo, que esmenta com a “un ciudadano ejemplar y un modelo señero de caballeros cristianos”

De fet, ell ja manifesta que és l’autèntica devoció als sants la que el porta a escriure’l, així com la gran estima i admiració que té envers al seu poble, la seva tradició i els seus costums. Tots dos motius, religiosos de ferma creença i romàntics de gran sentiment, són els pilars que basteixen el desenvolupament de l'obra.

Sistac delimita com un dels fils conductors d'aquesta una visió general de l’advocació dels sants a l’antiga Corona i, per això, comença esmentant de manera insistent que són antics co-patrons de Barcelona (des de l’any 1474) i patrons de molts llocs de Catalunya, Aragó, València i el sud de França.

El fet de ser publicat l’any 1948 fa pensar que poc després d’acabada la guerra civil que va deixar el país malmès i en una situació molt difícil –el 3 d’abril de 1938, feia només deu anys, havien entrat les tropes franquistes a Camporrells i a d’altres pobles del voltant-, en Josep Sistac ja va iniciar la recerca i les feines d’elaboració d’aquesta obra.

Per a la seva redacció va realitzar un ingent procés de recull i elaboració de materials i va contactar amb personatges destacats en cada un dels camps a investigar i tasques a fer, com ara: el reconegut gravador Enric C. Ricart (1893-1960)[2] que va realitzar una xil·lografia en boix de l’auca dels sants i una altra d’una nova edició dels goigs; el pare reverend Francesc de Paula Baldelló (Barcelona, 1887-1977)[3] –de l’Institut Espanyol de Musicologia i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)-, que el va ajudar a recollir les melodies del ball dels totxets –amb una feina prèvia del mestre de música Antònio Tobeña, Susanet, fill del mateix poble-,... i, molt important, amb l’il·lustre senyor Joaquím Sopena, un dels editors més importants de la Barcelona d’aquells moments, sense el qual la brillantor i excel·lència de l’edició no haurien estat pas factibles.[4] Amb ell, va establir una gran amistat, com es pot deduir de la dedicatòria personalitzada que li va escriure en l’exemplar núm. 19 de l’edició limitada gravada en or amb aquestes paraules, datades el dia del Pilar de 1948:

“ Al distinguido Señor:
Don Joaquín Sopena Domper, como homenaje de admiración y de gratitud rendido al dinamismo de su talento y a la generosidad inagotable de su corazón.
JSZ
12 octubre 1948”[5]

[2] Vegeu l’article que li vam dedicar en aquest bloc: E. C. Ricart, el xilògraf, i els nostres Goigs (dissabte, 22 de desembre de 2007).

[3] Francesc de Paula Baldelló Benosa va ser un gran musicòleg i organista. Va fer divulgació del cantg gregorià i va investigar la música catalana popular i culta.

[4] Recordem l’edició del Diccionari Sopena i de l’Enciclopèdia Sopena. L’Editorial Sopena havia estat fundada l’any 1894 per Ramon Sopena i es dedicava bàsicament a l’edició de diccionaris bilingües i de llengua espanyola.

[5] Aquest exemplar el vaig aconseguir a la llibreria de vell Givernau de Barcelona, on l’havia localitzat el meu gran amic i investigador Valerià Labara i Ballestar. Segurament, els hereus de la casa Sopena l’havien venut dins de la seva biblioteca particular i d’aquesta manera l’any 1996 (comprat el 29 d'abril) va arribar casualment a les meves mans. En el proper article reproduirem el facsímil de la dedicatòria.

(... segueix dimecres 23 de juliol)

.... i folklore (II)

2008-07-08T15:10:00.000-07:00

Cap al cap i casal

Josep Sistac va fer els estudis d’enginyer industrial després de la guerra civil i apareix a la relació de la promoció 1953-54 d’enginyers industrials de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i la seva vida professional va transcòrrer a la Barcelona d’abans i després del conflicte. Ell mateix manifesta en el pròleg del llibre que porta anys exercint la seva professió d’electrotècnic, a la qual s’hi va dedicar amb autèntica devoció. Ho fa amb aquestes paraules:

“Desde hace varios lustros, me hallo consagrado por entero a mi profesión de electrotécnico. La Electrotecnia, esa moderna e interesantísima rama de la ciencia, que con sus progresos ha acelerado el ritmo y mudado la faz de la civilización humana, la he servido con verdadera vocación desde todos los ángulos en que puede ser divisada.”

Fruit d’aquesta dedicació van ser publicacions com ara “Los Transportes de Energía Eléctrica en Corriente Continua a muy Alta Tensión” (Associació Electrotècnica Espanyola: Barcelona, 1944), text de la conferència que va pronunciar el 21 d’abril de 1944 al Saló d’Actes de l’Agrupació de Barcelona de l’Associació Electrotècnica Espanyola, de la qual era el tresorer. També va exercir de professor a l’Escola Industrial de Barcelona i va ser gerent de la Sociedad Española de Electricidad Brow Boveri, de Barcelona.

A Barcelona va participar intensament en la vida associativa de la ciutat que es movia al voltant de les organitzacions religioses i va ésser Vicepresident del Consell Diocesà de Barcelona dels Homes d’Acció Catòlica i Obrer de la Molt Il·lustre Junta d’Obra de la Parròquia de la Preciosíssima Sant de Nostre Senyor Jesucrist.

Com a investigador, va conèixer de primera mà institucions tan rellevants com ara l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, l’Arxiu Mas o la Biblioteca de Catalunya, on va investigar a fons i hi va trobar molts dels documents i objectes que va fotografiar i incloure en el llibre.

Sens dubte, és prou evident que es movia en els cenacles culturals que quedaven en aquella època de postguerra i que era un dels seguidors de la tradició investigadora catalana, amb cites, amistats i col·laboracions que després comentarem.

(segueix dimecres 16 de juliol...)

Josep Sistac i Zanuy, vida, culte i folklore (I)

2008-07-02T14:43:00.000-07:00

A Jesús Conte Oliveros (Abiego, 1932-Illa de Pasqua, 2007), que ha estat el més gran coneixedor dels personatges dels pobles de la província d’Osca

Com a costum ben arrelat, tenim la tendència a escriure en els moments d’aniversaris dels naixements o dels decesos de personatges, poc o molt coneguts, que ens han deixat un llegat dels fets de la seva vida. És molt lògic, ja que són dates molt precises per als estudiosos, encara que per als protagonistes –com ja se sap- són dels moments en què ben poc van decidir.

No és aquest el cas d’en Josep Sistac i Zanuy, personatge per a molts de ben segur poc conegut, però amb una trajectòria vital digna de lloança i mereixedora d’aquestes línies, de la qual jo en sóc un dels seus hereus morals. Per això, és de justícia dedicar-li aquest article en el seixanta aniversari de la publicació d’una obra seva que ha estat cabdal per a mi i, probablement, per a moltes altres persones relacionades amb Camporrells o, també, amb el culte a “Sant Nin i Sant Non” (com són coneguts popularment els Sants Abdon i Senén), o potser només amb la història religiosa i el folclore del nostre país. Es tracta de “Vida, culto y folclore de los Santos Abdón y San Senén”[1], llibre magnífic publicat a Barcelona per la prestigiosa editorial Ramon Sopena l’any 1948, en una època de postguerra plena de dificultats i només nou anys després de l'acabament de la guerra civil.

Un home de Camporrells

En Josep Sistac i Zanuy va néixer a Camporrells l’any 1907 i, malauradament, va morir molt jove a la ciutat comtal l’any 1962, amb només 55 anys d’edat.

Encara que des de ben petit va viure a Barcelona, la seva vida va estar vinculada en tot moment al seu lloc d’origen. En tot moment manifesta una admiració i una estima per les coses pròpies, pels seus orígens. Des de la casa pairal, -“cas de Serafina”, que té una pedra clau amb la inscripció “Sant Antoni Any 1763” a sota d’una capelleta del mateix sant- fins a llocs que li podrien recordar la seva infantesa, com ara el salt de la Tolla , o a les imatges idíl·liques i molt idealitzades de la dura vida en aquell món rural de la primera part del segle XX.

En lògica línia amb aquest sentiment, va dedicar uns capítols a Camporrells –“la bienaventurada patria chica”, com ell l’anomena en la introducció del llibre-, amb una part descriptiva des de diferents vessants, una molt explícita de la vida religiosa i una altra de folclòrica, amb una descripció detallada d’una part molt important de la tradició: el ball dels totxets.

(segueix dimecres 9 de juliol...)

[1] Se'n van fer dues edicions. Una limitada i numerada, enquadernada en pell i gravada en or, de només cent exemplars. L’altra, més senzilla, era més extensa, encara que desconeixem el nombre d’exemplars.

Mor la vídua de Josep Sistac i Zanuy

2008-06-29T14:51:00.001-07:00

Avui diada de Sant Pere i Sant Pau les pàgines del diari La Vanguàrdia guardaven una sorpresa que mai hauríem pogut imaginar quan vam parlar a l'article precedent del Sr. Josep Sistac i Zanuy.

Recull l'esquela de la mort de la seva vídua, la Sra. Rosalia Planas i Arnau, que va succeir el passat 28 de juny, a Barcelona. Des d'aquí i abans de tot volem transmetre el més sentit condol a la seva família i amics, que es trobaran a la cerimònia que se celebrarà demà al tanatori de la Ronda de Dalt.

La Sra. Rosalia coneixia bé Camporrells i la gènesi i el laboriós procés de creació de l'obra del seu marit sobre els Sants i Camporrells. Sens dubte, també hi va tenir una participació molt destacada, que també cal esmentar ara que fa seixanta anys de la publicació.

2008: Any Josep Sistac i Zanuy

2008-06-08T06:51:00.000-07:00

Si fóssim de Lleida, de ben segur que dedicaríem un escrit a Leandre Cristòfol, escultor reconegut, ja que ara fa cent anys del seu naixement. Els xinesos dediquen un any a cada bèstia, el Barça va fer el seu centenari, Pompeu Fabra fa seixanta anys que va morir el dia de Nadal fent la migdiada, 1948 és l'any que va néixer Lluís Llach.... però, i el Sr. Josep Sistac i Zanuy? Ens en recordem de la seva obra?

Per aquesta època de l'any -però del 1948-, en Josep Sistac i Zanuy ja tenia la seva gran obra "Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón i Senén" ben avançada als tallers de la impremta de la reconeguda empresa barcelonina Gràfiques Ramon Sopena SA. Havia treballat durant molt de temps en la recerca de materials sobre els sants i sobre Camporrells, les dues línies que desenvolupa en aquest magnífic llibre.

En aquesta tasca, com ja es va comentar fa temps en aquest bloc, havia contactat amb diverses persones de reconeguda vàlua per a la realització d'una feina de qualitat. Recordem els gravats i xilografies d'Enric Cristòfol Ricart sobre els sants i els goigs, les col·laboracions musicals (melodies dels goigs i del ball dels totxets) del Reverend Francesc de Paula Baldelló (del "Instituto Español de Musicología" del CSIC), els dibuixos del reconegut Josep G. Gallo i, finalment, la creació literària (rodolins de l'auca) de l'industrial Joaquim Clavell i Borràs.

A més a més, no va parar, ja que va recórrer alguns dels llocs més emblemàtics dels sants, com ara la ciutat d'Arles -a la Catalunya Nord- o les esglésies de Sant Pere de Terrassa -on es troba el famós retaule de Jaume Huguet sobre els sants-, alguns dels més importants centres d'investigació històrica com ara l'Arxiu Històric de Barcelona, l'Arxiu Mas o la Biblioteca de Catalunya, i llocs de culte on podia trobar referències de "Sant Nin i Sant Non", dels quals podem destacar la basílica de Santa Maria del Pi, a Barcelona.

En definitiva, en Josep Sistac va esmerçar una quantitat de temps immensa per a la creació de la seva obra, amb uns recursos limitats per a l'època, però amb una il·lusió impressionant sense la qual és impossible pensar com la va arribar a concebre. Ara tot just fa seixanta anys de la publicació i un personatge com aquest, que ja té un carrer dedicat a Camporrells, ben bé es mereixeria que li dediquéssim un any.

No és una exageració dir que alguns dels que hem estat lectors del llibre i que, de resultes del que diu, som fills d'una manera de valorar el nostre poble i, molt important, d'haver participat activament en iniciatives com ara él reviscolament i la recuperació del ball dels totxets.

En aquest bloc i com a homenatge i reconeixement a Josep Sistac i Zanuy, de Cas de Serafina, properament i abans de la festa, publicarem algun article sobre el personatge i la seva obra. S'accepten altres col·laboracions i adhesions a la iniciativa.

Jesús Garcia Omella, el primer dels bandúrries

2008-06-01T08:26:00.000-07:00

Ahir sortia la notícia al Diario del Altoaragón de la mort de Jésús Garcia Omella, conegut a l'Aragó per la seva faceta musical en diferents formacions de polsació (bandúrria, llaüt, mandolina, guitarra...), de les quals en va ser mestre i director. El van trobar mort divendres prop d'Arguis on havia anat a mirar bolets. Només tenia 47 anys.

Vam coincidir a la "Orquestra Nueva Sertoriana" a Osca en els primers anys de la dècada dels vuitanta. Jesús Garcia "Omella" tocava la bandúrria en una brillant formació dirigida pel mestre Santos Pueyo i que comptava amb instrumentistes destacats com Ballabriga, Betoré, Orduna... entre d'altres i, l'ànima de la formació, el Sr. Jesús Montull -un molt bon llaüt que va morir també molt jove-. Aquest últim va ser el que em va convidar a formar-ne part i de qui conservo un gran record.

Jesús G. Omella no era el primer bandúrria de l'orquestra en aquells moments, però per mi sempre ho va ser i, vist el seu currículum en el diari i rememorat els records que en tinc en aquests tristos moments, crec que s'ho mereixia. Discret com ben pocs músics he conegut, feia córrer els dits pels trastes de la bandúrria amb una agilitat i finesa admirables. Sentir-lo abans del concert com assajava l'entrada de El Molinero de Subiza (Oudrid) o de les virtuoses escales de la gran jota de La baturrica era un autèntic goig. No cal dir-ho, era un músic fi.

Crec que era l'any 1982 que en un pòrtic de les festes de Sant Llorenç d'Osca, amb la "Orquestra Nueva Sertoriana" vam fer un concert als claustres de l'Església de San Pedro el Viejo. D'aquell dia guardo una fotografia que ens vam fer tots dos poc abans de començar. En aquella ocasió jo tocava, a més de la guitarra, el requinto (germà petit del guitarró que es tocava a la rondalla de Camporrells i que tocaven alguns músics lliterans a principis del segle XX) en un passatge de El dúo de La Africana.

L'entranyable món de la música ha perdut un excel·lent músic i una gran persona. Al primer dels bandúrries, descansi en pau i vagi el condol per a tota la seva família.

Alguns enllaços prou il·lustratius:

- La notícia: http://www.diariodelaltoaragon.es/index.php?mod=noticias&mem=detalle&relcategoria=1019&idnoticia=294255

- http://www.sertoriana.org/

- http://www.broadcastyoutube.com/watch?v=BQ7cG2Vb_R4

Oda per Sant Agustí

2008-05-26T15:41:00.000-07:00

Avui, diada de Sant Agustí hem volgut donar un toc poètic a un primer de maig que hauria pogut estar tràgic. No va ser així, gràcies a Déu.

Alguns lectors ens ho han demanat i publiquem una Oda entre romàntica i infantil, entre innocent i subtil.

No cal dir-ho. Esperem que us agradi.

PS. Abans o després de la lectura de l'Oda cal mirar al cel en una nit fosca de Camporrells, si pot ser de lluna plena, davant del maig i cap a un estel. Qui ho faci té dies de gràcia concedits, o de ben segur, uns instants màgics a la punta dels dits.
NIHIL OBSTAT

L'Adolf, de cal Susano: la ment

2008-05-11T15:03:00.000-07:00

Adolf Tobeña Pallarès va nèixer a Graus l'any 1950, però el seu poble és Camporrells, com ja va proclamar en el pregó de la festa de l'any 2005. De cal Susano, nét de l'Adolfo i la Ramona, i fill de Pedret del Susano, que el va companyar aquell dia memorable mentre el llegia des del balcó de la Casa de la Vila. Fill del carrer Nou i antic estadant absort en els matins d'estiu dels anys cinquanta i seixanta dels branquils de cal Susano, d'on costava treure'l de la lectura perquè anés a dinar.

Catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Bellaterra, on dirigeix el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal. Com diria més d'un dels camporrellans que el coneixen en una conversa de cafè: quin cap que té aquell home! Autor de nombrosos llibres i més de 150 treball d'investigació sobre la neurociència, com ara el que ens ha portat a aquesta nota: El cervell eròtic. Rutes neurals d'amor i sexe.

El vaig conèixer a l'acabament d'una conferència a l'Auditori Vallhonrat, de la Caixa de Terrassa, i el darrer cop que el vaig veure anava a matacavall a buscar una filla que treballava d'hostessa en un acte de la patronal CECOT. No es pot dir pas que tinguem cap tracte, però en totes dues ocasions vaig pensar que era un deure saludar-lo i fer-li notar que en aquell moment algú del seu poble l'havia escoltat i li reconeixia personalment la seva vàlua.

Avui, l'escrit del bloc ja no va més enllà, ja que de la referència passem a facilitar al lector una entrevista al protagonista que es va publicar el passat dimecres 7 de maig al Diari de Sabadell. Apareix en un apartat que es diu Cara a cara i que el dirigeix Víctor Colomer, periodista que va tenir l'amabilitat de donar-me una referència telemàtica que afegeixo al final.

No cal dir-ho: esperem que us agradi!

Per saber-ne més:

http://www.drac.com/cac/200805/20080507.html

http://meusllibres.blogspot.com/2008/04/el-cervell-ertic-adolf-tobea.html

http://antalya.uab.es/dpsiquiatria/ca/equipDirectiu.php

Del mai al xop

2008-05-03T15:02:00.000-07:00

Probablement, l’escrit anterior del bloc era una mica críptic, o dit d’una altra manera, no s’entenia i fins i tot podia embolicar algun amable lector. El títol deia aquestes paraules:

No sé pas què plantarem!

La realitat que es volia manifestar és la del canvi de concepció de la festa que s’apuntava i es comentava. Des de fa uns anys, ha anat canviant en la seva denominació i de mica en mica la plantada del maig –pronunciat mai- cada cop se sent més com la plantada del xop. El nom no fa la cosa, de vegades, però en aquest cas sí.

La festa és molt més que plantar un arbre, un vulgar xop. És el fet de plantar alguna cosa que metafòricament es diu maig i que representa molt sentits i significats que vénen directament dels seus orígens. La gent, evidentment no hi pensem en aquestes coses, però sí que som capaços de veure i entendre que la festa va molt més enllà de la pura física de tallar un arbre a cops de destral i de plantar-lo en un forat de la plaça.

Trobaríem molts referents on agafar-nos, com ara el del mateix nom de maig. Un mes on s’inicia el despertar de la vida, la primavera en el seu estat més pur, la concepció i fecundació de moltes coses. L’arbre és el símbol de la vida, com ja vam comentar en l’article de Nadal quan parlàvem de la tronca de Nadal al foc com el final d’un cicle. Ara, amb el maig, som tot just al principi.

El maig representa la força, la fertilitat, però també representa la comunitat, que com una sola tribu agafa l’arbre i en un esforç comú el clava a la mare terra. I un cop clavat, esclata l’alegria, el descans. No s’ha plantat un xop, s’ha plantat el maig. Per això el plantaven les colles de joves, generació rera generació fins avui, i el furtaven del bosc o del barranc per portar-lo al centre del lloc, al mig de la plaça de dalt. Un lloc davant de l’església on paradoxalment hi havia estat el fossar del comú. Tanta simbologia no es pot entendre sense la capacitat i la riquesa del símbol, de la gran metàfora, d’aquella que des de sempre ha fet que tothom que ho sap i no hi ha estat us pregunti:

- Ja heu plantat el maig?

Post Scriptum. Hem trobat aquest fragment d’una crònica dels fets de la plantada del maig d’aquest any que hem pensat que us pot interessar. Us la transcrivim i hi afegim una reproducció de l’original:

“Camporrells, en lo dia del primer de maig de l’any dos mil e vuit, en què se va van produir feits que les cròniques de la gent e les memòries recordaran per lo perill e la sort que van tindre quan los mossos e tota la gent que els acompanyaven van veure de com s’encenia una gran llumenària que no van entendre però que sabien que suposava gran perill per a menuts, messatges e grans e que aquesta llum es repetia fins a tres vegades com a si fos la negació de Sant Pere provocant un gran espant que va fer fugir tot hom però que gràcies a la protecció dels sants e d’altres forces ignorades va ser de la sort que nengú prengués mal. Passats dos jorns lo maig es va plantar davant l’admiració e l’alegria de xics e grans que van veure com allò que havien vist fer, havien feit e fien e amostrarien a la seua canalla havia tornat a fer-se per joldra de tot hom.”

Crònica del primer de maig de l’any que passa vuit del segle vint-i-u

Pergamí original autèntic

No sé pas què plantarem!

2008-04-30T09:23:00.000-07:00

Avui som 30 d'abril. Quan s'anuncia l'entrada del primer de maig, Camporrells desperta cada any una tradició -probablement milenària i, sens dubte, antropològicament molt interessant- que pareix que en els darrers anys canvia el seu nom.

L'interès del nom que sempre ha tingut no és motiu suficient per a què es mantingui. L'avenç de la infuència d'altres llengües i cultures és probablement molt més fort que qualsevol resistència al canvi. Fins i tot, es pot arribar a sentir dir que el nom autèntic de la tradició és com es deia abans o com ho diu la gent gran.

No sabem si aquesta tendència és imparable, però en qualsevol cas, avui no li dedicarem més línies. Cal veure, escoltar i, si cal, tornar-ne a parlar.

Que tingueu una bona plantada!!!

Manuel Macías, l'artista

2008-04-28T13:15:00.000-07:00

De ben segur que aquest article hauria pogut tenir un altre títol que potser ja tenia pensat: Manuel Macías, la màgia del color o, també, Manuel Macías, un món d'aquarel·la o, fent una mica de joc lingüístic hauria pogut resultar com un acròstic:

M acías

A quarel·la

C olor

I matge

A rt

S erenor

Però n'he triat un agafat de les paraules d'un bon amic ja esmentat allà en temps en aquest bloc i que em reivindicava un espai per a la figura de Macías, l'artista. Jo, el volia fer, però he esperat a aquest cap de setmana per anar a veure in situ la darrera exposició d'aquest gran artista.

Manuel Macías neix a Camporrells un bon dia de l'any 1958, fill de Manuel Macías i Matilde Cañizares. Pertany a una família arribada des d'Andalusia per a treballar en la construcció de l'embassament de Canelles i hi passa els primers anys de la seva vida en companyia dels seus tres germans. Probablement, allà descobreix colors que l'influiran en la seva obra.
Delerós per aprendre l'art de la pintura, se'n va cap al cap i casal i es diploma l'any 1975 per la prestigiosa Acadèmia de Dibuix i Pintura "Parramon". Posteriorment, estudia a la ciutat d'Osca amb el mestre Alejandro Brioso.
Va exposar per primer cop a la Sala del Banc de Bilbao, a Osca, l'any 1983. És per això que ara hi torna amb una exposició que porta per títol: Manuel Macias, 25 años después. Ha participat en nombrosos certàmens pictòrics internacionals, com ara els d'Anvers (Flandes, Bèlgica), Santiago de Compostel·la o Arezzo (la Toscana, Itàlia), on ha estat reconegut i ha obtingut nombrosos guardons.
Amb una carrera sòlida que ara fa els 25 anys, Manuel Macías és un dels aquarel·listes més consolidats en el panorama actual. La Sra. Maria Asunción Proaño, Presidenta de l'Agrupació d'Aquarel·listes d'Aragó ens el descriu dins de la presentació del delicat llibret que guia la seva exposició amb aquestes encertades paraules:
"Artista auténtico, excelente, de composiciones originales y absoluto dominio de la tècnica"

Per això, de cap manera podeu deixar passar l'exposició que presenta al "Centro Cultural del Matadero" (Osca). Teniu temps fins al dia 4 de maig.

En qualsevol cas, hem pensat que us en plauria una mostra:

La sala ...

Alguns quadres:

"Vacio"

"Naturaleza muerta"

Mira que n'ha caigut, d'aigua!

2008-04-21T14:19:00.000-07:00

Ara fa tot just un mes i un dia vam publicar unes pregàries als Sants perquè arribés la pluja. I a fe de Déu que ha arribat!

Aquest mes d'abril, on cada gota val per mil, l'estació de Volterol ja ha recollit 56,8 litres per metre quadrat. Si fem cas del nostre refranyer -com és la nostra obligació per la saviesa que arrossega- ens quedarem amb un refrany que diu...

L'abril mullat, de pa ve carregat

Suposo que Sant Nin i Sant Non, sempre atents a les nostres demandes, respectaran Sant Jordi i ens deixaran que contents i emocionats anem a comprar el llibre i la rosa que ens pertoca, com a bons... (poseu-hi aquí el que vulgueu, entre cinc i dotze lletres).

Ai, quins temps aquells en què des d'aquest bloc es recomanava la lectura d'un llibre que ho té tot, és llibre i és rosa, és saviesa i és estima, és amor i és passió. Papasseit!... Joan!... (diem al cel): Gràcies per haver-nos deixat El poema de la rosa als llavis (1923).

Ara per Sant Jordi sempre ve de gust llegir un poema. Us deixem aquest del Capítol III-LES IMATGES, 1 on hi trobareu els colors, la natura, i en definitiva, la puresa. Aquesta mateixa puresa que l'aigua d'abril caiguda ens permetrà que copsem en els cromatismes de molts racons del terme i que ens podria -i de fet, ens hauria- arribar al cor.

I EL VENT DEIXAVA

i el vent deixava dintre la rosella

granet de blat com espurnes de sol

-només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics

quan surt el sol

Joan Salvat-Papasseit

Primavera de 2008, dos dies abans de Sant Jordi.

Teresa Santero Quintillà, nova Secretària General d'Indústria

2008-04-18T14:31:00.000-07:00

No tenim pas costum en aquest bloc de donar notícies, però aquesta té un valor especial per la seva rellevància i, també, pel fet d'ésser una gran descoberta d'una persona nascuda a Camporrells i que probablement és desconeguda per a molts.

De fet, això ja ho vam dir també en el cas del genial escriptor Jordi Molist. I és que Camporrells en té molts, de cops amagats, tants com persones hi han nascut o hi han mantingut relació en algun moment. Us fem cinc cèntims del seu currículum vitae.

Teresa Santero Quintillà va néixer a Camporrells el 28 de maig de 1959. És doctora en Economia per la Universitat d'Illinois (EEUU) i llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Saragossa.

Va ser professora durant dos anys a la Universitat d'Illinois (Chicago) i a la Universitat Complutense de Madrid. També va ser assessora durant dos anys de la Direcció General de Planificació del Ministeri d'Economia i Hisenda.

Des de l'any 1992, ha ocupat diversos llocs com a funcionària en el Departament d'Economia de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb seu París. A partir de l'any 2003 és assessora tècnica del Departament d'Economia, Hisenda i Treball de la Diputació General d'Aragó. Ha estat Directora General de Política Econòmica del Govern d'Aragó i, actualment, era la Secretària General tècnica del Departament de Serveis Socials i Família

En data 18 d'abril de 2008 és nomenada Secretària General d'Indústria -alt càrrec del Ministeri d'Indústria- del govern de José Luís Rodríguez Zapatero.

Teresa, enhorabona!!!

A hores d'ara, no sabem encara quina relació tens amb Camporrells, de quina casa ets, o si encara hi vas, o... tantes altres coses que ens podries explicar com va fer en Jordi Molist en resposta a un correu electrònic. Des d'aquí, fem una crida a completar i enriquir aquesta història amb dades més vivencials. Les esperem amb candeletes.

La notícia:

http://www.canarias7.es/articulo.cfm?Id=92659

http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/485482/04/08/Teresa-Santero-nueva-secretaria-Industria-completa-altos-cargos-Ministerio.html

Els Sants no ens han fallat!

2008-04-10T14:39:00.000-07:00

No podia ésser d'una altra manera. Els Sants han escoltat les nostres pregàries i la pluja ha arribat en abundància. Fa tres dies que plou i la cosa sembla que no s'acaba.

En Mauri, l'home del temps de la TV3, fill del genial i entranyable Mauri de Casserres del Castell, ens ha anunciat més pluges que faran bons els versos dels goigs que vam publicar ara tot just fa quinze dies. Crec que n'hauríem de fer més.

Ara bé, tot s'ha de dir. Van ser més efectius els camporrellans de principis del segle XX, quan davant de la gran sequera que patia el país l'any 1911 es van adreçar als Sants en pregària els primers dies de maig i al novè dia ja va ploure a bots i barrals, tal i com ens ho descriu apassionadament en Josep Sistac. Llegim com ho diu en un discurs ple de fe... i de comes:

"Al noveno día consecutivo de practicar rogativas y en vista de que la sequía persistía, decidió el pueblo ir hasta la ermita de los Martires. al llegar la procesión a los linderos de la villa, empezó a descender la benéfica lluvia; pero sin importarles el temor de calarse todos completamente, como así les ocurrió, determinaron continuar hasta la ermita, tal como se había prometido, si no ya para suplicar, si al menos para dar gracias por la miseria remediada. Llovió, pues, muy copiosamente, y tampoco en esta memorable ocasión quedó desmentida la fama de los Santos protectores."

"Vida, culto y folklore de los Santos Abdón y Senén", Barcelona 1948, pàg. 148.

Poca broma!

Per cert, avui hem afegit una imatge d'una esfera que ens recorda la del rellotge del campanar. Com a mínim, si entreu en aquestes pàgines, sabreu a quina hora passeu.

PS. Mireu a Volterol, com plou:

http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/graficas/tag:R069M85PQUIN

Els Sants a Madrid

2008-03-20T01:56:00.000-07:00

Madrid, diumenge de Rams de 2008. Fa bo i ve de gust fer una caminadeta a veure què s'hi cou. Som al carrer Arenal, al bell mig de la ciutat.

Aquest carrer té un tram que va des d'Òpera fins a la Puerta del Sol. Es podria dir que cada portal conté alguna informació curiosa o rellevant que fa que badar de bon dematí sigui un plaer per als ulls del vianant. A tocar de l'hotel hi ha l'església de San Ginés, una de les més antigues de Madrid. A l'entrada, un cartell picat en pedra ens avisa de que allà van batejar Don Félix Lope de Vega y Carpio (Madrid, 1562-1635) i que s'hi va casar Don Francisco de Quevedo y Villegas (Madrid, 1580 - Villanueva de los Infantes, 1654. Tot podria ser.

Molt a prop s'hi pot trobar la botiga Palomeque, especialitzada en art religiós, bàsicament centrat en petites escultures, figures i estampes. Atenen molt amablement una senyora gran i una dependenta sudamericana que, probablement, serà qui se'n farà càrrec si el futur afavoreix aquest tipus d'establiments. Ens han agradat unes estampes de comunió i les hem comprat per quan la faci la petita de casa.

A les façanes hi tenen unes vitrines on s'hi exposen diferents estampes i, vet-aquí que a la que dóna al carrer de Bordadores, sota el títol de Vírgenes de España i al costat de "la Macarena, la Mare de Déu de Montserrat, la Candelera, la Virgen de la Cama o Santa Maria la Real de l'Almudena -patrona de Madrid-", s'hi amaga una estampa dels nostres sants, de Sant Abdó i Sant Senén. Per sort, no els han deixat sols com a representants del santoral masculí i els acompanya Sant Pere Crisòleg, que curiosament també se celebra el 30 de juliol.

He pensat que és un bon moment aquest any 2008 per trobar-la i, potser perquè ara tot just fa seixanta anys que un jove i il·lusionat Josep Sistac i Zanuy va publicar la fantàstica obra "Vida, culto y floclore de los Santos Abdón i Senén" (Barcelona, 1948), caldria fer algun acte de record a la seva memòria. En qualsevol cas i per avançat, li dediquem aquesta imatge que de ben segur li hauria fet il·lusió.

Aprofitem aquest article pseudohagiogràfic per demanar als patrons de Camporrells que plogui i que ens lliurin d'aquesta sequera. Des d'aquí no podem pas treure les imatges en processó, però esperem que, comprensius com sempre han estat, els nostres patrons segueixin les noves tecnologies i donin per bona i suficient aquesta demanda.

"Puix que sou els nostres patrons,

i vetlleu pel nostre bé

gloriosos Abdó i Senén,

escolteu nostres oracions

porteu les boires al cel

i féu que canvie el temps.

Que tornin les barrancades

sense fer-nos gaire mal

que les collites esperades

es puguen arribar a segar.

Gloriosos Abdó i Senén

escolteu nostres oracions."

Nihil obstat quominus imprimatur. Camporrells, any de 2008.

Que així consti i quedi dit.

Han tornat els falcons.

2008-02-20T13:15:00.000-08:00

Aquest passat diumenge 17 de febrer, el diari La Vanguardia ens explicava que han tornat els falcons a Barcelona, concretament a la Sagrada Família. A la fantàstica foto d'en Jordi Play -que forma part del reportatge- hi podem veure l'arribada d'un falcó a un dels pinacles, on hi té el niu la parella.

Recordo que fa molt anys, en una visita al Museu de Zoologia vaig veure dissecada la darrera parella que va viure a Barcelona, concretament a les torres de Santa Maria del Mar. L'havien matat uns colombòfils l'any 1972 perquè deien que es menjaven els coloms missatgers.

A Camporrells no tenim basíliques tan importants, ni tenim falcons a dins del lloc, però tenim l'església de Sant Pere. La que en el segle XVIII, quan Camporrells era un Oficialat que pertanyia a l'arxipestrat d'Àger, era coneguda en els documents de les visites pastorals com Sancti Petri de Camporrells. Si alcem el cap cap a les petxines del cimbori hi veurem les imatges dels Doctors de l'església que l'acompanyaven en el culte amb els seus noms: Sant Ambrosi, Sant Jeroni (escrit Geroni), Sant Gregori i Sant Agustí. (Els mateixos que a les petxines de l'esglèsia de Sant Pere Nolasc de Barcelona, segle XVIII)

Però bé, tornem a les bèsties. No en tenim, però n'hem tingut. La torre de la sagristia, ben a prop del castell, al finestral que dóna a l'antiga plaça de la pressó s'hi parava cada nit el llantier. La seva figura blanca presidia les vetllades nocturnes i el seu so cadenciós que semblava un udol feia com una mica de basarda. La gent deia que el seu nom li venia pel fet de que es bevia l'oli de les llànties que il·luminaven les naus de l'església, però qui ho sap això.

L'únic que podem dir del cert és que un any van desaparèixer i mai més se n'ha sabut res.

De moment ens quedarà el dubte de si els llantiers faran com els falcons a Barcelona, però haurem d'esperar. Si algú en sap alguna cosa, que ho digui.

Per saber-ne més...

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2450
http://dcvb.iecat.net/ (cal cercar la paraula "llantier")

Jordi Molist, el record de les vivències dins de la novel·la històrica

2008-01-14T11:33:00.000-08:00

Diumenge, tot repassant notes i apunts vaig decidir-me a escriure a en Jordi Molist, escriptor reconegut i del qual en vaig tenir notícia a través del Diario del Altoaragón per la seva participació en la darrera Feria del Libro celebrada el passat mes de juny a Osca. De fet, el vaig trobar casualment amb el cercador del diari a través de la paraula Camporrells, ja que en una entrevista manifestava que "A tots els seus llibres, un dels personatges era de la zona de Camporrells". El primer pensament va ser molt clar: com pot ser que un personatge tan interessant encara no el coneguis? Vaig comentar-ho amb el meu gran amic Valerià Labara -genealogista de renom i primeríssima autoritat en heràldica- i vam pensar que no podia passar gaire temps sense intentar-ho.

Li vaig fer arribar al Sr. Jordi Molist un correu electrònic a través del seu web i l'endemà ja m'havia contestat. Li vaig fer unes petites consultes sobre la seva relació amb Camporrells i sobre els personatges més destacats de les seves obres. A partir de la seva diligent i amable resposta i amb informacions ja publicades m'he permès fer aquesta breu ressenya biogràfica.

Jordi Molist neix a Barcelona, fill de Francesca Pallàs Camarasa, la gran dels cinc germans de la nissaga de cas de La Fausta, de Camporrells. En un principi, la família viu al barri del Raval i, quan ell ja era adolescent se'n va cap a Gràcia. La mare continua vivint a Barcelona i, un germà viu a Camporrells i un altre, l'Agustí, hi va tot sovint.
Fa la carrera d'Enginyer industrial a la Universitat Politècnica de Barcelona i, posteriorment, el Màster en administració d'empreses a la prestigiosa ESADE. Comença la seva brillant carrera professional en una de les majors multinacionals del gran consum, la qual cosa el dur a viure a diferents llocs d'Espanya i, finalment, als Estat Units, on dirigeix l'equip de Califòrnia. Quan torna a Europa, fixa la seva residència a Madrid on treballa per a una prestigiosa empresa, fins a l'actualitat.
D'una vocació de ben petit cap a l'escriptura resulta el seu pas definitiu cap a la creació literària l'any 1996, quan comença a escriure "Los muros de Jericó" (posteriorment editada com "El retorno del cátaro"), que es publica l'any 2000. L'any 2002 publica Presagio i, després altres obres de les que cal destacar "L'anell", que obté el premi de novel·la històrica Alfonso X el Sabio. La seva obra ha estat traduïda a un bon reguitzell d'idiomes: francès, italià, holandès, portuguès, romanès, polonès, alemany, rus, coreà, lituà, grec... i, fins i tot, al xinès.
En Jordi Molist va passar alguns estius a Camporrells, entre el carrer del Forn -on hi és cas de la Fausta - i La Creu, o baixant cap a la Roda a tocar del Reguer, o cap al tupit del Barranc Fondo i el Salt de la Tosca, o fent-la petar a les places de Dalt i de Baix. D'aquell temps i de les experiències viscudes intensament en té molt bons records i, alguns, han trobat reflex en la seva obra.
Llegim el Presagio i és molt probable que identifiquem algunes anècdotes i personatges amb casulla; llegim "L'Anell" i hi trobarem algun personatge molt important, frare, conegut pel nom d'Arnau d'Estopanyà. És realitat? És ficció? No és pas el més important. Si que ho és el record de les vivències i el pas que en Jordi Molist ha fet a la seva obra.

Sabeu què, lectors del bloc de Camporrells? Me'n vaig ara mateix a comprar la novel·la Presagio.

Per saber-ne més:

http://www.jordimolist.com/

http://www.diariodelaltoaragon.com/noticias/detalle.php?id=229946

http://www.eic.cat/editori/revistes/fulls195.html

http://www.ociocritico.com/oc/actual/servicios/entrevistas/molist.php

http://www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/DS/CO/CO_393.PDF

Si en vols parlar, recomana aquesta pàgina!!!

2008-01-01T13:16:00.000-08:00

No sé pas si, com la canalla, vau buscar ahir l'home dels nassos, però de ben segur que és més difícil que l'hagueu trobat. També la canalla de Camporrells ha sentit i no hauria de deixar de sentir la història d'aquest enigmàtic personatge que surt l'últim dia de l'any i que té tants nassos com dies té l'any.

Aquest article l'il·lustra una fotografia de L'home dels Nassos que Joan Virgili (Vilallonga del Camp, 1912) va crear i que va veure la llum, per primera vegada, el 31 de desembre del 1968 a les dotze del migdia a la ciutat de Tarragona. Diuen les cròniques dels que el van veure sorpresos que:

"Amb el seu nas enorme, amb un gran barret de copa guarnit amb estels, llunes i d'uns astres, vestit amb una jaqueta i uns pantalons de color groc i un paraigües, feu l'entrada al Pla de la Seu, dalt d'una carrossa estirada per un cavall. Al llarg dels anys ha desfilat amb berlines, cotxe de cavalls -deixats per la vídua Pedrol de Reus, Sr. Joan Soler, el tarragoní de Torredembarra, el Sr. Tresserra i el Sr. Jordi Rovira, així mateix de Torredembarra- i cotxes descoberts, que amablement va cedir el Sr. Josep Ma. Busquets."

Avui, dia d'Any Nou, aquesta pàgina ha incorporat un enllaç per recomanar-la a tots els que creieu que poden tenir interès pel nostre lloc, pel nostre poble. No voldríem que passés com amb el nostre personatge, ja que si la recomaneu, la buscaran i, la trobaran.

És una bona data per començar a crear tota una xarxa de persones que en volen parlar, evidentment, de coses relacionades amb Camporrells.

Passa-ho!!!

Bon Any 2008!!!

PS. Si fas una recomanació, pots fer-ho constar en els comentaris d'aquesta nota esmentant alguna informació rellevant, com ara el lloc de residència de qui recomana i de qui la rep. I la data!!!

La presència als Diaris Oficials del 2007

2007-12-26T06:57:00.000-08:00

El dinamisme d'una població es pot mesurar amb molts indicadors, però un d'ells és, sens dubte, la seva presència en la documentació oficial i, especialment, en aquella que recull la via executiva. En els darrers exercicis, Camporrells ha tingut una presència notable que ha incidit en diferents àmbits:

a. Concursos d'obres públiques

b. Licitació d'obres públiques

c. Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU)

d. Sol·licituds de llicències

e. Subhastes de propietats rústiques

f. Política local

g. Regulació dels dies festius

... i d'altres que afecten només a particulars i que solen tenir relació amb els tributs locals o amb incidències de trànsit, per exemple.

Dels primers grans blocs, i en ordre cronològic, el recull de l'exercici 2007 és el següent:

BOPHU núm. 83 (1 de maig de 2007)

Anunci
Candidatures municipals

http://benasque.aragob.es:443/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=193648964747

BOPHU núm. 92 (14 de maig de 2007)
Anunci
Sol·licitud de llicència ambiental per a instal·lar una Explotació de bestiar porcí per a 1999 places
Polígon 4, parcel·la 29 del TM de Camporrells
BOA núm. 59 (18 de maig de 2007)
"ACUERDOS de la Comisión Provincial de Ordenación del Territorio de Huesca, adoptados en Sesión de 30 de marzo de 2007."
"9. Camporells (sic). Plan General de Ordenación Urbana (PGOU). (...)"
"3. Requerir al Ayuntamiento la presentación de un texto refundido."
http://benasque.aragob.es:443/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=197965244444
BOPHU núm. 129 (4 de juliol de 2007)Edicte
Concurs del projecte de l’obra: urbanització dels carrers
- Carrer del forn (2a fase)
- Carrer de la costera (1a fase)
Pressupost 54187,46 euros
BOPHU núm. 146 (27 de juliol de 2007)
Subhasta del Ministeri d’economia i hisenda
Finques rústiques
7. Camporrells, polígon 4, parcel·les 64 i 206
3,8857 hectàrees
2230 euros
Espècie forestal de creixement lent
BOPHU núm. 147 (30 de juliol de 2007)
Anunci de licitació
Xarxa d’abastiment i sanejament
Pressupost 120.121,34 €
BOA núm. 146 (12 de desembre de 2007)
Resolució
Relació de dies festius de caràcter local
Camporrells
- 24 de març, dilluns de Pasqua
- 30 de juliol, Sant Abdó i Sant Senén, dia de la Festa
Llegenda
BOPHU Boletín Oficial de la Provincia de Huesca
BOA Boletín Oficial de Aragón

Tronca de Nadal ...

2007-12-25T15:54:00.000-08:00

Si aquesta canalla del segle XIX -en imatge extreta de La Llumanera de Nova York (1874-1881)- foten aquestes batzagades a la tronca, com no donaran uns bons patacs els nostres.

La nit de Nadal, a Camporrells i a força llocs de la Llitera i la Ribagorça, es fa cagar la tronca. Una bona soca, d'oliver, si pot ser. Amb forats ben grossos per encabir-hi ampolles i torrons, i una bona bona cova a sota per amagar-hi un bon sarpat de llaminadures, endergues i regalets de tota mena. I tot, fins que la tronca ja només caga el carbó. Ohhhh!!!

Tronca de Nadal,

caga torrons

i pixa vi blanc.

Així ho diu ben fort la canalla mentre pataqueja la pobra tronca que jau a la vora del foc. Un cop acabada la cançó se'n van cap a un racó a mullar les tenalles del foc i quan tornen aixequen el sac o la manta i veuen sorpresos tot el que ha cagat la tronca. No són llaminadures, ni torrons, ni cap altra cosa. En els seus ulls la veureu.

És la il·lusió.

Així ha acabat la seva vida un dels nostres arbres emblemàtics, la tronca de Nadal. Haurem d'esperar fins al mes de maig per trobar com comença el cicle, serà el naixement del maig.

Bones festes!!!

E. C. Ricart, el xilògraf, i els nostres Goigs

2007-12-22T16:40:00.000-08:00

Aquesta setmana surten a la premsa del nostre país referències d'una nova publicació sobre la vida i obra de l'il·lustre artista Enric Cristòfol Ricart, que va néixer a Vilanova i la Geltrú la diada de Tots els difunts de l'any 1893 i va morir l'onze de març de 1960, amb només 67 anys.

Va ser un home inquiet i amb relacions molt diverses, ja que va conèixer i va tenir tractes o amistat amb personatges com ara Joan Miró -amb qui va compartir taller l'hivern de 1917-18- Picasso, Josep M. Junoy, Manolo Hugué, Llorenç Artigas, els pintors Torres-Garcia i Joaquim Mir, l'arquitecte i historiador Josep F. Ràfols...

A París, va coincidir amb Josep Pla, que li va dedicar unes paraules l'any 1960 a manera d'homenatge -havia mort feia poc-, en un dels seus "Retrats de passaport":

"Ricart fou un tècnic prodigiós del gravat al boix ... Portà la nostra vella tradició del gravat a extrems d’alta qualitat, d’insuperable domini. En la seva persona es fongueren un virtuós de l’ofici i un artista de gran sensibilitat. Els gravats de Ricart són inconfusibles, són elegants, vius,nets, desproveïts de trucs literaris (que és la trampa d’aquest ofici), admirablement dibuixats, d’un gust perfecte, sense falles, precís."

Va ser un artista total, però atenent a produccions relacionades amb Camporrells, de la seva obra ens hem de fixar en el gravat i, específicament, en el gravat fet amb fusta de boix. Va començar a fer-lo molt aviat i se sentia fascinat per aquesta tècnica que havia conegut a la ciutat toscana de Florència l'any 1915:

"Amb Rafael Sala ens estàvem al cafè Giubbe Rosse, a Florència, quan un amic italià va mostrar-nos una planxa de fusta de boix gravada i abans d’imprimir. El dibuix va esborrar-se’m completament de la memòria: el que, però, va restarme’n era la riquesa d’aquesta, la qualitat de la planxa groc-daurada, amb unes línies de relleu. Això no va esborrar-se’m i sovint recordava la bellesa d’aquell bloc, les aigües sedoses i daurades de la fusta de boix, i el pes d’aquella rajoleta tan ben escairada."

Els anys de després de l'acabament de la guerra no van ser pas fàcils i és llavors quan en Josep Sistac i Zanuy li fa l'encàrrec de fer uns goigs, una estampa i una auca dels Sants Abdó i Senén i del seu poble, de Camporrells, per a la seva obra "Vida, culto y folclore de los Santos Abdón y Senén". El llibre es va publicar l'any 1948 i, per tant, és de pensar que Ricart ja es va posar a treballar, com a mínim, un any abans en aquest encàrrec. Com a homenatge i mostra de la qualitat de l'obra deixem aquí una imatge de l'estampeta:

Podríem ben bé dir per acabar:

"Quin goig

els goigs que ens va deixar,

per sort,

el Sr. Enric Cristòfol Ricart".

PS. Si voleu més informació sobre aquest artista, visiteu ...

http://www.vilanova.cat/doc/doc_30057140_1.pdf

De visita a Santes Creus

2007-12-19T13:54:00.000-08:00

Ahir, 18 de desembre, vaig anar de visita al Monestir de Santes Creus, a la comarca de l'Alt Camp, fundat l'any 1150 en unes terres cedides per la família dels Montcada. Feia un dia d'aquells que paga la pena, humit i amb un fred més que considerable. La visita va ésser guiada de manera magistral, per Josep Baluja, mestre del camp d'aprenentatge dels monestirs del Císter. Allà vàrem aprendre amb la pràctica com aconseguien els nostres avantpassats aixecar els arcs de mig punt i les voltes de canó amb uns mitjans rudimentaris, però enginyosos. Sens dubte, és difícil d'imaginar com ho van fer els habitants de Miravet i de Camporrells en els segles XI i XII, quan van aixecar les ermites de Sant Jaume i de Sant Miquel, respectivament.

D'aquestes dues construccions, la Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya, ens diu el següent:

Sant Jaume, Miravet (segle XI)
"A llevant del Molar, en un repeu del puig (730 m) que es dreça a l'altra banda del barranc de la Fontcoberta, entre aquest i el de Miravet, al qual conflueix, hi ha el despoblat de Miravet. S'hi conserva, arruïnada, l'antiga església parroquial de Sant Jaume, romànica, del segle XI, modificada amb absis semicircular i la nau de volta de canó; el portal adovellat i de mig punt és a migdia.El lloc, que esdevingué quadra de Miravet, fou conquerit pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona, que el 1066 el cedí en alou a Miró Isarn, amb la condició que aquest hi bastís una torre. El 1495 el lloc consta com a despoblat, però posteriorment sembla que es repoblà un altre cop, ja que a l'edat moderna era una castlania del comtat de Ribagorça. Es conserva també la torre primitiva amb dues sageteres."
Sant Miquel, al fossar (segle XII)
"Al fossar es conserva l'antiga església parroquial de Sant Miquel, petita construcció romànica del segle XII, amb absis semicircular i volta apuntada."

Deixem una galeria d'imatges d'aquesta joia romànica tal i com és en l'actualitat després de la restauració feta fa pocs anys.

Ah! Cal recordar que l'any de la fundació del monestir de Santes Creus va ser el del casament a Lleida de Ramon Berenguer IV amb la filla del rei d'Aragó, i que en el convit es van ballar moltes danses, entre elles, el ball dels totxets.

Lo farrero d'Estadilla

2007-12-09T15:25:00.000-08:00

Lo farrero d'Estadilla -com l'anomenava mon pare, nascut l'any 1898 a la Llitera, molt a prop d'aquesta població- va ser Cleto Torrodellas (1868-1939), un escriptor que escrivia en la llengua que es parlava a l'Estadilla del segle XIX i fins al darrer terç del segle XX, coneguda per alguns com a ribagorçà. Un autèntic "homenot", agafant les paraules i el concepte de Josep Pla.

Vaig conèixer la seva obra l'any 1979, quan el Consello d'a Fabla Aragonesa va publicar un excel·lent llibre amb part de la seva obra titulat "Versos y romances en ribagorzano" i que va arribar a les meves mans en un moment en què tenia un gran interès per tot el que es produïa sobre aquest tema i en què m'iniciava en el coneixement de les llengües del país. Tot llegint-lo dins d'un sis-cents en un viatge cap al poble, vaig descobrir sorprès en aquelles pàgines que lo farrero feia referència a la famosa banda de músics de Camporrells, coneguda com La Principal de Camporrells (1916-1920). Hauria de buscar-lo i fer-ne una ressenya. De moment, deixem la fotografia d'un dels components de la banda:

Mentrestant busco el llibre de lo farrero , recomano anar a la web http://www.elenachazal.com/ i veure un fantàstic vídeo que recull lectures de l'autor fetes per persones de la redolada, amb un tancament genial d'un xiquet que després de llegir diu: "lo he feito ben?". És aquest ...

http://www.youtube.com/watch?v=ncj8XG8eUtw

Aquest any, no fa pas massa, vaig fer una visita a la població d'Estadilla a la recerca del senyor Fernando Badia, excel·lent músic, reconegut director de la famosa orquestra "Columbia" i persona polifacètica. El vaig trobar a casa seva. L'havia conegut feia uns mesos i m'havia donat una fotografia molt important per a mi. Era com un deute fer-li una visita, ens coneixíem poc, però li vaig agafar afecte. Per sort, també vaig coincidir amb el seu fill, Mariano Badia, autor d'un llibre d'imatges històriques relacionades amb Estadilla titulat "Así fuimos, así vivimos". Una delícia, més ben dit, un luxe. La diada de Sant Llorenç d'enguany va escriure un article al Diario del Altoaragón sobre Cleto Torrodellas que es digne de lectura, pel contingut, i per la forma. Aquí el trobareu:

http://www.diariodelaltoaragon.es/pub/pdf/P058Y100807.PDF

Perquè s'escriuen coses amb el cor!

2007-12-05T15:18:00.000-08:00

De cada lloc d'on ha sortit algú o d'allà on és, o d'allà on hi torna, els sentiments van més enllà del pensament i es poden arribar a expressar en paraules. És ben cert, però encara ho és més el fet de que aquestes paraules esdevenen imatges quan molta gent es pot sentir identificada amb totes i cada una d'elles.

I és que els sentiments van lligats directament a vivències que s'han tingut o, fins i tot, a aquelles que s'haurien pogut tenir. Més encara quan un lloc pot arribar a ser tant important per moments de la teva vida que fins i tot t'atregui i en molts moments el tinguis al pensament i et recordi i et produeixi sentiments clau de la vida: amor o desamor, proximitat o llunyania, tendresa o aspror, claredat o foscor, alegria o tristesa, esperança o desesperació, aire o ofec, aigua o sequedat, desig o rebuig ... Això és el que tenen aquestes arcàdies que tots en algun moment hem pogut arribar a a crear i a creure en un rampell romàntic que voldríem que durés sempre.

Sens dubte, els escriptors han copsat aquests sentiments, aquestes imatges. Cap dels nostres grans escriptors ha sabut recollir tants sentiments i tant bé com Joan Salvat- Papasseit. Per això, perquè s'escriuen coses amb el cor, sempre he trobat genial i insuperable la seva poesia del Poema de la rosa als llavis (1923). És de lectura obligada tot sencer, però dediquem uns moments a aquesta que diu:

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas

-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

Post escriptum. Dedicada a tots els que des de qualsevol mitjà, fins i tot internet, s'estimen el seu poble -i hi han estimat algú- i ho escriuen, perquè s'escriuen coses amb el cor.

La nissaga dels apotecaris (I)

2007-12-03T14:03:00.000-08:00

El senyor Francesc Fontseré i Casals forma part d'una destacada nissaga d'apotecaris establerts a la població de Camporrells, com a mínim, des dels inicis del segle XIX. La nota publicada en el "Boletín de medicina, cirugía y farmacia", publicat a Madrid, en el número del 20 de maig de 1842, recull l'admissió d'aquest il·lustre personatge en la "Sociedad Médica General de Socorros Mutuos" com soci dins de la Comissió Provincial de Saragossa. Un germà seu, Tomàs Fontseré i Casals, apareix en aquest mateix número com a apotecari de Sanui.

Aquesta és la informació que ens dóna la Biblioteca Nacional d'Espanya sobre el "Boletín":

Primer periódico médico, nacido en el marco de libertad de prensa que se instaura tras la muerte de Fernando VII. Siendo ministro de Fomento Javier de Burgos, se dicta un decreto de 1 de enero (completado por el posterior reglamento de 10 de junio) de 1834, para regular la prensa, y en el que se legisla que no necesitan licencia ni censura previas los periódicos que traten de materias literarias y científicas, y sí las que traten de política o religión. Fundado en junio de 1834 por Mariano Delgrás, Ortiz, Traspeña y Codorníu, tuvo como colaborador destacado a Francisco Méndez Álvaro, que llega a ser director y propietario, y que tras fundarse la Asociación de la Prensa Médico-Farmacéutica, en 1875, se convierte en su primer presidente. En 1853 se funde con la “Gaceta médica” y de esta fusión nace el “Siglo médico” En la polémica existente pos esos años en el ámbito médico, esta revista se manifestó defensora de la separación entre la medicina y la cirugía.

Una postal a internet

2007-11-24T09:22:00.001-08:00

Tot sovint podem trobar coses del lloc amb els diferents cercadors d'internet. Fins i tot, com és el cas, objectes que es posen a la venda.
Aquesta postal és de La Creu, possiblement cap als anys 50, ja que hi surten arbres avui desapareguts i, si ens hi fixem bé, la Vespa aparcada al costat de cas de Cortés, el barber.
El plataner davant de cas d'Amorós i el del davant que cobria el banc del sinofós, i a dalt el noguer de Santamaria ens recorden un paisatge avui en dia totalment transformat.
Actualment, uns arbres encara esquifits fan ben poca ombra als vilatans que passegen per La Creu. De fet, són de la darrera reforma de la la plaça, l'any 1995.
Per cert, la postal es ven per 15 euros i amb una referència que diu: Postal de Camporrells (Lleida).

Els arbres de la tardor

2007-11-22T07:55:00.000-08:00

És novembre, diada de Tots Sants. Els xops ja mostren les fulles groguenques i a punt de caure al terra i fer una catifa de natura. Aquest, a tocar del pantà del Molar, és digne de veure.

Ara, després de la canalització de les aigües s'ha quedat fora d'un dels antics canals de rec. Sobreviurà?

Els arbres són testimoni del passat i són monuments del present que hem de conservar. Estem preparats per a una conciència del medi ambient a Camporrells? Ens adonem de la riquesa que suposa?