diumenge, 29 de juny del 2008

Mor la vídua de Josep Sistac i Zanuy

Avui diada de Sant Pere i Sant Pau les pàgines del diari La Vanguàrdia guardaven una sorpresa que mai hauríem pogut imaginar quan vam parlar a l'article precedent del Sr. Josep Sistac i Zanuy.
Recull l'esquela de la mort de la seva vídua, la Sra. Rosalia Planas i Arnau, que va succeir el passat 28 de juny, a Barcelona. Des d'aquí i abans de tot volem transmetre el més sentit condol a la seva família i amics, que es trobaran a la cerimònia que se celebrarà demà al tanatori de la Ronda de Dalt.
La Sra. Rosalia coneixia bé Camporrells i la gènesi i el laboriós procés de creació de l'obra del seu marit sobre els Sants i Camporrells. Sens dubte, també hi va tenir una participació molt destacada, que també cal esmentar ara que fa seixanta anys de la publicació.
Publicat per a 2 comentaris:

diumenge, 8 de juny del 2008

2008: Any Josep Sistac i Zanuy

Si fóssim de Lleida, de ben segur que dedicaríem un escrit a Leandre Cristòfol, escultor reconegut, ja que ara fa cent anys del seu naixement. Els xinesos dediquen un any a cada bèstia, el Barça va fer el seu centenari, Pompeu Fabra fa seixanta anys que va morir el dia de Nadal fent la migdiada, 1948 és l'any que va néixer Lluís Llach.... però, i el Sr. Josep Sistac i Zanuy? Ens en recordem de la seva obra?

Per aquesta època de l'any -però del 1948-, en Josep Sistac i Zanuy ja tenia la seva gran obra "Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón i Senén" ben avançada als tallers de la impremta de la reconeguda empresa barcelonina Gràfiques Ramon Sopena SA. Havia treballat durant molt de temps en la recerca de materials sobre els sants i sobre Camporrells, les dues línies que desenvolupa en aquest magnífic llibre.

En aquesta tasca, com ja es va comentar fa temps en aquest bloc, havia contactat amb diverses persones de reconeguda vàlua per a la realització d'una feina de qualitat. Recordem els gravats i xilografies d'Enric Cristòfol Ricart sobre els sants i els goigs, les col·laboracions musicals (melodies dels goigs i del ball dels totxets) del Reverend Francesc de Paula Baldelló (del "Instituto Español de Musicología" del CSIC), els dibuixos del reconegut Josep G. Gallo i, finalment, la creació literària (rodolins de l'auca) de l'industrial Joaquim Clavell i Borràs.

A més a més, no va parar, ja que va recórrer alguns dels llocs més emblemàtics dels sants, com ara la ciutat d'Arles -a la Catalunya Nord- o les esglésies de Sant Pere de Terrassa -on es troba el famós retaule de Jaume Huguet sobre els sants-, alguns dels més importants centres d'investigació històrica com ara l'Arxiu Històric de Barcelona, l'Arxiu Mas o la Biblioteca de Catalunya, i llocs de culte on podia trobar referències de "Sant Nin i Sant Non", dels quals podem destacar la basílica de Santa Maria del Pi, a Barcelona.

En definitiva, en Josep Sistac va esmerçar una quantitat de temps immensa per a la creació de la seva obra, amb uns recursos limitats per a l'època, però amb una il·lusió impressionant sense la qual és impossible pensar com la va arribar a concebre. Ara tot just fa seixanta anys de la publicació i un personatge com aquest, que ja té un carrer dedicat a Camporrells, ben bé es mereixeria que li dediquéssim un any.

No és una exageració dir que alguns dels que hem estat lectors del llibre i que, de resultes del que diu, som fills d'una manera de valorar el nostre poble i, molt important, d'haver participat activament en iniciatives com ara él reviscolament i la recuperació del ball dels totxets.

En aquest bloc i com a homenatge i reconeixement a Josep Sistac i Zanuy, de Cas de Serafina, properament i abans de la festa, publicarem algun article sobre el personatge i la seva obra. S'accepten altres col·laboracions i adhesions a la iniciativa.

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 1 de juny del 2008

Jesús Garcia Omella, el primer dels bandúrries

Ahir sortia la notícia al Diario del Altoaragón de la mort de Jésús Garcia Omella, conegut a l'Aragó per la seva faceta musical en diferents formacions de polsació (bandúrria, llaüt, mandolina, guitarra...), de les quals en va ser mestre i director. El van trobar mort divendres prop d'Arguis on havia anat a mirar bolets. Només tenia 47 anys.

Vam coincidir a la "Orquestra Nueva Sertoriana" a Osca en els primers anys de la dècada dels vuitanta. Jesús Garcia "Omella" tocava la bandúrria en una brillant formació dirigida pel mestre Santos Pueyo i que comptava amb instrumentistes destacats com Ballabriga, Betoré, Orduna... entre d'altres i, l'ànima de la formació, el Sr. Jesús Montull -un molt bon llaüt que va morir també molt jove-. Aquest últim va ser el que em va convidar a formar-ne part i de qui conservo un gran record.

Jesús G. Omella no era el primer bandúrria de l'orquestra en aquells moments, però per mi sempre ho va ser i, vist el seu currículum en el diari i rememorat els records que en tinc en aquests tristos moments, crec que s'ho mereixia. Discret com ben pocs músics he conegut, feia córrer els dits pels trastes de la bandúrria amb una agilitat i finesa admirables. Sentir-lo abans del concert com assajava l'entrada de El Molinero de Subiza (Oudrid) o de les virtuoses escales de la gran jota de La baturrica era un autèntic goig. No cal dir-ho, era un músic fi.

Crec que era l'any 1982 que en un pòrtic de les festes de Sant Llorenç d'Osca, amb la "Orquestra Nueva Sertoriana" vam fer un concert als claustres de l'Església de San Pedro el Viejo. D'aquell dia guardo una fotografia que ens vam fer tots dos poc abans de començar. En aquella ocasió jo tocava, a més de la guitarra, el requinto (germà petit del guitarró que es tocava a la rondalla de Camporrells i que tocaven alguns músics lliterans a principis del segle XX) en un passatge de El dúo de La Africana.

L'entranyable món de la música ha perdut un excel·lent músic i una gran persona. Al primer dels bandúrries, descansi en pau i vagi el condol per a tota la seva família.
Alguns enllaços prou il·lustratius:

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)