Camporrells per sempre !!!
.
.
Del dia en què els totxets van ser admirats per tota la Llitera... (bé, quasi tota)
Totxetaires,
Apunteu al vostre diari que ahir, 8 de maig de l'any 2009, diada de Sant Eladi, el col·lectiu totxetaire va eixir victoriós del repte que tenia davant de tota la Llitera.
I així ha de constar a les cròniques per a més honra de tots. Ningú dubta que vam fer honor a Pepe de Serafina quan ens va deixar escrit:
"Cofois ballen els totxets,
el jovent, els vells i els néts"
Mireu ja les primeres fotografies i, si en teniu d'altres, compartiu-les amb el grup. També els vídeos o qualsevol altre material.
Penseu que...
Devots i apassionats,
els totxetaires,
per tots van ser admirats.
http://www.facebook.com/home.php?#/group.php?gid=45421792986
....
Bloc del ball dels totxets: http://balldelstotxets.blogspot.com/
- Notícies a la premsa sobre l'acte
- Text del parlament totxetaire. http://docs.google.com/Doc?id=ddpb86j4_12hsssgxcm
Cap al 30 aniversari !!!
http://www.facebook.com/group.php?gid=45421792986
- Camporrells per sempre!!! També a la xarxa.
Certament, jo crec que aquest any 2009 alguna cosa té relacionada amb Camporrells. L'última sorpresa -o casualitat, o potser no tanta- ha estat la polida targeta de felicitació dels Nadals que he rebut de part de l'Il·lustríssim Senyor Pere Navarro i Morera, Alcalde de la molt il·lustre ciutat de Terrassa i que al darrera conté la imatge de l'escut de la ciutat amb aquest text al peu:
ESCUT DE TERRASSA
GUARDAPOLS DEL RETAULE
DELS SANTS ABDÓ I SENÉN
Com ja s'havia dit allà en temps en aquest bloc, aquest és el retaule més important dedicat als nostres patrons, que en altres èpoques ho havien estat de manera prou estesa de gran part de la pagesia del país, com molt bé explica Josep Sistac en el seu llibre. No és pas un retaule petit, ja que ocupa una part considerable d'un dels laterals de l'església de Santa Maria, del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Si no el podeu anar a veure -la qual cosa és totalment recomanable-, el trobareu en aquesta adreça:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:RetauleSantsAdboSenen.jpg
Anar-hi, no seria pas una mala idea. Ara que hi penso, recordo una conversa molt interessant que vaig mantenir no fa gaires anys amb l'anterior alcalde de Biosca (La Segarra), on també tenen Sant Nin i Sant Non com a patrons, en què em va explicar que van organitzar una excursió de tot el poble cap a Arles a veure l'origen del culte dels sants. Em va explicar emocionadament que havia estat fantàstic, que havien vist la font d'on sempre raja l'aigua miraculosa i moltes altres coses interessants, i que se'n feia creus de com havien arribat els sants fins allà. (1)
Bé, de fet, encara es va sorprendre més quan li vaig dir que coneixia perfectament la història dels sants i moltes altres coses que vam comentar en una xerrada inesperada... Al final, com a mostra d'agraïment em va prometre un exemplar dels goigs de Biosca que ben aviat em va fer arribar. Era un autèntic devot. Pareixia de Camporrells.
Probablement no ho era, però vull deixar escrit que el 1363 un noble anomenat Bernat de Camporrells era senyor de la vila de Biosca i, encara segles més tard, Magdalena -vídua de Miquel de Camporrells, n'era senyora (1633). Probablement, l'últim personatge de la important nissaga dels Camporrells va ser Antoni de Camporrells, el 1690. Molt a prop, a Vallferosa s'hi troba el Castell de Vallferosa -o la Torre-, que havia estat dels comtes d'Urgell i de la qual n'havia estat feudatari l'any 1166 Ramon de Camporrells. S'hi podria establir alguna relació? (2)
Algú hauria d'estudiar aquesta gran família, però ara no és ben bé el moment de parlar-ne i no anem més enllà. Només volíem dir que la felicitació ens desitja...
...que el nou any ens porti pau, felicitat i benestar.
Mira que... posats a fer bé les coses, ja hauria pogut parlar dels totxets!, però crec que era demanar massa.
(1) http://devocioteca.blogspot.com/2008/06/laigua-miraculosa-de-la-santa-tomba.html
(2) Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida a l'alba del segle XIII. Edició a cura d'Isidro Bango i Joan J. Busqueta. Lleida: Amics de la Seu Vella, 1996.