Any de nevades a La Llitera

El dia 13, diada de Santa Llúcia, la neu i el cel ens van deixar aquesta imatge tan corprenedora: del blanc de la neu a la negror del cel, del blanc de la teulada de Ca's de Perijoan al blanc-i-negre de la Tartera dels Màrtirs. Només la natura ens pot regalar aquesta bellesa. I només allà on el territori manté la puresa com la que per sort tenim a Camporrells.

Amables lectors -i lectores- només aquesta imatge i poques lletres com a desig de que tingueu un Feliç Any Nou 9 i, si penseu en Camporrells, recordeu que serà l'any del 30 aniversari de la recuperació del ball dels totxets. Si teniu imatges de les ballades de 1979 i anteriors (1930, 1952, 1970) estem fent una recollida ja des d'ara per preparar materials. Us podeu posar en contacte a través del bloc del ball dels totxets i fer-nos-les arribar:

http://balldelstotxets.blogspot.com/

Ahir es va tornar a enfarinar Volterol. Ai, ai, ai... a veure si s'acomplirà el refrany i podrem ventar amb la forca pallera. I és que, no sé si ho havia dit, però Any de neu, any de Déu.

Canalla, vigileu i no us escaneu amb lo raïm!!!

Fins a l'any que ve.

Que passeu uns bons Nadals!

La personalitat d'una cultura moltes vegades es concentra en una paraula, o en una frase com ara la del títol d'avui. De fet, no volem incidir en aquest aspecte, ni fer un article sobre el Nadal -ja en vam fer un l'any passat sobre la Tronca-, sinó convidar-vos a mirar el bloc des d'altres òptiques i comentar alguna anècdota de la seva expansió, tot i aprofitant els Nadals.

La primera, és que he tingut l'agradable sorpresa de trobar el bloc dins de la llista dels que presenta el bloc del Monestir de les Avellanes, a la Noguera. De fet, la Noguera és el territori propi on pertany Camporrells, des dels temps de l'arquebisbat d'Àger, tot sigui dit, però els temps han anat per camins que de vegades pareix més a prop Nova York que Balaguer, o Saragossa que Àger.

http://monestiravellanes.wordpress.com/

És un monestir que l'havia visitat fa molts anys en una sortida amb l'escola de Lleida on estudiava i on van estudiar molts camporrellans, però el que m'ha vingut a la memòria és el record de Felip Gallifa, que va ser director dels Maristes de Sabadell i que ens va deixar no fa pas gaires anys quan encara era molt jove. Ell estava il·lusionat amb les estades amb alumnes i les excursions que feia i un dia m'explicava amb passió la bellesa del Congost de Mont-Rebei i les cases i masos perduts, vistos de de la banda de l'altra franja, la que avui ens és tan desconeguda per als que som de la que es coneix com "la franja". Evidentment, en Felip sabia on era Camporrells, i Casserres, i els estanys... Coneixia ben bé el país. I és que allà també diuen: Què passeu uns bons Nadals!

També us volia parlar de dues novetats. La primera és la incorporació d'un traductor al bloc que us permetrà explorar camins sorprenents -recordem que Els camins del senyor són inescrutables, i els del bloc també-. Així, el títol de l'últim article, en la versió alemanya és

Sonntag, 23 / Nov / 2008
Es hat sich ein Block von totxets Tanz!´

és a dir, Ha nascut un bloc del ball dels totxets! I el rodolí...

Piquem a terra, piquem...
quan La cardelina ballem!

resulta...

Senken auf den Boden, Senken ...
Die cardelina, wenn wir tanzen!

Suposo que s'ha entès.

Bé, hem agafat un altre fragment, ara de la Crònica de l'acte del 60 aniversari en diferents llengües, i haureu d'endevinar quines paraules no aconsegueix traduir el traductor -redundància evident- o que són pròpies de Camporrells o, com deia Sistac en el llibre dels Sants són "giros y vocablos propios, de uso exclusivo en esta localidad, algunos de los cuales no tienen parecido en el mundo entero -dixit-" (pàg. 160) Som-hi!

"Ramon de Serafina acaba la xerrada dient que tots hauran de fer els deures. Cares de pòquer. Collons (bé, ací hi podríem dir cordills, coi, ep!...), ara què ens farà fer? Una entrevista col·lectiva? Unes preguntes d’examen? Nooo! Cantarem plegats els goigs."

Bé, aquesta era en català. Suposo que cap problema, encara que he sentit dir que han eixit alguns que diuen que no parlem català. Fins i tot han fet una associació de "asosiasions". Es diu: No hablamos catalán. Aquesta frase, serà una figura literària nova? Una contradictio in terminis, probablement? O bé, un "retruécano"(1) inacabat? Intueixo que la filologia no és el seu punt fort.

"Ramon Serafina Ende des Vortrags sagen, dass jeder tun sollte ihre Hausaufgaben machen. Poker Gesichter. Collons (gut, hier könnte man sagen String, IOC, die jetzt !...), ep wird uns tun? Ein Interview mit Tarifverhandlungen? Einige Prüfungsfragen? Nooo! Kiereee! Sing die Freuden zusammen."

Aquesta ja heu vist que no estava en català. Heu trobat les paraules?

رامون Serafina نهاية الحديث بقوله ان الجميع ينبغي أن تفعله واجباتهم المدرسية. pòquer. لعبة البوكر التي تواجهها. Collons (جيد ، وهنا يمكن القول سلسلة ، اللجنة الاولمبية الدولية ، التي!...)، الجيش الشعبي الآن سوف يجعلنا نفعل؟
مقابلة مع المساومة؟ بعض أسئلة الامتحان؟ els goigs. أفراح فإن الغناء معا.

Aquesta tampoc està en català, encara que pel fet d'haver estat Camporrells molt de temps habitat pels sarraïns abans de que arribés Arnau Mir de Tost (?- 1071?) i la seva tropa a esfuriar-los des de Sant Jaume, presenta una curiosa combinació que deixa remarques com ara Serafina, pòquer, c.... i els goigs. Aquests últims -els goigs, vull dir- suposo que en honor a l'origen persa del sants, que de ben segur coneixien l'alfabet àrab, malgrat que, com tothom sap, eren del Kurdistan.

Fa estona he parlat de dues novetats. La segona és la possibilitat que tenim de crear coneixement dins de la xarxa, o com deia en un altre article, en el món de la blogosfera. En aquest sentit, una de les eines més potents és la Viquipèdia. Us en deixo l'enllaç amb l'article de Camporrells, creat recentment per l'esperit d'un personatge que ha sortit en aquest bloc.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Camporrells

Que passeu uns bons Nadals!!!

(1) Figura literària intraduible que deixem aquí per a goig i llaor dels filòlegs de l'asosiasió.

Ha nascut un bloc del ball dels totxets!

Ahir diada de Santa Cecília -patrona dels músics-, va néixer un bloc dedicat al ball dels totxets de Camporrells (La Llitera). Tot just té un dia de vida.

És fill d'aquest bloc i vol créixer dins de l'immens món de la blogosfera com a referent de la tradició més important del lloc.

Ara fa trenta anys que un grup de joves van decidir que ja era hora de recuperar el ball dels totxets i que ho farien la propera festa. Aquell primer de maig de 1978 ja havien plantat en solitari un mai a la plaça que no devia fer més enllà de tres metres d'alçada com a manifestació de que s'havien de recuperar les tradicions. I fins i tot, hi van enganxar una mena de manifest reclamant que es fes alguna cosa, en una època en què a tot arreu es vivia una revifalla de les tradicions. A Camporrells, un grup de nois i noies d'entre 12 i 16 anys d'edat van decidir que era el moment de fer-ho, tot sols, asseguts a la porta d'una penya al carrer del Forn. La Casa del Notari n'és testimoni.

Avui, cada 30 de juliol, com va recordar fa pocs dies Manel Campo Vidal - del Molí- a Osca en un sopar davant d'empresaris, periodistes i banquers de la província, ballen els totxets unes cent persones, en un lloc que no arriba als tres-cents habitants. Qualsevol persona que s'estimi el lloc ho recordaria.

- I a compàs, hauríem de dir!

Si no, mireu la fotografia que il·lustra el naixement del bloc del ball dels totxets. Al cant de la síl·laba "mo" de La cardelina, tots els totxetaires s'han ajocat i han picat a terra alhora. Quina imatge més autèntica!

Ho hem volgut destacar amb un rodolí que surt de la pròpia imatge:

Piquem a terra, piquem...

quan La cardelina ballem!

Per anar al bloc: http://balldelstotxets.blogspot.com/

PS. L'autor de la fantàstica fotografia de la picada a terra de La Cardelina és Maties Barrabés Cosialls, el 30 de juliol de 2003 a la plaça de dalt, de Camporrells. Gràcies Maties!

El primer vídeo del bloc, sobre l'acte del 60 aniversari

Benvolguts lectors d'aquest bloc,

Només un breu escrit per a fer-vos notar que avui hem incorporat un vídeo al bloc. Es tracta d'un fragment de la presentació de l'acte que es va fer a Camporrells el passat 30 d'agost en commemoració del 60 aniversari de la publicació del llibre dels Sants, de J. Sistac Zanuy. Més endavant intentarem afegir-ne algun altre.

Aquest vídeo el podreu trobar a You Tube buscant les paraules Camporrells o Sistac.

Ben cordialment,

L'editor.

1r aniversari del blog

Avui, diada de Tots Sants de 2008 fa tot just un any que aquest bloc dedicat a Camporrells i a tot de coses relacionades, es va crear. És cert que fins al dia 22 de novembre no va sortir publicat el primer article, però només va ser per problemes tècnics, ja que la fotografia que l'il·lustra havia estat feta el dia 1 de novembre.

En aquest any de vida, el blog ha publicat 34 articles, que han anat des de temes de natura, d'arquitectura, de literatura, de música... fins als que s'han dedicat a personatges. D'aquests, cal destacar els creats amb motiu del que el bloc anomena l'Any Sistac.

El bloc ha rebut la visita de 355 internautes diferents, que han sol·licitat 1821 pàgines. El nombre de visitants s'ha anat incrementat cada mes i a l'octubre ja han estat 69, després del màxim de 62 que havien estat al setembre. L'origen és majoritàriament de llocs de l'estat espanyol (98,4 %), amb un 1 % de visitants dels Estats Units i alguns de Portugal, Regne Unit, Alemanya, Argentina, Noruega i Colòmbia. Per ciutats, la majoria són de Barcelona, seguida de Lleida, Tàrrega, Madrid...

De la informació que s'ha presentat en els diferents articles, us en facilitem el recull de la dels llocs geogràfics que han sortit fins ara, amb un número entre parèntesis si apareixen més d'una vegada:

Camporrells: Ajuntament de Camporrells, banc del sinofós, barranc de la Fontcoberta; ca’s d’Amorós, ca’s de Cambrai, ca’s de Cortés, ca’s de la Fausta, ca’s de Manxor, ca’s de Menal, ca’s de Serafina; el cafè, cal Susano; carrer de la Costera, carrer de la Sèquia, carrer del Forn (2), carrer Major, carrer Nou, Casa de la Vila, Casa social (2), casal de Cambrai, el Barranc fondo, el Congost, el Molar, el Reguer, el Salt de la Tosca, els Màrtirs, els Picons, l'ermita de Sant Miquel, l'ermita de sant Jaume, l'ermita dels Màrtirs (2), l'església de Sant Pere (4), La Creu (2), la Guitarreta, La Roda, la Tartera, les Llanceres, les tres alzines, Miravet, el Molí de Baix, el noguer de Santamaria, el pantà o bassa del Molar (2), la plaça de dalt, la placeta de baix, rellotge del campanar, el Salt de la Tolla, Volterol (2)

Altres llocs: Abiego, Àger, Alt Camp, Andalusia, Anvers (Flandes), Aragó (2), Arezzo (la Toscana), Arguis, Arles (Catalunya Nord, 2), Barcelona (5), Biosca (la Segarra), Califòrnia, carrers de Madrid (Arenal, Bordadores, Òpera...), Catalunya, comtat de Ribagorça,
Cullera (País Valencià), embassament de Canelles, Espanya, Estadilla, Estats Units, Europa,
Florència (la Toscana), Gibraltar, Gràcia, Graus, Illa de Pasqua, La Llitera (2), Lleida (2), Madrid, Monestir de Santes Creus, Monestirs del Císter, Osca (3), Osca, província, París, Ribagorça, Santiago de Compostel·la, Saragossa, sud de França, València, Vilanova i la Geltrú.

Amb això, esperem que continueu fidels al bloc i que el recomaneu a tots aquells que poden estar interessats per Camporrells i les seves coses, d'avui i de sempre.

Per una altra banda, recordeu que la festa de l'any 2009 se celebrarà el 30è aniversari de la recuperació del ball dels totxets. Passeu la informació!

Per molts anys!!!

El renaixement del Balneari de Camporrells

Despús-ahir, dilluns 13 d'octubre de l'any 2008 és una data que hauria de quedar gravada en la memòria dels camporrellans. Després de quasi 25 llargs anys de parlar i parlar, d'especular, d'imaginar, de creure, de desesperar-se, de desencís, d'il·lusions, de mitges mentides, de mitges veritats... sobre la reobertura del balneari, s'han sentit aquestes esperades paraules pels carrers del lloc:

- Ja hi treballen!

Encara alguna ànima càndida podria haver dit:

- Vols dir?

Però no ha estat així. Ningú hauria fet aquesta broma.

Vint-i-quatre anys són molts anys per ara caure en dubtes o en notícies poc fonamentades. Aquell grup de metges de Lleida que tantes vegades s'havia invocat com a possibles motors del renaixement, haurà d'esperar. No sabem si entre ells hi havia algun ginecòleg, però el part ja feia anys que durava.

Aquelles esperances que venien dels països del nord on no campen les mosques pel carrer i que tenen moltes més aigües sulfuroses-calcàries-nitrogenades que les que puguin rajar de les fonts del balneari i de vint balnearis com el nostre, definitivament s'han fos. Massa lluny.

La iniciativa pública empeltada d'una mentalitat i empenta més pròpies d'una empresa privada, aquesta sí, era la bona. Camporrells no ha estat un lloc amb sort, sempre l'ha buscat. I, com no podia ésser d'una altra manera, l'ha trobat. No era una notícia sorpresa. Fa molts anys que s'hi treballa des de diferents fronts que qualsevol observador mitjanament despert ha pogut constatar. Ara, probablement serà el part, el renaixement, però ja fa molt i molt de temps que el bres està preparat.

Ara si que caldrà un bon ginecòleg. De Lleida? Bé, millor que vingui un pediatre, per si de cas.

És una molt bona notícia aquesta, que caldrà incorporar com a part de l'Any Sistac, que clourem des d'aquest bloc per la festa de l'any 2009. La dediquem a tots els que tants i tants anys han esperat que passés alguna cosa i, que en molts casos, ja no hi són. Tots podríem recordar uns quants noms de persones que s'estimaven Camporrells amb deliri i que sempre tenien i mantenien l'esperança del balneari.

I és que la paraula balneari, si féssim un rànquing de les més pronunciades i sentides a Camporrells, probablement quedaria en un primer lloc destacadíssim. No és estrany, si pensem que és una paraula que té el mateix significat per a la gent de Camporrells que altres com ara: il·lusió, esperança, salvació, recuperació...

Com ja hem dit, han passat pràcticament 25 anys des que aquell any 1984 el Balneari de Camporrells -ara en majúscules- va deixar de funcionar definitivament. Era una notícia que no per esperada va causar una profunda commoció a tot el lloc.

Feia quasi cent anys des que Sebastià Cosialls Fontseré, fill de Sebastià Cosialls Escolà -propietari d'una casa forta, l'actual Cas de l'Aineta- i de Manela Fontseré Casals -germana de Francesc Fontseré i Casals, l'apotecari de Camporrells- havia obert les primeres instal·lacions del Balneari de Camporrells. [1]

Així ens ho explicava el gran viatger i escriptor Aymard d’Arlot de Saint-Saud (1853-1951) en la crònica de l'estada que va fer a Camporrells l'any 1890, acompanyat de Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona 1842 – 1922), enginyer de mines i geòleg (vegeu fotografia al costat), que fou president del Centre Excursionista de Catalunya (1896-1900) i que coneixia les nostres muntanyes com pocs.

En aquella visita va fer de guia Bartolomé Zanuy Miranda (Camporrells, 1849-?), metge cirurgià resident a Camporrells al carrer de la Frigola i casat amb Serafina Cambray Betesa, tots dos padrins de Josep Sistac i Zanuy, "Pepe de Serafina". La seva insistència va aconseguir que el viatger Aymard i Sebastià Cosialls l'acompanyessin al cap de Volterol (899 m.) com a darrera etapa del viatge des d'on van gaudir de la imatge de la Llitera i de la vall de Camporrells. Allà, l'incansable Aymard es va acomiadar amb pena i enyorança de l'entranyable Sebastià i li va dir: Algun dia ens hem de tornar a veure!

I és que la dona de Sebastià Cosialls era francesa!

Bé, amables lectors, hem volgut acabar aquest esperat article amb aquestes referències de personatges i cases de Camporrells que ens ajuden a situar el lloc com a destacat des de ja fa molts anys. Van dedicades aquestes referències a tot els que a l'acte del 60è aniversari es van interessar per saber més coses del nostre lloc i, especialment, al senyor Molino, que davant de l'ermita dels Màrtirs em va interpel·lar a explicar més coses de les cases -vés quin joc de paraules-.

Com sempre, amables lectors, esperem que us hagi agradat l'article. Aquest tema ben bé mereixeria algun comentari. S'ho val.

Any Sistac 2008-2009

Camporrells per sempre!!!!

[1] Vegeu l’article La nissaga dels apotecaris (I) http://camporrells.blogspot.com/2007/12/la-nissaga-dels-apotecaris-i.html, que es va publicar en aquest bloc el 3 de desembre de 2007.

Diada dels Màrtirs i alguna proposta... honesta.

Avui, diada dels Màrtirs, com mana la tradició, hem pujat caminant a l’ermita dels sants Màrtirs. Hem arribat molt d’hora i hem aprofitat per anar d’excursió als Picons per la clenxa i tornar per les Llanceres fins al cim un altre cop. Un amable senyor de Camporrells, Felipe de la Nica, ens ha comentat quan ens ha vist arribar que allà en temps sí que es podia arribar fins al Congost, però que ara estava tot molt boscut (dixit).

No és pas una frase sense importància, ja que recull un fet molt real: allà on abans hi havia pas, ara no hi és. No analitzarem les causes (que no hi passa ningú, la desaparició dels ramats...), però sí que ens interessa per un dels temes recurrents en els caminants que arribem als Màrtirs, el del tram final.

Ara fa un temps, es va traçar un camí diferent del tradicional i es va assenyalar amb uns cartells que indicaven textualment “Ermita de los Mártires” i un número de codificació internacional, suposo. El cas és que aquell traçat aboca directament a un tram asfaltat per on arriben els cotxes i els tractors. No cal dir que la sensació del caminant que ve des del Molí de baix i que ha passat per la Guitarreta i per un trosset de la Tartera no és la més agradable.

Des d’aquest bloc, centrat en la informació sobre Camporrells i, en alguns casos, en la crítica sabem d’iniciatives de recuperació arreu del país que demanen la col·laboració d’aquells que coneixen i s’estimen el territori. L’any passat, una d’aquestes persones em va comentar que era una pena que no es pogués arribar als Màrtirs per les tres alzines, com sempre s’havia fet, que el camí s’havia perdut, però que era fàcil –i fins i tot lògic- saber per on anava.

Podríem recuperar-lo? Som pocs, molts, alguns... els interessats?

Des d’aquest bloc fem una crida a tots aquells que estiguin interessats i que tinguin propostes, idees de com fer-ho, voluntat de col·laboració... en definitiva, il·lusió i una mica de fe en Camporrells (i si cal, també en els nostres sants).

Esperem les vostres respostes, amb un correu electrònic de contacte i la proposta o la disponibilitat per si la iniciativa avança, que podeu fer arribar a ...

alsmartirsperlestresalzines@gmail.com

Escampeu la crida, amables lectors!

PS. La imatge inicial és la diapositiva final de la xerrada que es va fer dins dels actes del 60è aniversari i que conté el lema bàsic de l'any Sistac 2008: Camporrells per sempre!!!

La imatge final no cal comentar-la, són les tres alzines que el caminant assedegat veu quan arriba a l'ermita per l'antic camí i que majestuoses el reben. Allà el cor batega, pel cansament i per l'emoció.