En un bar de Barcelona
allà pel carrer Pelai
li diu Jep a la xicota:
que no véns a plantar el maig ?
Aniré, si molt m’apures
el divendres a la nit
a veure com l’arrosseguen
colles de grans i petits.
I Jep ara li contesta:
Eixo dia a mitjanit
veuràs la força i l’estima
que tots els de Camporrells
li donen a la diada
de tallar, portar i plantar
un xop que li diuen maig
que va del barranc a dalt
de la plaça de l’església
pujat des del campanar.
I quan l’arbre hauran plantat
sentiràs tothom que crida:
visca l’arbre,
visca el maig !
.
