dimarts, 13 de gener del 2009

Ha mort Paco Oliva


Amics i amigues de Camporrells,


Només una breu nota per recordar aquest gran metge que Camporrells va tenir la sort d'acollir i conèixer, com a gran professional i com a excel·lent persona. Els que el vau tractar, no cal que us expliqui res de la seva excepcionalitat en tots els sentits, però aquells que no el vau conèixer, només sentireu que bons records i sinceres paraules si pregunteu qui era i com era.

Per desgràcia, com tantes vegades ja ens ha passat en els darrers temps, Paco Oliva també ens ha deixat molt d'hora. Massa. Només tenia 60 anys.

Probablement, els arbres i el paisatge de la Serra i de Volterol encara recorden la passió que possava quan anava a la cacera del porc senglar i, dins dels carrers del lloc, molts encara recordaran les animades converses que sempre estava disposat a mantenir i d'on traspuaven clars apunts de progressia i d'obertura de pensament tan necessaris en aquells temps en què encara resistien tics del passat. El carrer Nou també se'n recorda.

L'edició d'avui del Diario del Altoaragón recull la notícia i fa un resum de la seva biografia i dels llocs on va estudiar i exercir, però sense esmentar Camporrells -ai!-. Ell, un home a cavall entre Aragó i Catalunya, entre Catalunya i Aragó, va caure al bell mig de la franja, a Camporrells a exercir de metge de família. En la seva estada a Catalunya havia exercit a l'Hospital de Sant Joan de Déu, però la vida el va dur cap a Osca, i cap a Almudévar.

Passats uns anys de la seva marxa, encara va fer alguna escapadeta cap a Camporrells. Tothom el recordava i, és que va deixar molts i bons amics. Per això, és de justícia dedicar-li aquestes línies a una gran persona que en el trànsit de la seva vida fa fer una parada a Camporrells, i hi va deixar petjada.

Com a il·lustració, hem posat una imatge de Paco al Paquistan cantant i picant de mans voltat de canalla. Aquesta imatge val més que mil paraules. Era un encant de persona.

Bé, Paco, hem d'acabar. No sé si quan vas estar a Catalunya vas llegir Josep Pla, però de ben segur que si ell t'hagués conegut, t'hauria posat dins de la seva galeria dels "Homenots". No s'hauria pas equivocat. I t'hauria escrit el nom com tothom et coneixia, Pacoliva, amb dues os que es fonien en una.


Nosaltres, a Camporrells, vam tenir la sort de tenir-te i de gaudir de tot el que ens vas donar, que va ser molt... i bo. Ja saps que per nosaltres sempre seràs qui tothom tractava i ara recorda, senzillament, com Paco Oliva, "un do(c)tor excepcional, una gran persona".
Descansa en pau.




Per a més informació:








Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)