La personalitat d'una cultura moltes vegades es concentra en una paraula, o en una frase com ara la del títol d'avui. De fet, no volem incidir en aquest aspecte, ni fer un article sobre el Nadal -ja en vam fer un l'any passat sobre la Tronca-, sinó convidar-vos a mirar el bloc des d'altres òptiques i comentar alguna anècdota de la seva expansió, tot i aprofitant els Nadals.
La primera, és que he tingut l'agradable sorpresa de trobar el bloc dins de la llista dels que presenta el bloc del
Monestir de les Avellanes, a la Noguera. De fet, la Noguera és el territori propi on pertany Camporrells, des dels temps de l'arquebisbat d'Àger, tot sigui dit, però els temps han anat per camins que de vegades pareix més a prop Nova York que Balaguer, o Saragossa que Àger.
http://monestiravellanes.wordpress.com/
És un monestir que l'havia visitat fa molts anys en una sortida amb l'escola de Lleida on estudiava i on van estudiar molts camporrellans, però el que m'ha vingut a la memòria és el record de Felip Gallifa, que va ser director dels Maristes de Sabadell i que ens va deixar no fa pas gaires anys quan encara era molt jove. Ell estava il·lusionat amb les estades amb alumnes i les excursions que feia i un dia m'explicava amb passió la bellesa del Congost de Mont-Rebei i les cases i masos perduts, vistos de de la banda de l'altra franja, la que avui ens és tan desconeguda per als que som de la que es coneix com "la franja". Evidentment, en Felip sabia on era Camporrells, i Casserres, i els estanys... Coneixia ben bé el país. I és que allà també diuen: Què passeu uns bons Nadals!
També us volia parlar de dues novetats. La primera és la incorporació d'un traductor al bloc que us permetrà explorar camins sorprenents -recordem que Els camins del senyor són inescrutables, i els del bloc també-. Així, el títol de l'últim article, en la versió alemanya és
Sonntag, 23 / Nov / 2008
Es hat sich ein Block von totxets Tanz!´
és a dir, Ha nascut un bloc del ball dels totxets! I el rodolí...
Piquem a terra, piquem...
quan La cardelina ballem!
resulta...
Senken auf den Boden, Senken ...
Die cardelina, wenn wir tanzen!
Suposo que s'ha entès.
Bé, hem agafat un altre fragment, ara de la Crònica de l'acte del 60 aniversari en diferents llengües, i haureu d'endevinar quines paraules no aconsegueix traduir el traductor -redundància evident- o que són pròpies de Camporrells o, com deia Sistac en el llibre dels Sants són "giros y vocablos propios, de uso exclusivo en esta localidad, algunos de los cuales no tienen parecido en el mundo entero -dixit-" (pàg. 160) Som-hi!
"Ramon de Serafina acaba la xerrada dient que tots hauran de fer els deures. Cares de pòquer. Collons (bé, ací hi podríem dir cordills, coi, ep!...), ara què ens farà fer? Una entrevista col·lectiva? Unes preguntes d’examen? Nooo! Cantarem plegats els goigs."
Bé, aquesta era en català. Suposo que cap problema, encara que he sentit dir que han eixit alguns que diuen que no parlem català. Fins i tot han fet una associació de "asosiasions". Es diu: No hablamos catalán. Aquesta frase, serà una figura literària nova? Una contradictio in terminis, probablement? O bé, un "retruécano"(1) inacabat? Intueixo que la filologia no és el seu punt fort.
"Ramon Serafina Ende des Vortrags sagen, dass jeder tun sollte ihre Hausaufgaben machen. Poker Gesichter. Collons (gut, hier könnte man sagen String, IOC, die jetzt !...), ep wird uns tun? Ein Interview mit Tarifverhandlungen? Einige Prüfungsfragen? Nooo! Kiereee! Sing die Freuden zusammen."
Aquesta ja heu vist que no estava en català. Heu trobat les paraules?
رامون Serafina نهاية الحديث بقوله ان الجميع ينبغي أن تفعله واجباتهم المدرسية. pòquer. لعبة البوكر التي تواجهها. Collons (جيد ، وهنا يمكن القول سلسلة ، اللجنة الاولمبية الدولية ، التي!...)، الجيش الشعبي الآن سوف يجعلنا نفعل؟
مقابلة مع المساومة؟ بعض أسئلة الامتحان؟ els goigs. أفراح فإن الغناء معا.
Aquesta tampoc està en català, encara que pel fet d'haver estat Camporrells molt de temps habitat pels sarraïns abans de que arribés Arnau Mir de Tost (?- 1071?) i la seva tropa a esfuriar-los des de Sant Jaume, presenta una curiosa combinació que deixa remarques com ara Serafina, pòquer, c.... i els goigs. Aquests últims -els goigs, vull dir- suposo que en honor a l'origen persa del sants, que de ben segur coneixien l'alfabet àrab, malgrat que, com tothom sap, eren del Kurdistan.
Fa estona he parlat de dues novetats. La segona és la possibilitat que tenim de crear coneixement dins de la xarxa, o com deia en un altre article, en el món de la blogosfera. En aquest sentit, una de les eines més potents és la Viquipèdia. Us en deixo l'enllaç amb l'article de Camporrells, creat recentment per l'esperit d'un personatge que ha sortit en aquest bloc.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Camporrells
Que passeu uns bons Nadals!!!
(1) Figura literària intraduible que deixem aquí per a goig i llaor dels filòlegs de l'asosiasió.
El dia 13, diada de Santa Llúcia, la neu i el cel ens van deixar aquesta imatge tan corprenedora: del blanc de la neu a la negror del cel, del blanc de la teulada de Ca's de Perijoan al blanc-i-negre de la Tartera dels Màrtirs. Només la natura ens pot regalar aquesta bellesa. I només allà on el territori manté la puresa com la que per sort tenim a Camporrells.
