Despús-ahir, dilluns 13 d'octubre de l'any 2008 és una data que hauria de quedar gravada en la memòria dels camporrellans. Després de quasi 25 llargs anys de parlar i parlar, d'especular, d'imaginar, de creure, de desesperar-se, de desencís, d'il·lusions, de mitges mentides, de mitges veritats... sobre la reobertura del balneari, s'han sentit aquestes esperades paraules pels carrers del lloc: - Ja hi treballen! Encara alguna ànima càndida podria haver dit: - Vols dir? Però no ha estat així. Ningú hauria fet aquesta broma. Vint-i-quatre anys són molts anys per ara caure en dubtes o en notícies poc fonamentades. Aquell grup de metges de Lleida que tantes vegades s'havia invocat com a possibles motors del renaixement, haurà d'esperar. No sabem si entre ells hi havia algun ginecòleg, però el part ja feia anys que durava.
Aquelles esperances que venien dels països del nord on no campen les mosques pel carrer i que tenen moltes més aigües sulfuroses-calcàries-nitrogenades que les que puguin rajar de les fonts del balneari i de vint balnearis com el nostre, definitivament s'han fos. Massa lluny.
La iniciativa pública empeltada d'una mentalitat i empenta més pròpies d'una empresa privada, aquesta sí, era la bona. Camporrells no ha estat un lloc amb sort, sempre l'ha buscat. I, com no podia ésser d'una altra manera, l'ha trobat. No era una notícia sorpresa. Fa molts anys que s'hi treballa des de diferents fronts que qualsevol observador mitjanament despert ha pogut constatar. Ara, probablement serà el part, el renaixement, però ja fa molt i molt de temps que el bres està preparat.
Ara si que caldrà un bon ginecòleg. De Lleida? Bé, millor que vingui un pediatre, per si de cas.
És una molt bona notícia aquesta, que caldrà incorporar com a part de l'Any Sistac, que clourem des d'aquest bloc per la festa de l'any 2009. La dediquem a tots els que tants i tants anys han esperat que passés alguna cosa i, que en molts casos, ja no hi són. Tots podríem recordar uns quants noms de persones que s'estimaven Camporrells amb deliri i que sempre tenien i mantenien l'esperança del balneari.
I és que la paraula balneari, si féssim un rànquing de les més pronunciades i sentides a Camporrells, probablement quedaria en un primer lloc destacadíssim. No és estrany, si pensem que és una paraula que té el mateix significat per a la gent de Camporrells que altres com ara: il·lusió, esperança, salvació, recuperació...
Com ja hem dit, han passat pràcticament 25 anys des que aquell any 1984 el Balneari de Camporrells -ara en majúscules- va deixar de funcionar definitivament. Era una notícia que no per esperada va causar una profunda commoció a tot el lloc.
Feia quasi cent anys des que Sebastià Cosialls Fontseré, fill de Sebastià Cosialls Escolà -propietari d'una casa forta, l'actual Cas de l'Aineta- i de Manela Fontseré Casals -germana de Francesc Fontseré i Casals, l'apotecari de Camporrells- havia obert les primeres instal·lacions del Balneari de Camporrells. [1] Així ens ho explicava el gran viatger i escriptor Aymard d’Arlot de Saint-Saud (1853-1951) en la crònica de l'estada que va fer a Camporrells l'any 1890, acompanyat de Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona 1842 – 1922), enginyer de mines i geòleg (vegeu fotografia al costat), que fou president del Centre Excursionista de Catalunya (1896-1900) i que coneixia les nostres muntanyes com pocs. En aquella visita va fer de guia Bartolomé Zanuy Miranda (Camporrells, 1849-?), metge cirurgià resident a Camporrells al carrer de la Frigola i casat amb Serafina Cambray Betesa, tots dos padrins de Josep Sistac i Zanuy, "Pepe de Serafina". La seva insistència va aconseguir que el viatger Aymard i Sebastià Cosialls l'acompanyessin al cap de Volterol (899 m.) com a darrera etapa del viatge des d'on van gaudir de la imatge de la Llitera i de la vall de Camporrells. Allà, l'incansable Aymard es va acomiadar amb pena i enyorança de l'entranyable Sebastià i li va dir: Algun dia ens hem de tornar a veure! I és que la dona de Sebastià Cosialls era francesa! Bé, amables lectors, hem volgut acabar aquest esperat article amb aquestes referències de personatges i cases de Camporrells que ens ajuden a situar el lloc com a destacat des de ja fa molts anys. Van dedicades aquestes referències a tot els que a l'acte del 60è aniversari es van interessar per saber més coses del nostre lloc i, especialment, al senyor Molino, que davant de l'ermita dels Màrtirs em va interpel·lar a explicar més coses de les cases -vés quin joc de paraules-. Com sempre, amables lectors, esperem que us hagi agradat l'article. Aquest tema ben bé mereixeria algun comentari. S'ho val.Any Sistac 2008-2009
Camporrells per sempre!!!!
[1] Vegeu l’article La nissaga dels apotecaris (I) http://camporrells.blogspot.com/2007/12/la-nissaga-dels-apotecaris-i.html, que es va publicar en aquest bloc el 3 de desembre de 2007.
