dimecres, 30 d’abril del 2008

No sé pas què plantarem!

Avui som 30 d'abril. Quan s'anuncia l'entrada del primer de maig, Camporrells desperta cada any una tradició -probablement milenària i, sens dubte, antropològicament molt interessant- que pareix que en els darrers anys canvia el seu nom.
L'interès del nom que sempre ha tingut no és motiu suficient per a què es mantingui. L'avenç de la infuència d'altres llengües i cultures és probablement molt més fort que qualsevol resistència al canvi. Fins i tot, es pot arribar a sentir dir que el nom autèntic de la tradició és com es deia abans o com ho diu la gent gran.
No sabem si aquesta tendència és imparable, però en qualsevol cas, avui no li dedicarem més línies. Cal veure, escoltar i, si cal, tornar-ne a parlar.
Que tingueu una bona plantada!!!

dilluns, 28 d’abril del 2008

Manuel Macías, l'artista

De ben segur que aquest article hauria pogut tenir un altre títol que potser ja tenia pensat: Manuel Macías, la màgia del color o, també, Manuel Macías, un món d'aquarel·la o, fent una mica de joc lingüístic hauria pogut resultar com un acròstic:

M acías
A quarel·la
C olor
I matge
A rt
S erenor

Però n'he triat un agafat de les paraules d'un bon amic ja esmentat allà en temps en aquest bloc i que em reivindicava un espai per a la figura de Macías, l'artista. Jo, el volia fer, però he esperat a aquest cap de setmana per anar a veure in situ la darrera exposició d'aquest gran artista.

Manuel Macías neix a Camporrells un bon dia de l'any 1958, fill de Manuel Macías i Matilde Cañizares. Pertany a una família arribada des d'Andalusia per a treballar en la construcció de l'embassament de Canelles i hi passa els primers anys de la seva vida en companyia dels seus tres germans. Probablement, allà descobreix colors que l'influiran en la seva obra.

Delerós per aprendre l'art de la pintura, se'n va cap al cap i casal i es diploma l'any 1975 per la prestigiosa Acadèmia de Dibuix i Pintura "Parramon". Posteriorment, estudia a la ciutat d'Osca amb el mestre Alejandro Brioso.

Va exposar per primer cop a la Sala del Banc de Bilbao, a Osca, l'any 1983. És per això que ara hi torna amb una exposició que porta per títol: Manuel Macias, 25 años después. Ha participat en nombrosos certàmens pictòrics internacionals, com ara els d'Anvers (Flandes, Bèlgica), Santiago de Compostel·la o Arezzo (la Toscana, Itàlia), on ha estat reconegut i ha obtingut nombrosos guardons.

Amb una carrera sòlida que ara fa els 25 anys, Manuel Macías és un dels aquarel·listes més consolidats en el panorama actual. La Sra. Maria Asunción Proaño, Presidenta de l'Agrupació d'Aquarel·listes d'Aragó ens el descriu dins de la presentació del delicat llibret que guia la seva exposició amb aquestes encertades paraules:

"Artista auténtico, excelente, de composiciones originales y absoluto dominio de la tècnica"


Per això, de cap manera podeu deixar passar l'exposició que presenta al "Centro Cultural del Matadero" (Osca). Teniu temps fins al dia 4 de maig.

En qualsevol cas, hem pensat que us en plauria una mostra:

La sala ...









Alguns quadres:
"Vacio"









"Naturaleza muerta"

dilluns, 21 d’abril del 2008

Mira que n'ha caigut, d'aigua!

Ara fa tot just un mes i un dia vam publicar unes pregàries als Sants perquè arribés la pluja. I a fe de Déu que ha arribat!
Aquest mes d'abril, on cada gota val per mil, l'estació de Volterol ja ha recollit 56,8 litres per metre quadrat. Si fem cas del nostre refranyer -com és la nostra obligació per la saviesa que arrossega- ens quedarem amb un refrany que diu...
L'abril mullat, de pa ve carregat
Suposo que Sant Nin i Sant Non, sempre atents a les nostres demandes, respectaran Sant Jordi i ens deixaran que contents i emocionats anem a comprar el llibre i la rosa que ens pertoca, com a bons... (poseu-hi aquí el que vulgueu, entre cinc i dotze lletres).

Ai, quins temps aquells en què des d'aquest bloc es recomanava la lectura d'un llibre que ho té tot, és llibre i és rosa, és saviesa i és estima, és amor i és passió. Papasseit!... Joan!... (diem al cel): Gràcies per haver-nos deixat El poema de la rosa als llavis (1923).

Ara per Sant Jordi sempre ve de gust llegir un poema. Us deixem aquest del Capítol III-LES IMATGES, 1 on hi trobareu els colors, la natura, i en definitiva, la puresa. Aquesta mateixa puresa que l'aigua d'abril caiguda ens permetrà que copsem en els cromatismes de molts racons del terme i que ens podria -i de fet, ens hauria- arribar al cor.
I EL VENT DEIXAVA
i el vent deixava dintre la rosella
granet de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:
com la neu rosa als pics
quan surt el sol
Joan Salvat-Papasseit
Primavera de 2008, dos dies abans de Sant Jordi.

divendres, 18 d’abril del 2008

Teresa Santero Quintillà, nova Secretària General d'Indústria

No tenim pas costum en aquest bloc de donar notícies, però aquesta té un valor especial per la seva rellevància i, també, pel fet d'ésser una gran descoberta d'una persona nascuda a Camporrells i que probablement és desconeguda per a molts.

De fet, això ja ho vam dir també en el cas del genial escriptor Jordi Molist. I és que Camporrells en té molts, de cops amagats, tants com persones hi han nascut o hi han mantingut relació en algun moment. Us fem cinc cèntims del seu currículum vitae.
Teresa Santero Quintillà va néixer a Camporrells el 28 de maig de 1959. És doctora en Economia per la Universitat d'Illinois (EEUU) i llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Saragossa.

Va ser professora durant dos anys a la Universitat d'Illinois (Chicago) i a la Universitat Complutense de Madrid. També va ser assessora durant dos anys de la Direcció General de Planificació del Ministeri d'Economia i Hisenda.

Des de l'any 1992, ha ocupat diversos llocs com a funcionària en el Departament d'Economia de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb seu París. A partir de l'any 2003 és assessora tècnica del Departament d'Economia, Hisenda i Treball de la Diputació General d'Aragó. Ha estat Directora General de Política Econòmica del Govern d'Aragó i, actualment, era la Secretària General tècnica del Departament de Serveis Socials i Família

En data 18 d'abril de 2008 és nomenada Secretària General d'Indústria -alt càrrec del Ministeri d'Indústria- del govern de José Luís Rodríguez Zapatero.

Teresa, enhorabona!!!

A hores d'ara, no sabem encara quina relació tens amb Camporrells, de quina casa ets, o si encara hi vas, o... tantes altres coses que ens podries explicar com va fer en Jordi Molist en resposta a un correu electrònic. Des d'aquí, fem una crida a completar i enriquir aquesta història amb dades més vivencials. Les esperem amb candeletes.
La notícia:

dijous, 10 d’abril del 2008

Els Sants no ens han fallat!

No podia ésser d'una altra manera. Els Sants han escoltat les nostres pregàries i la pluja ha arribat en abundància. Fa tres dies que plou i la cosa sembla que no s'acaba.
En Mauri, l'home del temps de la TV3, fill del genial i entranyable Mauri de Casserres del Castell, ens ha anunciat més pluges que faran bons els versos dels goigs que vam publicar ara tot just fa quinze dies. Crec que n'hauríem de fer més.
Ara bé, tot s'ha de dir. Van ser més efectius els camporrellans de principis del segle XX, quan davant de la gran sequera que patia el país l'any 1911 es van adreçar als Sants en pregària els primers dies de maig i al novè dia ja va ploure a bots i barrals, tal i com ens ho descriu apassionadament en Josep Sistac. Llegim com ho diu en un discurs ple de fe... i de comes:
"Al noveno día consecutivo de practicar rogativas y en vista de que la sequía persistía, decidió el pueblo ir hasta la ermita de los Martires. al llegar la procesión a los linderos de la villa, empezó a descender la benéfica lluvia; pero sin importarles el temor de calarse todos completamente, como así les ocurrió, determinaron continuar hasta la ermita, tal como se había prometido, si no ya para suplicar, si al menos para dar gracias por la miseria remediada. Llovió, pues, muy copiosamente, y tampoco en esta memorable ocasión quedó desmentida la fama de los Santos protectores."
"Vida, culto y folklore de los Santos Abdón y Senén", Barcelona 1948, pàg. 148.
Poca broma!
Per cert, avui hem afegit una imatge d'una esfera que ens recorda la del rellotge del campanar. Com a mínim, si entreu en aquestes pàgines, sabreu a quina hora passeu.

PS. Mireu a Volterol, com plou:

http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/graficas/tag:R069M85PQUIN