dimarts, 20 de gener del 2009

Per Sant Sebastià, hem arribat a les 3000 visites!

No volem pas donar-li gaire volada, però és just i cal que celebrem les 3000 visites amb una breu nota que ens recordi que això ha passat la diada de Sant Sebastià de 2009 i, això ha estat, gràcies a tots vosaltres: amables lectors i lectores, amants de Camporrells.
Per cert, aprofitem per recomanar-vos una visita al bloc del ball dels totxets (1), ja que s'hi anuncia que la festa d'enguany se celebrarà el 30 aniversari (1979-2009) de la recuperació del ball dels totxets i, amb aquest motiu, s'ha obert un grup a Facebook. Apunteu-vos-hi!

http://www.facebook.com/group.php?gid=45421792986

- Camporrells per sempre!!! També a la xarxa.

dimarts, 13 de gener del 2009

Ha mort Paco Oliva


Amics i amigues de Camporrells,


Només una breu nota per recordar aquest gran metge que Camporrells va tenir la sort d'acollir i conèixer, com a gran professional i com a excel·lent persona. Els que el vau tractar, no cal que us expliqui res de la seva excepcionalitat en tots els sentits, però aquells que no el vau conèixer, només sentireu que bons records i sinceres paraules si pregunteu qui era i com era.

Per desgràcia, com tantes vegades ja ens ha passat en els darrers temps, Paco Oliva també ens ha deixat molt d'hora. Massa. Només tenia 60 anys.

Probablement, els arbres i el paisatge de la Serra i de Volterol encara recorden la passió que possava quan anava a la cacera del porc senglar i, dins dels carrers del lloc, molts encara recordaran les animades converses que sempre estava disposat a mantenir i d'on traspuaven clars apunts de progressia i d'obertura de pensament tan necessaris en aquells temps en què encara resistien tics del passat. El carrer Nou també se'n recorda.

L'edició d'avui del Diario del Altoaragón recull la notícia i fa un resum de la seva biografia i dels llocs on va estudiar i exercir, però sense esmentar Camporrells -ai!-. Ell, un home a cavall entre Aragó i Catalunya, entre Catalunya i Aragó, va caure al bell mig de la franja, a Camporrells a exercir de metge de família. En la seva estada a Catalunya havia exercit a l'Hospital de Sant Joan de Déu, però la vida el va dur cap a Osca, i cap a Almudévar.

Passats uns anys de la seva marxa, encara va fer alguna escapadeta cap a Camporrells. Tothom el recordava i, és que va deixar molts i bons amics. Per això, és de justícia dedicar-li aquestes línies a una gran persona que en el trànsit de la seva vida fa fer una parada a Camporrells, i hi va deixar petjada.

Com a il·lustració, hem posat una imatge de Paco al Paquistan cantant i picant de mans voltat de canalla. Aquesta imatge val més que mil paraules. Era un encant de persona.

Bé, Paco, hem d'acabar. No sé si quan vas estar a Catalunya vas llegir Josep Pla, però de ben segur que si ell t'hagués conegut, t'hauria posat dins de la seva galeria dels "Homenots". No s'hauria pas equivocat. I t'hauria escrit el nom com tothom et coneixia, Pacoliva, amb dues os que es fonien en una.


Nosaltres, a Camporrells, vam tenir la sort de tenir-te i de gaudir de tot el que ens vas donar, que va ser molt... i bo. Ja saps que per nosaltres sempre seràs qui tothom tractava i ara recorda, senzillament, com Paco Oliva, "un do(c)tor excepcional, una gran persona".
Descansa en pau.




Per a més informació:








dijous, 8 de gener del 2009

De Terrassa a Camporrells, tot passant per Biosca

Certament, jo crec que aquest any 2009 alguna cosa té relacionada amb Camporrells. L'última sorpresa -o casualitat, o potser no tanta- ha estat la polida targeta de felicitació dels Nadals que he rebut de part de l'Il·lustríssim Senyor Pere Navarro i Morera, Alcalde de la molt il·lustre ciutat de Terrassa i que al darrera conté la imatge de l'escut de la ciutat amb aquest text al peu:

ESCUT DE TERRASSA

GUARDAPOLS DEL RETAULE

DELS SANTS ABDÓ I SENÉN

JAUME HUGUET, SEGLE XV
ESGLÉSIES DE SANT PERE

Com ja s'havia dit allà en temps en aquest bloc, aquest és el retaule més important dedicat als nostres patrons, que en altres èpoques ho havien estat de manera prou estesa de gran part de la pagesia del país, com molt bé explica Josep Sistac en el seu llibre. No és pas un retaule petit, ja que ocupa una part considerable d'un dels laterals de l'església de Santa Maria, del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Si no el podeu anar a veure -la qual cosa és totalment recomanable-, el trobareu en aquesta adreça:

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:RetauleSantsAdboSenen.jpg

Anar-hi, no seria pas una mala idea. Ara que hi penso, recordo una conversa molt interessant que vaig mantenir no fa gaires anys amb l'anterior alcalde de Biosca (La Segarra), on també tenen Sant Nin i Sant Non com a patrons, en què em va explicar que van organitzar una excursió de tot el poble cap a Arles a veure l'origen del culte dels sants. Em va explicar emocionadament que havia estat fantàstic, que havien vist la font d'on sempre raja l'aigua miraculosa i moltes altres coses interessants, i que se'n feia creus de com havien arribat els sants fins allà. (1)

Bé, de fet, encara es va sorprendre més quan li vaig dir que coneixia perfectament la història dels sants i moltes altres coses que vam comentar en una xerrada inesperada... Al final, com a mostra d'agraïment em va prometre un exemplar dels goigs de Biosca que ben aviat em va fer arribar. Era un autèntic devot. Pareixia de Camporrells.

Probablement no ho era, però vull deixar escrit que el 1363 un noble anomenat Bernat de Camporrells era senyor de la vila de Biosca i, encara segles més tard, Magdalena -vídua de Miquel de Camporrells, n'era senyora (1633). Probablement, l'últim personatge de la important nissaga dels Camporrells va ser Antoni de Camporrells, el 1690. Molt a prop, a Vallferosa s'hi troba el Castell de Vallferosa -o la Torre-, que havia estat dels comtes d'Urgell i de la qual n'havia estat feudatari l'any 1166 Ramon de Camporrells. S'hi podria establir alguna relació? (2)

Algú hauria d'estudiar aquesta gran família, però ara no és ben bé el moment de parlar-ne i no anem més enllà. Només volíem dir que la felicitació ens desitja...

...que el nou any ens porti pau, felicitat i benestar.

Mira que... posats a fer bé les coses, ja hauria pogut parlar dels totxets!, però crec que era demanar massa.


(1) http://devocioteca.blogspot.com/2008/06/laigua-miraculosa-de-la-santa-tomba.html

(2) Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida a l'alba del segle XIII. Edició a cura d'Isidro Bango i Joan J. Busqueta. Lleida: Amics de la Seu Vella, 1996.