diumenge, 7 de setembre de 2008

Diada dels Màrtirs i alguna proposta... honesta.

Avui, diada dels Màrtirs, com mana la tradició, hem pujat caminant a l’ermita dels sants Màrtirs. Hem arribat molt d’hora i hem aprofitat per anar d’excursió als Picons per la clenxa i tornar per les Llanceres fins al cim un altre cop. Un amable senyor de Camporrells, Felipe de la Nica, ens ha comentat quan ens ha vist arribar que allà en temps sí que es podia arribar fins al Congost, però que ara estava tot molt boscut (dixit).

No és pas una frase sense importància, ja que recull un fet molt real: allà on abans hi havia pas, ara no hi és. No analitzarem les causes (que no hi passa ningú, la desaparició dels ramats...), però sí que ens interessa per un dels temes recurrents en els caminants que arribem als Màrtirs, el del tram final.

Ara fa un temps, es va traçar un camí diferent del tradicional i es va assenyalar amb uns cartells que indicaven textualment “Ermita de los Mártires” i un número de codificació internacional, suposo. El cas és que aquell traçat aboca directament a un tram asfaltat per on arriben els cotxes i els tractors. No cal dir que la sensació del caminant que ve des del Molí de baix i que ha passat per la Guitarreta i per un trosset de la Tartera no és la més agradable.

Des d’aquest bloc, centrat en la informació sobre Camporrells i, en alguns casos, en la crítica sabem d’iniciatives de recuperació arreu del país que demanen la col·laboració d’aquells que coneixen i s’estimen el territori. L’any passat, una d’aquestes persones em va comentar que era una pena que no es pogués arribar als Màrtirs per les tres alzines, com sempre s’havia fet, que el camí s’havia perdut, però que era fàcil –i fins i tot lògic- saber per on anava.

Podríem recuperar-lo? Som pocs, molts, alguns... els interessats?

Des d’aquest bloc fem una crida a tots aquells que estiguin interessats i que tinguin propostes, idees de com fer-ho, voluntat de col·laboració... en definitiva, il·lusió i una mica de fe en Camporrells (i si cal, també en els nostres sants).

Esperem les vostres respostes, amb un correu electrònic de contacte i la proposta o la disponibilitat per si la iniciativa avança, que podeu fer arribar a ...

alsmartirsperlestresalzines@gmail.com


Escampeu la crida, amables lectors!


PS. La imatge inicial és la diapositiva final de la xerrada que es va fer dins dels actes del 60è aniversari i que conté el lema bàsic de l'any Sistac 2008: Camporrells per sempre!!!
La imatge final no cal comentar-la, són les tres alzines que el caminant assedegat veu quan arriba a l'ermita per l'antic camí i que majestuoses el reben. Allà el cor batega, pel cansament i per l'emoció.



1 comentari:

Éirí ha dit...

Hola,
moltíssimes gràcies per el comentari!! Sempre es un gran plaer que la gent em doni la seva opinió! :) i més si és positiva! i es veritat, sóc un cas amb l'ortografia! jeje

Realment, sí que són fantàstics els estius a camporrells, sobretot la festa major, la caminata fins als màrtis i la baixadeta...(jo vaig pujar i baixar a peu, aquest any! jejeje)jo paso gran part de l'estiu allà, amb els meus avis.

Bé, Gràcies i Adéu!