Si fóssim de Lleida, de ben segur que dedicaríem un escrit a Leandre Cristòfol, escultor reconegut, ja que ara fa cent anys del seu naixement. Els xinesos dediquen un any a cada bèstia, el Barça va fer el seu centenari, Pompeu Fabra fa seixanta anys que va morir el dia de Nadal fent la migdiada, 1948 és l'any que va néixer Lluís Llach.... però, i el Sr. Josep Sistac i Zanuy? Ens en recordem de la seva obra?
Per aquesta època de l'any -però del 1948-, en Josep Sistac i Zanuy ja tenia la seva gran obra "Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón i Senén" ben avançada als tallers de la impremta de la reconeguda empresa barcelonina Gràfiques Ramon Sopena SA. Havia treballat durant molt de temps en la recerca de materials sobre els sants i sobre Camporrells, les dues línies que desenvolupa en aquest magnífic llibre.
En aquesta tasca, com ja es va comentar fa temps en aquest bloc, havia contactat amb diverses persones de reconeguda vàlua per a la realització d'una feina de qualitat. Recordem els gravats i xilografies d'Enric Cristòfol Ricart sobre els sants i els goigs, les col·laboracions musicals (melodies dels goigs i del ball dels totxets) del Reverend Francesc de Paula Baldelló (del "Instituto Español de Musicología" del CSIC), els dibuixos del reconegut Josep G. Gallo i, finalment, la creació literària (rodolins de l'auca) de l'industrial Joaquim Clavell i Borràs.
A més a més, no va parar, ja que va recórrer alguns dels llocs més emblemàtics dels sants, com ara la ciutat d'Arles -a la Catalunya Nord- o les esglésies de Sant Pere de Terrassa -on es troba el famós retaule de Jaume Huguet sobre els sants-, alguns dels més importants centres d'investigació històrica com ara l'Arxiu Històric de Barcelona, l'Arxiu Mas o la Biblioteca de Catalunya, i llocs de culte on podia trobar referències de "Sant Nin i Sant Non", dels quals podem destacar la 
basílica de Santa Maria del Pi, a Barcelona.
En definitiva, en Josep Sistac va esmerçar una quantitat de temps immensa per a la creació de la seva obra, amb uns recursos limitats per a l'època, però amb una il·lusió impressionant sense la qual és impossible pensar com la va arribar a concebre. Ara tot just fa seixanta anys de la publicació i un personatge com aquest, que ja té un carrer dedicat a Camporrells, ben bé es mereixeria que li dediquéssim un any.
No és una exageració dir que alguns dels que hem estat lectors del llibre i que, de resultes del que diu, som fills d'una manera de valorar el nostre poble i, molt important, d'haver participat activament en iniciatives com ara él reviscolament i la recuperació del ball dels totxets.
En aquest bloc i com a homenatge i reconeixement a Josep Sistac i Zanuy, de Cas de Serafina, properament i abans de la festa, publicarem algun article sobre el personatge i la seva obra. S'accepten altres col·laboracions i adhesions a la iniciativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada