dilluns, 21 d’abril de 2008

Mira que n'ha caigut, d'aigua!

Ara fa tot just un mes i un dia vam publicar unes pregàries als Sants perquè arribés la pluja. I a fe de Déu que ha arribat!
Aquest mes d'abril, on cada gota val per mil, l'estació de Volterol ja ha recollit 56,8 litres per metre quadrat. Si fem cas del nostre refranyer -com és la nostra obligació per la saviesa que arrossega- ens quedarem amb un refrany que diu...
L'abril mullat, de pa ve carregat
Suposo que Sant Nin i Sant Non, sempre atents a les nostres demandes, respectaran Sant Jordi i ens deixaran que contents i emocionats anem a comprar el llibre i la rosa que ens pertoca, com a bons... (poseu-hi aquí el que vulgueu, entre cinc i dotze lletres).

Ai, quins temps aquells en què des d'aquest bloc es recomanava la lectura d'un llibre que ho té tot, és llibre i és rosa, és saviesa i és estima, és amor i és passió. Papasseit!... Joan!... (diem al cel): Gràcies per haver-nos deixat El poema de la rosa als llavis (1923).

Ara per Sant Jordi sempre ve de gust llegir un poema. Us deixem aquest del Capítol III-LES IMATGES, 1 on hi trobareu els colors, la natura, i en definitiva, la puresa. Aquesta mateixa puresa que l'aigua d'abril caiguda ens permetrà que copsem en els cromatismes de molts racons del terme i que ens podria -i de fet, ens hauria- arribar al cor.
I EL VENT DEIXAVA
i el vent deixava dintre la rosella
granet de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:
com la neu rosa als pics
quan surt el sol
Joan Salvat-Papasseit
Primavera de 2008, dos dies abans de Sant Jordi.