Aquesta setmana surten a la premsa del nostre país referències d'una nova publicació sobre la vida i obra de l'il·lustre artista Enric Cristòfol Ricart, que va néixer a Vilanova i la Geltrú la diada de Tots els difunts de l'any 1893 i va morir l'onze de març de 1960, amb només 67 anys.
Va ser un home inquiet i amb relacions molt diverses, ja que va conèixer i va tenir tractes o amistat amb personatges com ara Joan Miró -amb qui va compartir taller l'hivern de 1917-18- Picasso, Josep M. Junoy, Manolo Hugué, Llorenç Artigas, els pintors Torres-Garcia i Joaquim Mir, l'arquitecte i historiador Josep F. Ràfols...
A París, va coincidir amb Josep Pla, que li va dedicar unes paraules l'any 1960 a manera d'homenatge -havia mort feia poc-, en un dels seus "Retrats de passaport":
"Ricart fou un tècnic prodigiós del gravat al boix ... Portà la nostra vella tradició del gravat a extrems d’alta qualitat, d’insuperable domini. En la seva persona es fongueren un virtuós de l’ofici i un artista de gran sensibilitat. Els gravats de Ricart són inconfusibles, són elegants, vius,nets, desproveïts de trucs literaris (que és la trampa d’aquest ofici), admirablement dibuixats, d’un gust perfecte, sense falles, precís."
Va ser un artista total, però atenent a produccions relacionades amb Camporrells, de la seva obra ens hem de fixar en el gravat i, específicament, en el gravat fet amb fusta de boix. Va començar a fer-lo molt aviat i se sentia fascinat per aquesta tècnica que havia conegut a la ciutat toscana de Florència l'any 1915:
"Amb Rafael Sala ens estàvem al cafè Giubbe Rosse, a Florència, quan un amic italià va mostrar-nos una planxa de fusta de boix gravada i abans d’imprimir. El dibuix va esborrar-se’m completament de la memòria: el que, però, va restarme’n era la riquesa d’aquesta, la qualitat de la planxa groc-daurada, amb unes línies de relleu. Això no va esborrar-se’m i sovint recordava la bellesa d’aquell bloc, les aigües sedoses i daurades de la fusta de boix, i el pes d’aquella rajoleta tan ben escairada."
Els anys de després de l'acabament de la guerra no van ser pas fàcils i és llavors quan en Josep Sistac i Zanuy li fa l'encàrrec de fer uns goigs, una estampa i una auca dels Sants Abdó i Senén i del seu poble, de Camporrells, per a la seva obra "Vida, culto y folclore de los Santos Abdón y Senén". El llibre es va publicar l'any 1948 i, per tant, és de pensar que Ricart ja es va posar a treballar, com a mínim, un any abans en aquest encàrrec. Com a homenatge i mostra de la qualitat de l'obra deixem aquí una imatge de l'estampeta:
Podríem ben bé dir per acabar:
"Quin goig
els goigs que ens va deixar,
per sort,
el Sr. Enric Cristòfol Ricart".
PS. Si voleu més informació sobre aquest artista, visiteu ...
Aquesta setmana surten a la premsa del nostre país referències d'una nova publicació sobre la vida i obra de l'il·lustre artista Enric Cristòfol Ricart, que va néixer a Vilanova i la Geltrú la diada de Tots els difunts de l'any 1893 i va morir l'onze de març de 1960, amb només 67 anys. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada