Perquè s'escriuen coses amb el cor!

De cada lloc d'on ha sortit algú o d'allà on és, o d'allà on hi torna, els sentiments van més enllà del pensament i es poden arribar a expressar en paraules. És ben cert, però encara ho és més el fet de que aquestes paraules esdevenen imatges quan molta gent es pot sentir identificada amb totes i cada una d'elles.

I és que els sentiments van lligats directament a vivències que s'han tingut o, fins i tot, a aquelles que s'haurien pogut tenir. Més encara quan un lloc pot arribar a ser tant important per moments de la teva vida que fins i tot t'atregui i en molts moments el tinguis al pensament i et recordi i et produeixi sentiments clau de la vida: amor o desamor, proximitat o llunyania, tendresa o aspror, claredat o foscor, alegria o tristesa, esperança o desesperació, aire o ofec, aigua o sequedat, desig o rebuig ... Això és el que tenen aquestes arcàdies que tots en algun moment hem pogut arribar a a crear i a creure en un rampell romàntic que voldríem que durés sempre.

Sens dubte, els escriptors han copsat aquests sentiments, aquestes imatges. Cap dels nostres grans escriptors ha sabut recollir tants sentiments i tant bé com Joan Salvat- Papasseit. Per això, perquè s'escriuen coses amb el cor, sempre he trobat genial i insuperable la seva poesia del Poema de la rosa als llavis (1923). És de lectura obligada tot sencer, però dediquem uns moments a aquesta que diu:

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas

-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

Post escriptum. Dedicada a tots els que des de qualsevol mitjà, fins i tot internet, s'estimen el seu poble -i hi han estimat algú- i ho escriuen, perquè s'escriuen coses amb el cor.