Si aquesta canalla del segle XIX -en imatge extreta de La Llumanera de Nova York (1874-1881)- foten aquestes batzagades a la tronca, com no donaran uns bons patacs els nostres.
La nit de Nadal, a Camporrells i a força llocs de la Llitera i la Ribagorça, es fa cagar la tronca. Una bona soca, d'oliver, si pot ser. Amb forats ben grossos per encabir-hi ampolles i torrons, i una bona bona cova a sota per amagar-hi un bon sarpat de llaminadures, endergues i regalets de tota mena. I tot, fins que la tronca ja només caga el carbó. Ohhhh!!!
Tronca de Nadal,
caga torrons
i pixa vi blanc. Així ho diu ben fort la canalla mentre pataqueja la pobra tronca que jau a la vora del foc. Un cop acabada la cançó se'n van cap a un racó a mullar les tenalles del foc i quan tornen aixequen el sac o la manta i veuen sorpresos tot el que ha cagat la tronca. No són llaminadures, ni torrons, ni cap altra cosa. En els seus ulls la veureu. És la il·lusió. Així ha acabat la seva vida un dels nostres arbres emblemàtics, la tronca de Nadal. Haurem d'esperar fins al mes de maig per trobar com comença el cicle, serà el naixement del maig. Bones festes!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada