dimarts, 8 de juliol del 2008

.... i folklore (II)

Cap al cap i casal

Josep Sistac va fer els estudis d’enginyer industrial després de la guerra civil i apareix a la relació de la promoció 1953-54 d’enginyers industrials de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i la seva vida professional va transcòrrer a la Barcelona d’abans i després del conflicte. Ell mateix manifesta en el pròleg del llibre que porta anys exercint la seva professió d’electrotècnic, a la qual s’hi va dedicar amb autèntica devoció. Ho fa amb aquestes paraules:

“Desde hace varios lustros, me hallo consagrado por entero a mi profesión de electrotécnico. La Electrotecnia, esa moderna e interesantísima rama de la ciencia, que con sus progresos ha acelerado el ritmo y mudado la faz de la civilización humana, la he servido con verdadera vocación desde todos los ángulos en que puede ser divisada.”

Fruit d’aquesta dedicació van ser publicacions com ara “Los Transportes de Energía Eléctrica en Corriente Continua a muy Alta Tensión” (Associació Electrotècnica Espanyola: Barcelona, 1944), text de la conferència que va pronunciar el 21 d’abril de 1944 al Saló d’Actes de l’Agrupació de Barcelona de l’Associació Electrotècnica Espanyola, de la qual era el tresorer. També va exercir de professor a l’Escola Industrial de Barcelona i va ser gerent de la Sociedad Española de Electricidad Brow Boveri, de Barcelona.

A Barcelona va participar intensament en la vida associativa de la ciutat que es movia al voltant de les organitzacions religioses i va ésser Vicepresident del Consell Diocesà de Barcelona dels Homes d’Acció Catòlica i Obrer de la Molt Il·lustre Junta d’Obra de la Parròquia de la Preciosíssima Sant de Nostre Senyor Jesucrist.

Com a investigador, va conèixer de primera mà institucions tan rellevants com ara l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, l’Arxiu Mas o la Biblioteca de Catalunya, on va investigar a fons i hi va trobar molts dels documents i objectes que va fotografiar i incloure en el llibre.

Sens dubte, és prou evident que es movia en els cenacles culturals que quedaven en aquella època de postguerra i que era un dels seguidors de la tradició investigadora catalana, amb cites, amistats i col·laboracions que després comentarem.
(segueix dimecres 16 de juliol...)