dimecres, 23 de juliol de 2008

... i folklore (IV)


En aquell moment, en Josep Sistac tenia 41 anys i tota una sèrie de projectes pel davant de reconstrucció del patrimoni religiós local centrat en l’església de Sant Pere i l’ermita dels Sants Màrtirs, que van patir la destrucció dels altars i les imatges en el període de la guerra.

El llibre se’n pot considerar la certificació de l‘inici, ja que els diners de la seva venda anaven destinats a la reconstrucció dels altars i, a més, contenia un full de capta per als fidels devots dels sants i per a tots aquells que s’estimaven Camporrells. De fet, és un compendi que recull amb detall la vida i el culte als Sants Abdon i Senén arreu, principalment a poblacions de parla catalana de punta a punta del país. Des d’Arles al Vallespir, fins a Cullera al País Valencià, passant per Biosca a la Segarra o arribant al seu poble, Camporrells, a la Llitera va repassant formes i maneres de culte que en molts casos avui encara es mantenen.

Una part molt important els dedica als goigs. Els goigs, com a expressió popular nascuda al voltant dels segles XVII i XVIII ....recull en vers els fets miraculosos que se suposa van patir els dos sants. Aquests es continuen cantant el dia de la festa –el 30 de juliol- i el dia que es va a l’ermita dels Màrtirs, el primer diumenge de setembre, de manera que es mantenen força vius en la tradició popular actual.

Una edició nova acompanya el llibre, a més a més d’una estampa –publicada a l’article del dimecres anterior- que esmenta una dada curiosa: que els sants són copatrons de Barcelona i “protectors d’agricultors i hortolans, i advocats contra les pedregades, els llamps i la pesta” i que recull un antic gravat molt interessant pels seus detalls dels sants i de la simbologia que els caracteritzava i distingia.[6]

A més a més, conté una auca editada en català, amb la història dels sants i un final que detalla la seva relació com a patrons de Camporrells. Aquesta auca va ésser realitzada expressament per al llibre amb versos escrits per l’industrial Joaquim Clavell Borràs i amb gravats sobre boix del ja esmentat Enric C. Ricart. D’aquesta auca se’n conserven dues edicions, una amb errades ortogràfiques i l’altra impecablement corregida i editada. Us en posem una mostra de la segona, concretament de la imatge 46, i del peu d’autoria.





El llibre va ser imprès en els tallers de les Gràfiques Ramon Sopena, de Barcelona, i acabat el 30 de juliol de 1948, diada dels sants, com així ens recorda l’autor en el seu tancament.


[6] Fixem-nos en la corona i el ceptre reials, com a símbol del seu orígen noble –eren prínceps perses-, la corona de llorer i la palma, com a distintiu dels màrtirs; les espigues de blat, els raïms i altres fruits de la terra per a expressar la protecció que exercien sobre la pagesia...

(aquest article s'acabarà de publicar el dia 30 de juliol de 2008, 60è aniversari del llibre dels Sants)