Voleu dir que havia d'acabar així?

La diada de Tots Sants de l'any passat vaig tenir la bona pensada de fer unes quantes fotografies de llocs de Camporrells que vaig creure que calia com ara la primera foto publicada en aquest bloc, d'un arbre d'un dels canals de rec de la bassa del Molar (del pantà) que té el perill de morir pels efectes de la canalització de l'aigua de reg.

Després de voltar pel pantà, vaig recórrer alguns carrers i, per sort, vaig fer algunes fotografies de portalades que ja tenia, però en un estat que no permetia veure massa bé les inscripcions i els dibuixos. Un dels carrers va ser el Major, el principal de l'antic nucli medieval de Camporrells, castigat com cap altre pel pas del temps i la degradació arquitectònica. En aquest recorregut, per sort, vaig fotografiar la portalada de cas de Manxor (Malxor o Melcior, segons la pronúncia). Era obligat, ja que de les poques cases que no han anat a terra, era la que presentava més perill i, a més, conservava una portalada que era -malauradament, ja no ho és- digna de conservació.

He afegit com a primera imatge la portalada sencera, amb la indicació de les parts per la riquesa que presentava i per les diferències notables amb les que hi ha a d'altres cases, la immensa majoria, d'arcada de mig punt. Els elements destacats, de dalt a baix, són els següents:

• Sobreclau. Pedra a sobre de la clau, de forma rectangular amb els cantons arrodonits, amb inscripció del nom del propietari i, sobre bloc en relleu, de l'any de creació de l'edifici (1788). Després la comentarem més detalladament.
• Clau de l'arc. Composada per dues dovelles, quan el més habitual és que en sigui una que tanqui l'arc i que rebi la força del pes.
• Dovelles de contraclau de dimensions notables i que tanquen l'arc.
• Salmer o dovelles de coixí. El salmer és una pedra picada amb el llit horitzontal i un costat tallat en pla inclinat col·locada a la part superior d'un pilar per rebre el pes de la primera dovella. És l'única portalada de Camporrells que en tenia.
• Base o peu del lateral, amb motllures escòcia (còncaves) i un plint que el tanca per sota. Només es conservava a la dreta de la portalada.
• Llindar de tres pedres desgastades.
• Branquil, que anava des de la portalada fins a la cantonada amb la paret esquerra de l'edifici.

L'arc d'aquesta portalada és un arc escarser, més evolucionat que el de mig punt, que té el centre situat per sota de la línia d'arrencada. Veureu que no acaba verticalment i que fa una empenta horitzontal que resol amb els salmers.

També presentem el detall de la pedra sobreclau amb una remarca de la inscripció, que deia:

....... ONIO A G

A 1788 ÑO

MATEU BENABARE

D'aquest any 1788 -com a curiositat- es pot dir que un brau mariner de nom Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 1717-1797), feia pocs anys que havia comandat una esquadra de trenta vaixells que va bloquejar Gibraltar. Si recordeu la lletra de la cançó de Barceló del ball dels totxets, hi trobareu probablement alguna relació.

Bé, amable lector, no volem anar més enllà. Només deixem dues imatges del procés final de la casa. La primera, de l'esvoranc de la paret del 21 de maig; la segona, dels efectes de la diada de Sant Jaume i l'estat actual després de fer-la caure.

- Voleu dir que la portalada havia d'acabar així?