dimecres, 16 de juliol de 2008

... i folklore (III)

“Vida, culto ...... de los Santos Abdón y Senén”

Una de les característiques més destacades de Josep Sistac era la seva profunda religiositat, que en tot moment reivindica com quan fa la dedicatòria del llibre al seu pare, Francisco Sistac Aguilaniedo, que esmenta com a “un ciudadano ejemplar y un modelo señero de caballeros cristianos

De fet, ell ja manifesta que és l’autèntica devoció als sants la que el porta a escriure’l, així com la gran estima i admiració que té envers al seu poble, la seva tradició i els seus costums. Tots dos motius, religiosos de ferma creença i romàntics de gran sentiment, són els pilars que basteixen el desenvolupament de l'obra.
Sistac delimita com un dels fils conductors d'aquesta una visió general de l’advocació dels sants a l’antiga Corona i, per això, comença esmentant de manera insistent que són antics co-patrons de Barcelona (des de l’any 1474) i patrons de molts llocs de Catalunya, Aragó, València i el sud de França.
El fet de ser publicat l’any 1948 fa pensar que poc després d’acabada la guerra civil que va deixar el país malmès i en una situació molt difícil –el 3 d’abril de 1938, feia només deu anys, havien entrat les tropes franquistes a Camporrells i a d’altres pobles del voltant-, en Josep Sistac ja va iniciar la recerca i les feines d’elaboració d’aquesta obra.
Per a la seva redacció va realitzar un ingent procés de recull i elaboració de materials i va contactar amb personatges destacats en cada un dels camps a investigar i tasques a fer, com ara: el reconegut gravador Enric C. Ricart (1893-1960)[2] que va realitzar una xil·lografia en boix de l’auca dels sants i una altra d’una nova edició dels goigs; el pare reverend Francesc de Paula Baldelló (Barcelona, 1887-1977)[3] –de l’Institut Espanyol de Musicologia i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)-, que el va ajudar a recollir les melodies del ball dels totxets –amb una feina prèvia del mestre de música Antònio Tobeña, Susanet, fill del mateix poble-,... i, molt important, amb l’il·lustre senyor Joaquím Sopena, un dels editors més importants de la Barcelona d’aquells moments, sense el qual la brillantor i excel·lència de l’edició no haurien estat pas factibles.[4] Amb ell, va establir una gran amistat, com es pot deduir de la dedicatòria personalitzada que li va escriure en l’exemplar núm. 19 de l’edició limitada gravada en or amb aquestes paraules, datades el dia del Pilar de 1948:

“ Al distinguido Señor:

Don Joaquín Sopena Domper, como homenaje de admiración y de gratitud rendido al dinamismo de su talento y a la generosidad inagotable de su corazón.
JSZ
12 octubre 1948”
[5]


[2] Vegeu l’article que li vam dedicar en aquest bloc: E. C. Ricart, el xilògraf, i els nostres Goigs (dissabte, 22 de desembre de 2007).

[3] Francesc de Paula Baldelló Benosa va ser un gran musicòleg i organista. Va fer divulgació del cantg gregorià i va investigar la música catalana popular i culta.
[4] Recordem l’edició del Diccionari Sopena i de l’Enciclopèdia Sopena. L’Editorial Sopena havia estat fundada l’any 1894 per Ramon Sopena i es dedicava bàsicament a l’edició de diccionaris bilingües i de llengua espanyola.
[5] Aquest exemplar el vaig aconseguir a la llibreria de vell Givernau de Barcelona, on l’havia localitzat el meu gran amic i investigador Valerià Labara i Ballestar. Segurament, els hereus de la casa Sopena l’havien venut dins de la seva biblioteca particular i d’aquesta manera l’any 1996 (comprat el 29 d'abril) va arribar casualment a les meves mans. En el proper article reproduirem el facsímil de la dedicatòria.
(... segueix dimecres 23 de juliol)